MENU

16 novembre, 2012 Comentaris (13) Visualitzacions: 3950 Cinema Víctor Gonzàlez













Holy motors ha enlluernat aquest any alguns festivals de cinema internacional. A Cannes, a Sitges o a Chicago s’ha decidit que estem davant d’un film excepcional, potser el millor de l’any, una ovacionada obra mestra. Amb aquestes referències un va a veure el film amb moltes ganes, paga religiosament la seva entrada i s’asseu a …

‘Holy motors’: tot o res

Holy motors ha enlluernat aquest any alguns festivals de cinema internacional. A Cannes, a Sitges o a Chicago s’ha decidit que estem davant d’un film excepcional, potser el millor de l’any, una ovacionada obra mestra.

Amb aquestes referències un va a veure el film amb moltes ganes, paga religiosament la seva entrada i s’asseu a les còmodes butaques vermelles d’un autèntic cinema per a intel·lectuals i entesos. El resultat sobre la pantalla és un compendi d’imatges d’un actor que es disfressa constantment dins d’una limusina que viatja per una París interminable, que assassina, viola, practica sexe a l´estil semisamurai , devora flors en un cementiri i crida a la seva filla dins d’un cotxe com un possés; un malson sobre la histèria dels nostres temps, el postcapitalisme allunyat de l’essència humana. Monstres contemporanis?, avatars del segle XXI? La odissea surrealista amb una Eva Mendes esclavitzada sexualment, la Kilie Minogue cantant pels carrers de París o les imatges intercalades d’Eadweard James Muybridge a la pantalla deixen l’espectador esclafat a terra; aquest film no té estructura, és francès, el dirigeix Leos Carax i proposa un intel·lectualisme semblant al cinema de Jean-Luc Godard amb referències (llunyanes) a David Lynch i als poetes dadaistes. Pujeu a la limusina i viatgeu pel no-sentit de la realitat.

Denis Lavant, l’actor, estira el seu paper exagerant-lo com si es tractés d’un personatge esperpèntic de Valle-Inclán. És un animal, un psicòpata modern que contrasta amb la bellesa de la limusina. Podem comparar el film amb Cosmopolis (2012), de David Cronenberg, però metre el director canadenc es sustenta en els diàlegs de la novel·la de Don DeLillo, Leos Carax explota el moviment i la caricatura dels personatges fins a la sacietat.

I aquí està el problema. El film, que no deixa indiferent, pot arribar a cansar i a avorrir. L’espectador, aleshores, es pregunta si aquesta manca de sentit realment té alguna cosa de substància al darrere. Un s’arriba a qüestionar si la clau de l`èxit de la intel·lectualitat de crítics de cinema és col·locar un actor-pallasso exagerant els seus gestos per portar-lo a l’extrem i trencar amb la narrativa imperant. Personalment crec que el gran embolcall que ens presenta Carax és pedant, arrogant i fins i tot ridícul, però ha fet parlar a una gran troupe ben pensant del cel·luloide i ha deixat l’espectador amb una sensació de pèrdua de temps majúscula; el caos i el cataclisme.

El pitjor del film: tot

El millor del film: res

De passada recomano la tercera temporada de The walking dead i la cinquena de Sons of anarchy. No vull que aquest article sigui també, com a bons lectors bastards que sou, un crit en el buit, com el film del superlatiu Carax.

Holy motors ha enlluernat aquest any alguns festivals de cinema internacional. A Cannes, a Sitges o a Chicago s’ha decidit que estem davant d’un film excepcional, potser el millor de l’any, una ovacionada obra mestra. Amb aquestes referències un va a veure el film amb moltes ganes, paga religiosament la seva entrada i s’asseu a …













13 comentaris to ‘Holy motors’: tot o res

  1. Capità Drake ha dit:

    M’ho temia. Les teves paraules seran escoltades. Carax solser un plasta i tot el que avances ho pressumien les imatges que havia vist. M’encanta quan els cahiesristes ataquen l’exces i l’histrionisme pero defensen a un dels seus quan ho fa. Quina mala pinta.

    Gracies per aquest critica, que deixa clara la teva opinio, plenament argumentada.

  2. Víctor ha dit:

    Estic d´acord amb la teva opinió. Sobretot amb el tema excés. No entenc com poden atacar films amb ¨segell menor¨, com els de terror i després defensar aquest tipus de cinema només pel fet que estigui ple de referències cahieristes. Potser us agrada aquest Carax exagerat. A mi no.

  3. Alt+126 ha dit:

    És estrany veure com una pel·lícula que no deixa de guanyar festivals no té cap bona crítica. Jo com a mínim, no les he vistes (tampoc és que en llegeixi masses, la veritat, jeje)

  4. David Mann ha dit:

    Ara m’has fet venir ganes de veure-la! Si al gran crític Victor no li ha agradat segur que val la pena.
    Ja t’explicaré que tal, avui toca “Holy Motors”, a la teva salut!

  5. Víctor ha dit:

    @Alt+126: ¨Holy Motors¨ ha rebut crítiques positives en general però també he vist de molt negatives i de gent que, al festival de Sitges, marxava indignat.

  6. Alt+126 ha dit:

    Victor, em refereixo a crítiques més “pròximes”. Blogs, webs i forums “amateurs” de cinema… Tots els que he vist no estan gaire o gens entusiasmats amb aquesta pel·lícula.

    Ara, suposo que la diferencia és si es va a veure com a espectador o com a “inspector creatiu”, el que dius a l’article, pot ser un exercici “artístic” prou lloable si s’agafa com a experiment o metàfora portada a l’extrem.

  7. Víctor ha dit:

    D´exercicis artístics en tenim molts a la història del cinema, ALT. El tema, crec jo, està en el fet que el senyor Carax no inventa res. Potser relament estem dins d´una greu crisi d´idees i qualsevol coseta que sembla que surt del que és normal, es considera obra mestra, tot i que no sigui original ni aporti res. Lynch ho ha fet mil vegades el que fa Carax. Però molt millor i molt menys avorrit.

    • Capità Drake ha dit:

      Penso el mateix: Lynch és el gran revolucionari. Si mireu Mulholland Drive i sobretot Inland Empire sabreu el que són malsons cinematogràfics contemporanis i l’esperpent com a Obra d’art en majúscules. Cuanta crisi al cinema, i més al d’autor (etiqueta que odio, per cert).

  8. anna V. ha dit:

    Home, per les referències Godard, Lynch i dadaistes… sembla que hagi de ser digne de veure. Potser el gran punt que fa perdre volada al film és l’exageració. M’han entrat ganes de veure-la, ja sabeu, m’agrada sentir-me estafada. No sé per què tinc la sensació que coincidirem en l’opinió.

    • Víctor ha dit:

      Les referències culturals/cinematogràfiques del film són innegables, coincideixo en aquest sentit amb la crítica
      benpensant, sobretot en els arguments, però aquest malestar que vol provocar eldirector cau en l´histrionisme
      total. El surrealisme de Carax és desagradable, pessimista i fins i tot ridícul (les
      limusines parlant entre elles, en Lavant amb un membre sexual masculí de plàstic…).
      Molts crítics han vist en aquesta exageració una obra magna. Jo, que no la
      tornaria a veure, la considero una pedanteria insuportable.

      Segueixo de la ma del Capità Drake; per malsons cinematogràfics i esperpents tornem a revisar a David Lynch.
      Ell sap com tocar els extrems.

  9. Jep ha dit:

    Em sap greu no estar d’acord amb en Victor, i el que més greu em sap és detectar que el seu discurs és simplista i buit. Tot i no acabar-me de convèncer, Holy Motors és entretinguda i, en alguns moments, brillant.

  10. Senyor Agulla ha dit:

    Pels que esteu engrescats amb la ridícula ¨Holy Motors¨, us passo un review del crític irandés Gavin Burke, amb idees i arguments molt similars als meus (juro que no l´havia llegit), segons ell, ¨film fet per certa clientela¨ (massa educat, es refereix als cahieriestes) i va més enllà; ja parla de la mort total d´aquest tipus de cinema, el cinema d´art i assaig, ¨art for art´s sake¨.

    http://entertainment.ie/movie-review/Holy-Motors/136130.htm

    David Denvy de la revista ¨New Yorker¨ diu que ¨Holy Motors has no motors¨ ja que utilitza els elements de Buñuel sense cap mena d´intel.ligència.

    Totalment d´acord.

    http://www.newyorker.com/arts/reviews/film/holy_motors_carax

    Vk