MENU

23 juliol, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 1845 Cinema Jordi Dorca













Nolan torna amb la tercera part de la saga de Batman i com és evident després de la qualitat de les dues anteriors (sobretot The dark knight) estem tots pendents de què ens oferirà, tots tenim al cap la sublimitat de l’anterior i esperem que aquesta la superi, però finalment això (si m’equivoco em corregiu) …

Batman: la llegenda reneix, però no a gust de tothom.

Nolan torna amb la tercera part de la saga de Batman i com és evident després de la qualitat de les dues anteriors (sobretot The dark knight) estem tots pendents de què ens oferirà, tots tenim al cap la sublimitat de l’anterior i esperem que aquesta la superi, però finalment això (si m’equivoco em corregiu) no és un partit de futbol, no cal un resultat, The dark knight (3) – The dark knight rises (1), això és simplement (o complexament) cinema, i tot i les comparatives, crítiques per tots els gustos i alguns forats de guió, què voleu que us digui, tant de bo el cinema que veurem el que queda de 2012 sigui tot com aquest.

A El caballero oscuro: la leyenda renace, vèiem com fa vuit anys que Batman va desaparèixer, després d’assumir que ell havia matat Harvey Dent. Han estat vuit anys de pau gràcies a la doctrina Dent i les lleis Dent contra els criminals, però l’arribada de Bane, un terrorista emmascarat, fa que Batman hagi de ressorgir. Aquest argument segurament funciona com a sinopsi, però la realitat és que la pel·lícula ens ofereix un laberint argumental que vas superant a mesura que avança la trama, per deixar al final una porta oberta al retorn, un laberint que té un punt de tediós al principi però que esclata amb un final a l’altura dels millors moments que Nolan ens ha regalat al cinema.

La trama segurament és excessiva en línies narratives, i és (inapel·lablement) excessiva pel que fa a focs d’artifici i efectes especials, però les escenes d’acció estan rodades amb solvència i t’absorbeixen dins la pel·lícula fins al punt de sortir fins i tot un pèl tocat de la sala. The dark knight rises és excessiva, sí, però costa de creure que algú negui que també és efectiva, una gesta gens menyspreable si tenim en compte la durada de 164 minuts a què ens hem d’enfrontar com a espectadors.

Evidentment Bale continua sent un gran Batman (encara em vénen esgarrifances quan penso en Val Kilmer), Anne Hathaway fa un paper interessant com a Catwoman i la resta d’actors (l’irreconeixible Tom Hardy, Joseph Gordon-Levitt, Morgan Freeman, Marion Cotillard i Juno Temple) em sembla que estan tots més que correctes.

Potser sí Nolan abandona la part més reflexiva i metafòrica (post 11-S) que va adquirir a la segona entrega, potser sí que el laberint de trames (potser influència d’Inception) que ens ofereix aquí grinyolen en algun moment, potser sí que a la pel·lícula li costa d’arrencar i és excessiva en alguns moments, però en general The dark knight rises és un producte Nolan reconeixible i homologable, i un entreteniment brutal amb un final genial, que ens porta a pensar que tant de bo Nolan s’ho repensi i creui la porta oberta que ens deixa al final del laberint i tinguem una quarta part dirigida per ell. Ara mateix no se m’acut ningú millor per fer-ho.

Nolan torna amb la tercera part de la saga de Batman i com és evident després de la qualitat de les dues anteriors (sobretot The dark knight) estem tots pendents de què ens oferirà, tots tenim al cap la sublimitat de l’anterior i esperem que aquesta la superi, però finalment això (si m’equivoco em corregiu) …













5 comentaris to Batman: la llegenda reneix, però no a gust de tothom.

  1. Masuka ha dit:

    Totalment d’acord! No serà segurament el millor Batman de Nolan però és un grandiós “blockbastard”. És més, a mesura que passen els dies la peli no m’abandona i creix al meu subsconscient. És molt poderosa com el poder d’atracció de Batman, el millor superheroi de la història, si més no el més complexe. I tela amb el malvat Bane, no supera el Joker de Ledger però no es queda gaire enrere.

  2. Callahan ha dit:

    Batman és possiblement l’heroi més complexe (per ser superheroi hauria de tenir poders, és un tecnicisme que caldria no oblidar), però Nolan no l’ha fet complexe, l’ha perdut en un laberint tediós de trames i subterfugis absurds. Sense tenir en compte, clar, que Christian Bale, tot i lo que m’encanta com a actor, és un Batman/Wayne nefast, i és nota quan tots els secundaris (Caine, Freeman, Oldman) li passen la mà per la cara. A part que no té cap mena de similitud amb el còmic, però això tampoc m’importa massa.

    Ahir vaig veure per segona vegada ‘Batman begins’, que és un autèntic rotllo, em reafirmo. Avui veuré la segona, que recordo que em va agradar un pèl més que aquesta primera, només per les actuacions de Ledger, Eckhart i Oldman. No espero res d’aquesta tercera. Per cert, cal recordar que el senyor Nolan és també el productor del nou Superman de Zack Snyder, ‘Man of Steel’, on tindrem la sort de veure’l sense els icònics calçotets vermells. El tràiler ja corre per internet (http://www.youtube.com/watch?v=knLiFN02Lv4). Un dia, Nolan s’aturarà, i mirarà enrere i us veurà a tots xupant-li el cul. Menys a mi.

  3. Mr. Fox ha dit:

    Estimat Callahan, la teva aversió per Nolan sembla la que tenia el Joker amb Batman. Vols dir que tu no ets un malvat pertorbat per l’enginy i el poderiu cinematogràfic del nostre heroi preferit: Christopher Nolan?! Amb tot, estic amb tu que la millor pel·lícula és la 2a, però mira’t la 3a, amb el no menys gran Bane. Potser aquest, t’inspira i fas explosionar l’apartament de Nolan…

  4. Black Mamba ha dit:

    Tot i que no he vist la pel·li no m’he pogut estar de llegir-te, Jordi. Sense necessitat d’afegir cap spoiler t’has explicat perfectament. S’agraeix!

    Bale no és que sigui tan sols un gran Batman, m’atreveixo a dir que és un dels millors encarnadors d’herois (o súper herois) que he vist mai. Pel que he llegit es nega a fer cap altra part de Batman… per més que Nolan apreti, sense ell no serà le mateix ni de lluny.
    pel que Callahn… aquí entro en total oposició amb tu. Això sí, l’Olmand està fantàstic (cap sorpresa, sol estar-ho SEMPRE).

    A la Catwoman crec que em costarà molt creure-la, trobo que la Hataway té un punt de sosa i pàmfila que no casa amb el paper.

    Sobre els excessos que comentes, també els he trobat a les dues pel·lis anteriors. S’allarguen per vici i no per una necessitat real. No molesta, és cert, entreté i no es fa pesat em excés, però es nota certa “llanguidesa”

    Què puc dir més? Com a “no fan” d’aquest tipus de pel·lícules he quedat ben enamorada. Una estètica molt fosca, com la trama i els personatges. Moments on el sarcasme flueix de manera molt fina. La vestimenta de Batman en plan més militar deixa fascinat. I l’amor-odi que sento per la veu d’en Bale quan és Batman desperta en mi… bé, deixem-ho quí!

  5. neus ha dit:

    Soc d’aquelles persones que no es fixen en qui dirigeix les pel·lícules ni si tenen un doble missatge…. nomes miro la historia, i segons el que em transmet, avorriment… estres… por…. llastima…. alegria… excitació… i un llarg etc…, decideixo si m’agraden o no!

    Vaig anar a veure la pel·lícula per que, de Batman, les he vistes totes, algunes m’han agradat mes que unes altres i aquesta també l’havia de veure…
    Vaig anar pensant que seria mes del mateix (POW PIM PAM PUM CRACK CRASH) i si, es mes del mateix… però (sempre hi ha un però)… m’ha sorprès gratament!!!!

    Crec, i potser es per l’actualitat ‘mundial’, que li sobra una mica de discurs 15 M, però la historia en general esta be, tot i ser una mica previsible al principi a mida que avançava la pel·lícula vaig riure, casi ploro… i el final em va deixar amb la boca oberta.

    Conclusió: M’AGRADA! I VULL UN BATMAN I ROBIN!!!!