MENU

13 setembre, 2012 Comentaris (7) Visualitzacions: 1606 Sèries Marc Bataller @marcbataller













He acabat la segona temporada, i última, de The Killing i cada cop ho tinc clar: vull més productes com The Killing i menys CSI. Vull més sèries obertes i no capítols tancats. Vull emocions que em durin deu o dotze hores i no només quaranta minuts. Vull més credibilitat en les investigacions policials i …

Més 'The Killing' i menys 'CSI'

He acabat la segona temporada, i última, de The Killing i cada cop ho tinc clar: vull més productes com The Killing i menys CSI. Vull més sèries obertes i no capítols tancats. Vull emocions que em durin deu o dotze hores i no només quaranta minuts. Vull més credibilitat en les investigacions policials i no tanta ficció. Qui es creu que es pot resoldre un assassinat en un obrir i tancar d’ulls? O que amb uns simples ginys fluorescents pots descobrir l’ADN d’un serial killer?

Una de les sèries pioneres a allargar una trama policial durant tota una temporada va ser The Wire (cada cop que es menciona aquest nom ens hauríem d’aixecar de la cadira). Sí, és veritat, que l’acció es desenvolupa molt més lentament, però, nois, això és la realitat. La realitat demostra dia a dia que la policia pot trigar setmanes o anys a resoldre un crim. Que els agents s’equivoquen. Que no sempre estan en el moment i el lloc oportú. A The Wire es poden passar hores fent un seguiment a un sospitós de traficar amb droga i en el moment en què hi ha una compravenda amb un client, el policia està pixant i no pot gravar-ho. I la prova se’n va en orris. A CSI i els seus succedanis –Castel, Bones, etcètera- això és impensable. Tot és perfecte. Tot funciona com un rellotge suís.

Per contra a The Killing també ens trobem aquesta realitat de la qual us parlava. Investigacions tedioses, alguns cops trivials… que porten els policies a un carreró sense sortida. Però sempre hi ha una llum al final del túnel que ens deixa una porta oberta per al capítol següent. I arriba un moment en què estàs tan implicat dins de la història que et sents com si fossis un agent més.

The Killing no tindrà tercera temporada i, en aquest sentit, ho celebro. El cas que s’investiga, l’assassinat de Rosie Larsen, queda resolt i no cal estirar més la corda.

Un bon substitut per a The Killing podria ser Bron/Broen, una sèrie que ens ve del nord d’Europa i que té tots els components d’aquest gènere policial. Per als qui vulgueu descobrir-la, el bastard Jordi Taulats us en parlarà en un proper post.

He acabat la segona temporada, i última, de The Killing i cada cop ho tinc clar: vull més productes com The Killing i menys CSI. Vull més sèries obertes i no capítols tancats. Vull emocions que em durin deu o dotze hores i no només quaranta minuts. Vull més credibilitat en les investigacions policials i …













7 comentaris to Més 'The Killing' i menys 'CSI'

  1. Josep ha dit:

    Molt ben dit, Marc. He vist Forbrydelsen (la sèrie que va originar The Killing) i he vist Bron/Broen, i no pararé mai de recomanar-les amb fanatisme. També m’agrada més enganxar-me als misteris de llarga durada. Tot i que quan penso en els casos del tinent Columbo i la seva manera implacable d’assetjar els seus sospitosos fins deixar-los en evidència, crec que amb ell faria una excepció.

  2. Dimas ha dit:

    Totalment d’acord amb el post! Esperant amb ganes la nova entrada sobre Bron/Broen…

  3. Manel ha dit:

    Una de les coses que més m’ha agradat de “The killing” és veure com arribaven a conclusions identiques des de dos maneres de fer investigació: la força bruta i la intel·ligència. Donava molt de joc..

  4. Senyor Agulla ha dit:

    Bron/Brone. Tinc ganes. ¨The Killing¨ obra d´art. CSI per una altra vida.

  5. No he vist ‘The Killing’ però he vist ‘The Wire’ i per mi aquesta sèrie és una obra d’art comparable a qualsevol de les grans novel·les de la Història de la Literatura Universal.

  6. Taxidermica ha dit:

    CSI només s pot mirar com a capítols tancats i tot i així decepcionen per aquesta manca de versemblança. Persontges que son més propers als grans genis i als súper herois que no pas als humans qu anm pel món dia rere dia.

    The Wire hauria de ser una sèrie de visionat obligatori a partir de la ESO. Totalment a favor del seu ritme lent, ens apropa a una altra manera de veure la televisió (quelcom que ens fa o feia molta falta) i un model que han seguit altres grans sèries com Mad Men.

    L’hauré de mirar, the Killing, ja que la recomanació que vas fer de Homeland em va ENCANTAR. Ja ho diu la dita, “fes cas, sempre, a un bastard”.