MENU

4 gener, 2013 Comentaris (5) Visualitzacions: 2084 Cinema Víctor Gonzàlez













La possessió d’armes als Estats Units és un dels primers xocs culturals que té un europeu quan entra al país. Recordo que, a principis dels noranta, una amiga de Little Rock, a Arkansas,  em va ensenyar la seva pistola de color rosa que tenia al calaix de la tauleta de nit. Per ella, l’arma era …

L’atac de l’NRA als films violents

La possessió d’armes als Estats Units és un dels primers xocs culturals que té un europeu quan entra al país. Recordo que, a principis dels noranta, una amiga de Little Rock, a Arkansas,  em va ensenyar la seva pistola de color rosa que tenia al calaix de la tauleta de nit. Per ella, l’arma era part del seu dret individual a poder-se defensar. A més, deia, no dubtaria a fer-la servir en cas de perill, ja que la tenia per protegir-se de qualsevol intrús. Aquell mateix dia, un familiar seu va morir d’un tret. Aquest horrible episodi no va fer que canviés d’opinió sobre la suposada utilitat de les armes de foc a la societat americana.

L’NRA és un dels lobbies més poderosos dels Estats Units. Unten sobretot les arques republicanes del país i utilitzen com a excusa la segona esmena de la constitució, argumentant el dret individual de tot americà a posseir armes.

Després de la terrible matança de vint nens i sis adults a una escola de Newton, a Connecticut, Wayne LaPierre, el vicepresident de l’NRA, va escriure una carta en què culpava els films violents com ara American psycho i la psicodèlica Natural born killers,juntament amb una sèrie de videojocs (Grand theft auto, Mortal kombat i Kindergarten killers). Per ell, aquests productes d’entreteniment, glorifiquen la violència i la converteixen en «el costat més brut de la pornografia». Les queixes contra aquesta afirmació gratuïta no s’han fet esperar. Per què ha de ser la ficció diana de la patètitca llei de possessió lliure d’armes entre la població civil d’un país de més de tres cents milions d’habitants?

A Hollywood, Charlon Heston era un fervent defensor de la segona esmena. Ridiculitzat per Michael Moore a Bowling for Columbine, l’NRA li va fer un tribut poc després de la seva mort. La producció mediàtica d’aquest grup conservador es pot resumir en;

  1. Actors pro-NRA (Chuck Norris).
  2. El perill dels càrtels mexicans.
  3. Anuncis de veterans de guerra contra Obama.
  4. Anuncis sobre la llibertat tradicional americana.
  5. Anuncis sobre la unitat del país.

Patriotisme, Deu i tradició familiar americana, conviccions ben arrelades en els defensors de les armes. Qui no ho defensa protegeix els criminals i crea el caos a les llars dels Estats Units. A més de Chuck Norris, Bruce Willis, Tom Selleck, Angelina Jolie, Jonny Deep, Clint Eastwood i Whoopi Goldberg són ferms defensors d’aquesta idea. Hollywood, però, té una majoria de celebritats que veuen en aquest raonament ultraconservador, un model social en perill com ara Kevin Bacon, Matt Damon, Mark Wahlberg, Danny De Vito, Sean Connery, Arnold Schwarzenegger i Sylvester Stallone.

El disbarat de Wayne LaPierre ha estat ràpidament contestat per Quentin Tarantino:

«Faig pel·lícules violentes. M’agraden les pel·lícules violentes. Per tant, tinc molta experiència a veure que, en aquest cas, no hi ha correlació entre l’art i la vida.»

No podem estar més d´acord amb aquesta afirmació.

La possessió d’armes als Estats Units és un dels primers xocs culturals que té un europeu quan entra al país. Recordo que, a principis dels noranta, una amiga de Little Rock, a Arkansas,  em va ensenyar la seva pistola de color rosa que tenia al calaix de la tauleta de nit. Per ella, l’arma era …













5 comentaris to L’atac de l’NRA als films violents

  1. Jean Valjean ha dit:

    Gran Quentin Tarantino, i gran article!

  2. Alt+126 ha dit:

    Què es pot esperar? si no és el cinema son els videojocs, sino les xarxes socials, sinó el nen del final del carrer, que “era un cabró”.

    Si la gent mata amb armes automàtiques és perquè les té, no perquè a la televisió hi facin una pel·lícula o sèrie concretes.

    I entre els actors que no defensen aquest “dret” és normal que hi apareguin Connery i en Chuache. Al ser estrangers els deuria caure com una galleda d’aigua freda el saber que qualsevol veí podia tenir un fusell d’assalt a l’armari. Quan el “normal” a casa seva és que la gent que té armes siguin caçadors, atletes o profesionals de seguretat que les tanquen descarregades i sota clau.

  3. David Mann ha dit:

    Veig que també t’agrada explicar “batalletes” com al teu company Callahan… bé.
    Pel demés gran article, el que em sobte és la doble moral de persones com la Jolie que defensa l’ús de les armes i després va a l’Africa a lluitar pels drets dels més pobres.

  4. I. ha dit:

    Completament d’acord amb l’article i amb el comentari d’en Mann: sorprèn la doble (im)postura de la Jolie. Genial resposta d’en Tarantino.