MENU

6 març, 2013 Comentaris (5) Visualitzacions: 1646 Sèries Marc Bataller @marcbataller













La política està en un moment de tal descrèdit que qualsevol dia el sistema se’n pot anar en orris. És en aquests moments de credibilitat zero que el populisme cada dia guanya més adeptes. Tot està en qüestió, i els ciutadans creuen menys en les institucions i més en els líders estrambòtics. A Itàlia, n’hem …

Cal buscar el nostre Waldo a la política catalana?

La política està en un moment de tal descrèdit que qualsevol dia el sistema se’n pot anar en orris. És en aquests moments de credibilitat zero que el populisme cada dia guanya més adeptes. Tot està en qüestió, i els ciutadans creuen menys en les institucions i més en els líders estrambòtics. A Itàlia, n’hem tingut l’últim exemple amb el còmic Beppe Grillo. A Espanya, aquests personatges també han viscut algun moment de glòria i segurament el màxim exponent va ser Jesús Gil i la seva fatxenderia.

Aquesta és la situació que se’ns planteja en el tercer capítol de la segona temporada de la magnífica Black mirror. Això sí, portat a l’extrem, a l’absurditat. The Waldo moment burxa la ferida de la desafecció ciutadana a través d’un dibuix animat mal educat i irreverent, en Waldo, que ridiculitza tots els polítics i que s’arriba a presentar a unes eleccions. Una crítica mordaç a la política i també als electors, que cada cop tendeixen més a donar suport a la vulgaritat. I els mitjans de comunicació, que exploten sense escrúpols l’efecte popular de Waldo, també queden en dubte.

L’argument  és original i els quaranta minuts passen prou bé, encara que s’ha de reconèixer que no és ni de bon tros el millor capítol d’un producte excels i que s’està convertint en tot un referent catòdic. El més interessant de tot és que la sèrie no et deixa indiferent, perquè et fa reflexionar sobre la nostra societat i el nostre futur. En aquest últim capítol, la pregunta seria: “Cal buscar el nostre Waldo a la política catalana?” Que tothom pensi el que vulgui.

I una curiositat per als fans de Black mirror i les seves possibles profecies. El primer episodi d’aquesta segona temporada, Be right back, gira al voltant de com una persona pot fer servir les xarxes socials encara que sigui morta. Doncs resulta que en breu s’estrenarà l’aplicació Liveson, que et permet continuar piulant un cop mort. El sistema analitzarà les piulades que has fet en vida  i continuarà alimentant el teu perfil amb notícies o qüestions  que t’haurien interessat. Aterridor.

La política està en un moment de tal descrèdit que qualsevol dia el sistema se’n pot anar en orris. És en aquests moments de credibilitat zero que el populisme cada dia guanya més adeptes. Tot està en qüestió, i els ciutadans creuen menys en les institucions i més en els líders estrambòtics. A Itàlia, n’hem …













5 comentaris to Cal buscar el nostre Waldo a la política catalana?

  1. Jordi Camps ha dit:

    Realment és el capitol més fluix de la temporada. Ho és perque en comparació amb els dos anteriors, que són verdaderes pbres mestres del gènere, té les de perdre. Li falta metratge per desenvolupra el que vol explicar i el protagonista humà, en Jamie, esta poc dibuixat, molt menys que Waldo esclar. És veritat, com dius, que fa pensar en la situació actual de la politica, no gaire distant pel seu patetisme!

  2. Dennis Rader ha dit:

    Sens dubte, Pels Reis em demano l´aplicació Liveson.

  3. Sergi Puig ha dit:

    Tal com ho veig, la segona temporada de Black Mirror resulta una davallada escandalosa (un primer episodi amb una bona premisa que es desinfla lleugerament amb el temps, un segon episodi que és UN DESPROPÒSIT que només es salva pels crèdits finals i un colofó amb una idea efectista però tan buida i caricaturesca com el mateix Waldo)… No per res, si no perquè ella mateixa havia posat els precedents pels núvols en una primera temporada que obria magnificament amb The National Anthem i tenia el seu zenit a The Entire History of You: una narrativa impecable, boníssimes idees de muntatge i unes imatges que ens acompanyaràn al nostre subconscient durant MOLT de temps (CINEMA en majúscules!). I això sense desmerèixer a la fàbula/punyent història d’amor que és 15 Million Merits…

    • Jessica Hyde ha dit:

      No estic d’acord amb què la 2a temp no arriba al mateix nivell. El primer episodi és sublim i punyent alhora. El segon, de gran ritme, desplaga un munt d’idees i et fa replantejar molts dilemes morals, amb un final brutal com bé dius. El tercer, comencem a estar més propers. I on sí coincideixo plenament és amb el tercer de la temporada anterior. OBRA MESTRA en majuscules. Per cert, es farà la pelicula.

  4. Sidru ha dit:

    A la política catalana ja havíem tingut un Waldo, no? L’Ariel Santamaria a Reus.
    A mi em va agradar aquest tercer, el vaig trobar divertit i àcid. De fet tots els capítols de Black Mirror són interessants, no val la pena anar-los comparant.