Stuart Freeborn ha mort a l’edat del 98 anys (5/02/13)  i ja toca que els bastards fem una reflexió sobre el seu immens treball en el món del cinema.

El senyor Freeborn va néixer a Londres l’any 1914 i es va dedicar la major part de la seva vida a maquillar actors i actrius i crear personatges d’altres mons que ara formen part de la iconografia del cinema clàssic, el de ciència-ficció i  el de terror.

Ell va ser el que va ajudar a caracteritzar els tres personatges que Peter Sellers va representar magníficament a Doctor Strangelove (1964), d’Stanley Kubrick, el director britànic maniàtic i perfeccionista que el va tornar a contractar l’any 1968 per portar a bon port 2001: una odissea de l’espai (1968), una de les feines més complicades que va tenir (segons hem pogut llegir en diverses entrevistes), ja que el director , el senyor Kubrick, li exigia canviar els detalls del maquillatge i les màscares dels actors cada dos per tres, a més de fer-lo treballar amb ximpanzés reals.

Alec Guinness també va passar per les seves mans prodigioses a El pont del riu Kwai (1957)  i va treballar amb David Lean a Oliver Twist, un dels films més populars fet l’any 1948.

La seva fama, però, no va arribar fins a la feina que va fer amb Star wars i els Superman dels setanta i vuitanta. Amb George Lucas va treballar en els primers films de la saga: La guerra de les galàxies (1977), L’imperi contraataca (1981) i El retorn del Jedi (1983), amb unes criatures que han quedat a l’imaginari i al cor de tota una generació d’espectadors (el gran i pilós Chewbacca, el repugnant Jabba the Hutt i en Yoda, viva representació d´ell mateix). La caracterització del millor Superman que s’ha fet al cinema amb Christopher Reeve també era d’ell (incloent-hi el pentinat de Clark Kent)  i la terrorífica visió dels gossos amb fibra de vidre de La profecia (1976)  va ser un dels altres notables treballs del senyor Stuart.

Com Carlo Rambaldi (el creador d’ET, l’extraterrestre i del que el Col.lectiu Bob Merrick ja va fer un article en el seu moment), Stuart Freeborn pertany a una època en què els efectes especials quedaven a les ments dels espectadors per la seva força creativa i una més que gran sensació de realisme. Personalment crec que la irrupció de la digitalització ha matat tota aquesta màgia i ha fet prevaler la tècnica per sobre la creació humana. Simbolitza, com ja va apuntar el Col.lectiu, ¨la desaparició d´una manera de fer cinema.¨ ¨Amb ells, a poc a poc, es va girant full a una època en què els decorats, tot i que eren de cartó pedra, es podien tocar.¨

Sempre ens quedarà, però, el seu gran llegat amb unes imatges d´una iconografia insuperable.