MENU

21 febrer, 2013 Comentaris (5) Visualitzacions: 1838 Sèries Jep Soler













Comparada amb altres sèries televisives, Black mirror és completament diferent, sobretot pel format. Estem acostumats a veure històries llargues, dividides en temporades d’unes deu hores de durada cadascuna. En aquest cas les històries són curtes, no donen per fer-ne una pel·lícula, tot i que la primera temporada de Black mirror sembla que tindrà la seva …

‘Black mirror’2X01: la memòria (virtual) dels morts

Comparada amb altres sèries televisives, Black mirror és completament diferent, sobretot pel format. Estem acostumats a veure històries llargues, dividides en temporades d’unes deu hores de durada cadascuna. En aquest cas les històries són curtes, no donen per fer-ne una pel·lícula, tot i que la primera temporada de Black mirror sembla que tindrà la seva versió cinematogràfica, i cada capítol va per lliure. Si hi volem trobar un nexe comú entre capítols també el trobarem, «qui busca, troba»: el tema de la comunicació i de les noves (i futures) tecnologies hi és present.

El primer capítol de la segona temporada, Be right black, s’assembla, en el concepte, al tercer de la primera, The entire history of you, perquè ens torna a parlar de l’ús de les noves tecnologies en les relacions de parella. Deixant de banda aquesta semblança, hi ha dos temes centrals en Be right black que encara no havien aparegut a la sèrie: el procés de dol i la nostra imatge a les xarxes socials.

El procés de dol no és cap patologia, tots el vivim i la majoria no desenvolupa cap trastorn durant el procés. La pèrdua provoca canvis emocionals, logístics, de rols familiars, i la gestió que fem d’aquesta pèrdua serà la que ens permetrà elaborar un dol adequat. En la pel·lícula Alps, de Giorgos Lanthimos (Canino) veiem com un grup heterogeni de persones (conductor d’ambulància, entrenador, infermera, gimnasta) s’ofereixen a les famílies per suplantar el mort durant uns dies a la setmana perquè es vagin fent a la idea, paulatinament, de la pèrdua. A Be right black la tecnologia permet crear un substitut, encara que virtual, de la persona desapareguda per continuar el contacte i anar-se acostumant a la seva absència. Perillós.

Per construir una representació virtual de la persona morta s’utilitza tota la informació que aquesta i les seves amistats havien penjat a internet. En aquest punt vaig pensar que reviuríem La memòria dels morts, d’Omar Naim, amb Robin Williams, que interpretava un muntador de vídeos de comiat per a l’enterrament. Cada persona tenia implantat un sistema de gravació que es descarregava en un ordinador central quan moria; el muntador agafava les parts que creia més adients per fer el vídeo de comiat. Evidentment només utilitzava les imatges de les situacions més agradables, les que fessin sentir bé els familiars i els amics. Sortosament a Be right black el tema és diferent, ens mostra quina imatge donem de nosaltres mateixos a la xarxa. Quins comentaris hi fem, com ens definim, què volem que els demés sàpiguen de nosaltres i, evidentment, amaguem els nostres secrets i renunciem a l’espontaneïtat. Aquesta espontaneïtat és la que ens fa únics, és la que ens mostra tal com som, no a partir d’uns comentaris elaborats, preparats i, moltes vegades, rectificats abans de publicar-los al món. I una darrera qüestió: cal que tothom sàpiga què hem fet, quan, en quin lloc? Més ben dit: cal explicar el que fem a tothom a tothora?

Comparada amb altres sèries televisives, Black mirror és completament diferent, sobretot pel format. Estem acostumats a veure històries llargues, dividides en temporades d’unes deu hores de durada cadascuna. En aquest cas les històries són curtes, no donen per fer-ne una pel·lícula, tot i que la primera temporada de Black mirror sembla que tindrà la seva …













5 comentaris to ‘Black mirror’2X01: la memòria (virtual) dels morts

  1. Ferran ha dit:

    Ja l’han estrenada en castellà? Si no és així sabeu quin canal l’emetrà?

    • Jordi Taulats ha dit:

      Ferran, la segona temporada de Black mirror s’estrenarà el 4 de març al canal TNT

  2. Taxidermica ha dit:

    Una combinació perfecte: l’amor cap a aquells a qui estimem i la dependència a les xarxes socials, i un final colpidor de pell de gallina. Tot i així em quedo amb el 2×02. Un dels millors de tota la sèrie.

  3. Jessica Hyde ha dit:

    A mi aquest capitol m’ha semblat sublim. Una petita obra mestra, simple i senzilla narrativament, però sumament colpidora de contingut, in crecendo com a marca de la casa. El més fort de tot plegat es que aquesta setmana acaben d’anunciar una aplicació twitter postmortem, porque enviis missatges un cop mort i la gent no et trobi a faltar.

    Certament, el 2×02 és brutal en tos els sentits, Taxidermica.

    • Taxidermica ha dit:

      Ohhhh Jessica Hyde, la meva heroïna.
      Twitter postmortem? la realitat de Black Mirror la tenim entre nosaltres. Fa com por, no?