Dissabte 16 de març. 13.33 h. Llegeixo amb estupor la crítica d’Oz, un mundo de fantasía de l’Àngel Quintana que surt publicat a El Punt Avui. Hem vist la mateixa pel·lícula? Potser ell ha vist la versió en 3D i és completament diferent de la versió en 2D, la tradicional, la de sempre i la que m’agrada?

En un dels seus últims paràgrafs escriu: «”Probablement algun espectador pot trobar la pel·lícula de Sam Raimi excessiva i, fins i tot, ingènua. Jo crec que és una de les poques pel·lícules recents que honoren el cinema fantàstic sense haver de fer aparatoses demostracions tecnològiques.”» Bé, jo no m’incloc entre aquests espectadors que l’han trobada ingènua. Sí que m’incloc entre els que l’han trobada excessiva, molt excessiva, ja que al cap de 10 minuts ja m’estava plantejant de marxar del cinema.

Si no saps per qui està dirigida, quan veus els títols de crèdit et penses que estàs en un film de Tim Burton (la música de Danny Elfman hi ajuda). Oz, un mundo de fantasía (Sam Raimi, 2013) ens situa a Kansas, en un circ ambulant, on Oscar “Oz” Diggs (James Franco) és un mag que utilitza tots els trucs possibles per ensarronar els pocs que assisteixen al seu espectacle. Igual que a la fantàstica versió de Víctor Fleming del 1939,  amb una excel·lent Judy Garland, un huracà transportarà Oscar Diggs a un món de fantasia, on hi ha micos i peixos voladors, flors de maragdes i cascades amb forma d’elefant. Rebut com el mag d’una profecia, Oscar Diggs es veurà obligat a fer fora les dues bruixes dolentes per tal d’aconseguir el tron i, sobretot, l’or de la ciutat maragda.

Això és, a molt grans trets, l’argument d’Oz, un mundo de fantasía. No és una nova versió de la del 1939, sinó que seria la història de com Oz arriba a la ciutat maragda. I de fet ja podríeu gastar els calés en una altra cosa, perquè d’aquest film se’n salven ben poques coses. Una és la bruixa Theodora, interpretada per una espectacular Mila Kunis, i només perquè ens recorda, amb el seu riure malèfic, la bruixa dolenta de la versió de Victor Fleming. No hi ha ni lleó ni espantaocells ni home de llauna, i a canvi ens posen un mico amb ales i vestit de grum d’hotel i una noia de porcellana (això sí, molt ben feta). James Franco és un actor que no em desagradava (el treball que va fer a 127 horas el vaig trobar molt bo), però donant vida a Oz m’ha baixat moltes posicions d’una possible llista de bons actors. El vaig trobar més fals que els decorats. I parlant de decorats… valga’m Déu Nostro Senyor, què ha fet Disney amb els seus especialistes en efectes especials? En moltes escenes, massa, es nota que els personatges estan digitalitzats!

Si la setmana anterior a Oz, un mundo de fantasía, vaig anar a veure Hermosas criaturas (ni m’atreveixo a fer post), em sembla que hauré de fer un exercici de penitència i empassar-me d’una tirada la filmografia d’Albert Serra.

Dissabte 16 de març. 14.23 h. Em quedo descansat després d’haver escrit aquest article i amb el convenciment que no hi entenc ni un borrall, de cinema.