MENU

18 octubre, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 1427 Sèries Jep Soler













El director de La Razón, Francisco Marhuenda (mai m’hauria imaginat que el citaria), repeteix constantment que les properes eleccions serviran perquè la gent es pronunciï a favor o en contra de la independència de Catalunya. Tothom s’haurà de mullar. A la gent de The walking dead els passa el mateix: han de decidir si volen …

‘The walking dead’: el musical?

El director de La Razón, Francisco Marhuenda (mai m’hauria imaginat que el citaria), repeteix constantment que les properes eleccions serviran perquè la gent es pronunciï a favor o en contra de la independència de Catalunya. Tothom s’haurà de mullar. A la gent de The walking dead els passa el mateix: han de decidir si volen continuar sent talking dead o segueixen un patró més proper a la novel·la gràfica. Veient el primer capítol queda clar que no s’han mullat, s’han quedat al mig. No crec que estiguin influïts per les lletres de La Trinca quan deien: «El sentro está en el medio, es desir en la meitat, i les coses ben sentrades són una presiositat

Tot i que molts dels seus fans aplaudeixen l’augment d’escenes d’acció, que es limiten a posar més caminants i anar-los esclafant sense gaire sentit, la sèrie no transmet cap sensació d’angoixa ni de patiment, i menys de sorpresa. No es pot negar que fan l’esforç de passar a l’acció i que han volgut deixar de banda el criticat talking dead; fins i tot en aquest capítol no parlen fins que han passat uns minuts. Una bona declaració d’intencions fins que… a cantar! Foc de camp i cançoneta per baixar el nivell de testosterona que molts havien acumulat. Una mica més d’acció i una altra cançó, encara més melòdica, per respectar el descans dels guerrers. Em va fer la sensació que volien suplir la mancança dramàtica de l’argument generant situacions de llagrimeta a partir de la música (gran especialitat del venerat Spielberg i els seus deixebles Abrams i Bayona).

Vull tornar a incidir en la incapacitat de generar misteri i sorpresa: les escenes d’acció a l’interior de la presó no desperten cap sentiment, semblen filmades sense ànima. Un escenari tan claustrofòbic i laberíntic era perfecte per fer-nos patir, llàstima que no hagi caigut a les mans d’algun deixeble del gran Carpenter. Per entendre millor com es genera aquesta intranquil·litat i neguit que demano, només cal veure el tercer capítol de la segona temporada de Homeland, l’escena del bosc: amb menys efectes i amb una bona filmació aconsegueixen crear un clima de tensió impensable a  The walking dead. Una llàstima.

La trama sembla que millorarà, així ho esperem, amb l’aparició del governador en el proper capítol i amb la divisió de l’acció en dos escenaris diferents, amb fils argumentals que convergiran inevitablement ( la presó i el governador). Aquest fet motiva a seguir confiant en una sèrie que, des del començament, ha provocat divisions entre els seus seguidors.

El director de La Razón, Francisco Marhuenda (mai m’hauria imaginat que el citaria), repeteix constantment que les properes eleccions serviran perquè la gent es pronunciï a favor o en contra de la independència de Catalunya. Tothom s’haurà de mullar. A la gent de The walking dead els passa el mateix: han de decidir si volen …













Un comentari a ‘The walking dead’: el musical?

  1. Taxidermica ha dit:

    El patiment i l’angoixa no s’ha transmès mai en aquesta sèrie, no és cap novetat. Personatges que no es fan cap pregunta sobre què és això estrany que els passa, no és gaire normal. Sorpresa? Potser com a tal no, però sí que hi ha un punt de canvi i és que la Lori per fi és una mica odiada pel seu marit i que el propi Rick sembla estar canviant una mica.
    La música a mi em va passar desapercebuda. Les cançons no van despertar res en mi, el que volia era veure més del que m’havien donat. Sang i fetge. Vam “resar” molt per poder veure una The Walking Dead més “bèstia” i, com a mínim, en aquest capítol, la tenim aquí.
    És una sèrie de zombies. El sentiment que pretén generar és gairebé nul. Com a molt aspirarà (com moltes pelis del gènere) a fer-nos reflexionar o imaginar el “què passaria si…” en la nostra pròpia pell
    Poden fer una molt bona temporada, si volen, fins i tot amb aquesta manera de fer poc sentimentalista i despreocupada (cada cop es tornen més animals). Veurem què passa. Salut!