Paul Thomas Anderson és un dels millors directors del cinema actual, ho afirmo categòricament i em baso en una evidència palmària: aquest senyor ha dirigit tres meravelles com Boogie nights, Magnolia i Pozos de ambición, tres pel·lícules que li donen prou crèdit i que el converteixen en un d’aquells directors que encara et fan córrer per anar al cinema i pagar l’entrada. Cert és que les seves pel·lícules no són de digestió fàcil, són pel·lícules denses amagades rere una aparença senzilla, són com «aquells llibres fàcils de llegir però difícils d’entendre», que deia Milan Kundera. The master, la seva darrera proposta, no n’és una excepció.

La pel·lícula ens explica la història d’un veterà de la Marina, Freddie (un magistral Joaquin Phoenix), que torna a casa amb evidents desequilibris, alcoholitzat i obsessionat pel sexe; després de molts episodis confosos i dantescos, Freddie Quell troba en la causa i en el seu líder Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman) un suport davant les seves inseguretats i inestabilitats. Aquesta podria ser la història resumida, però la pel·lícula és molt més que això, és un relat tràgic sobre els desequilibris que provoca la guerra en un país, i els efectes que aquesta té contra els que hi lluiten i és també un relat sobre els orígens de la Cienciologia, explicats de manera visiblement oculta a través d’un nom substitutiu (la causa) i a través d’un líder que presenta en molts moments incoherències i afirmacions que el confirmen com un intel·ligent farsant.

Al seu costat apareix una filla abnegada i creient, un fill descregut i una dona (gran interpretació d’Amy Adams) que exerceix un poder a l’ombra i un control exhaustiu de la vida del líder, una mena de guardià de la moral que frena els impulsos del seu marit.

Entre Quell i Dodd es crea una amistat tòxica, una mena de relació paternofilial complicada, amplificada pels recels que els seguidors de la causa (especialment la seva dona) tenen cap a Freddie. Quell és hipnotitzat per Dodd i a partir d’aquell moment sent que ha trobat el suport que li faltava després de ser una persona desarrelada i confosa que viatja sense rumb per l’Amèrica de postguerra. El curiós del cas és que Dodd també presenta dubtes; sota l’aparença de lideratge i calma, veiem un personatge que perd els estreps quan el contradiuen i que presenta una clara predilecció per l’alcohol i el sexe,  no res gaire diferent del seu alumne.

The master és pel·lícula excel·lentment interpretada per Seymour Hoffman i Joaquin Phoenix i amb una direcció acurada de Paul Thomas Anderson, un film que ens presenta 140 minuts de cinema en majúscules, minuts que et deixen un pòsit llarg de digerir.