MENU

12 juliol, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 1329 Cinema Carles Ribera













He llegit La delicadesa, de David Foenkinos, una tragicomèdia d’amor originalíssima, que es llegeix d’una tirada en un trajecte matinal de tren, o en una vesprada solitària, però que deixa un regustet agradable en el paladar, fruit d’una prosa ben trenada, amb diàlegs intel·ligents, sentències agudes i una frescor especial. Es tracta d’una història relativament …

‘La delicadesa’, del llibre a la gran pantalla

He llegit La delicadesa, de David Foenkinos, una tragicomèdia d’amor originalíssima, que es llegeix d’una tirada en un trajecte matinal de tren, o en una vesprada solitària, però que deixa un regustet agradable en el paladar, fruit d’una prosa ben trenada, amb diàlegs intel·ligents, sentències agudes i una frescor especial. Es tracta d’una història relativament convencional, la d’una dona que intenta refer la seva existència després d’haver perdut tràgicament l’amor de la seva vida. Amb aquest plantejament, l’argument avança amb gran agilitat, sense fer-se gens embafador, salpebrat amb recursos narratius desgreixants, com ara la profusió de notes a peu de pàgina expressament sense sentit, o la inserció d’excursos que remeten a receptes, referències musicals o fragments d’altres obres literàries.

Sense tenir el novedós plantejament narratiu del supervendes de Daniel Glattauer Contra el vent del nord (una relació amorosa platònica que es teixeix partir de l’intercanvi de correus electrònics), el cas de La delicadesa resulta potser menys romàntic a primera vista però molt més seriós, amb una profunditat inoculada per la millor arma disponible a l’hora de parlar seriosament: la ironia, el sarcasme, l’estratègia de treure ferro perquè el dolor sigui menor tot i que no deixi de contar una història profundament torbadora. David Foenkinos ha construït una novel·leta entretinguda i potent, amb un gir final clàssic de la literatura onírica que no per això deixa de sorprendre. Si més no, l’obra genera una certa curiositat per esperar noves oportunitats de llegir altres treballs de l’autor.

De trajectes en tren per llegir-les, n’hi ha de sobres. I si arribats fins aquí us fa mandra llegir La delicadesa, s’acaba d’estrenar l’adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Audrey Tautou i supervisada pel propi Foenkinos, declarat admirador de Woody Allen.

He llegit La delicadesa, de David Foenkinos, una tragicomèdia d’amor originalíssima, que es llegeix d’una tirada en un trajecte matinal de tren, o en una vesprada solitària, però que deixa un regustet agradable en el paladar, fruit d’una prosa ben trenada, amb diàlegs intel·ligents, sentències agudes i una frescor especial. Es tracta d’una història relativament …













Un comentari a ‘La delicadesa’, del llibre a la gran pantalla

  1. Taxidermica ha dit:

    Vaig llegir per recomanació de diversos coneguts el llibre “Contra el vent del nord” i el format no el veig tant com a quelcom novedós (de fet els mails no deixen de ser un intercanvi epistolar evolucionat)sino com un format amè, que proporciona una lectura fàcil, ràpida i que enganxa.

    Sobre els protagonistes, no em vull extendre, però semblen un “escalfabraguetes” tots dos (inicialment). És interessant, però, veure els contrastos de la personalitat, la diferència de la vida “on-line” i la del món físic, etc.

    Si cau a les meves mans, llegiré Delicadesa, si té un punt més seriòs que el de Glattauer ho agrairé molt.

    No he vist la pel·li de Delicadesa, però crec que amb aquest nom, no han pogut triar a una actriu millor.