Stuart Freeborn ha mort a l’edat del 98 anys (5/02/13) i ja toca que els bastards fem una reflexió sobre el seu immens treball en el món del cinema.
El senyor Freeborn va néixer a Londres l’any 1914 i es va dedicar la major part de la seva vida a maquillar actors i actrius i crear personatges d’altres mons que ara formen part de la iconografia del cinema clàssic, el de ciència-ficció i el de terror.
Ell va ser el que va ajudar a caracteritzar els tres personatges que Peter Sellers va representar magníficament a Doctor Strangelove (1964), d’Stanley Kubrick, el director britànic maniàtic i perfeccionista que el va tornar a contractar l’any 1968 per portar a bon port 2001: una odissea de l’espai (1968), una de les feines més complicades que va tenir (segons hem pogut llegir en diverses entrevistes), ja que el director , el senyor Kubrick, li exigia canviar els detalls del maquillatge i les màscares dels actors cada dos per tres, a més de fer-lo treballar amb ximpanzés reals.
Alec Guinness també va passar per les seves mans prodigioses a El pont del riu Kwai (1957) i va treballar amb David Lean a Oliver Twist, un dels films més populars fet l’any 1948.
La seva fama, però, no va arribar fins a la feina que va fer amb Star wars i els Superman dels setanta i vuitanta. Amb George Lucas va treballar en els primers films de la saga: La guerra de les galàxies (1977), L’imperi contraataca (1981) i El retorn del Jedi (1983), amb unes criatures que han quedat a l’imaginari i al cor de tota una generació d’espectadors (el gran i pilós Chewbacca, el repugnant Jabba the Hutt i en Yoda, viva representació d´ell mateix). La caracterització del millor Superman que s’ha fet al cinema amb Christopher Reeve també era d’ell (incloent-hi el pentinat de Clark Kent) i la terrorífica visió dels gossos amb fibra de vidre de La profecia (1976) va ser un dels altres notables treballs del senyor Stuart.
Com Carlo Rambaldi (el creador d’ET, l’extraterrestre i del que el Col.lectiu Bob Merrick ja va fer un article en el seu moment), Stuart Freeborn pertany a una època en què els efectes especials quedaven a les ments dels espectadors per la seva força creativa i una més que gran sensació de realisme. Personalment crec que la irrupció de la digitalització ha matat tota aquesta màgia i ha fet prevaler la tècnica per sobre la creació humana. Simbolitza, com ja va apuntar el Col.lectiu, ¨la desaparició d´una manera de fer cinema.¨ ¨Amb ells, a poc a poc, es va girant full a una època en què els decorats, tot i que eren de cartó pedra, es podien tocar.¨
Sempre ens quedarà, però, el seu gran llegat amb unes imatges d´una iconografia insuperable.
Gràcies per il.lustrar-nos, personalment no coneixia el seu treball i la vetitat és que tots aquells artesans que abans treballaven pel sete art es mereixen un reconeixement. D’aquest xorro enciclopèdic, pero, només corregir que diria que Stanley Kubrick era americà, però que es va instal.lar a Anglaterra i mai més en va sortir per la seva fòbia a volar. Per cert, aquest proper 7 de març se’n celebra el seu aniversari de la mort: 7 de març de 1999. Encara em sembla que va ser ahir… Pero ja en fa 14 anys!
És cert- Stanley Kubrick ha sigut potser el director americà més anglès que ha tingut Gran Bretanya. Gràcies, Jessica.