MENU

8 abril, 2013 Comentaris (3) Visualitzacions: 1484 Cinema Marc Bataller @marcbataller













L’èxit de Los Mercenarios ha fet que Sylvester Stallone hagi tornat al capdamunt del cinema d’acció, però si fos per ell sol hauria de caure en picat, almenys si agafem com a referent la seva última pel·lícula, Una bala en la cabeza. Stallone com a protagonista únic ja té menys valor que un dipòsit en …

Així no, Stallone, així no

L’èxit de Los Mercenarios ha fet que Sylvester Stallone hagi tornat al capdamunt del cinema d’acció, però si fos per ell sol hauria de caure en picat, almenys si agafem com a referent la seva última pel·lícula, Una bala en la cabeza. Stallone com a protagonista únic ja té menys valor que un dipòsit en un banc xipriota, com a complement dins d’un elenc d’actors de la seva generació encara el podríem salvar.

Una bala en la cabeza ha passat amb més pena que glòria per la cartellera i això que suposava el retorn a la direcció del gran Walter Hill (The Driver, Límite 48 horas o Danko). La meva única intenció quan vaig entrar a la sala era no avorrir-me. Veure una pel·lícula d’acció com les d’abans agafant com a exemple una frase que Hill ha repetit més d’un cop: “Cada film que he fet ha estat un western”. Doncs, noi, al cap de deu minuts ja hauria sortit. Ni argument, ni feeling entre els protagonistes, ni acudits de Stallone que fessin gràcia.

Res de res. Una pèrdua de temps. L’únic que salvaria és el retorn de Cristian Slater, un actor fetitxe dels anys 80 i 90 (El nombre de la rosa, Amor a Quemarropa, Very Bad Things o Entrevista con el vampiro), que últimament apareix molt poc a la gran pantalla. Un Cristian Slater que mor a mans d’un erràtic i hieràtic Stallone. Ui, perdoneu. No havia avisat que us trobàveu davant d’un spoiler. Però, no passa res, perquè amb una mica de sort em creureu i no veureu mai Una bala en la cabeza.

Esperem que Stallone redreci el rumb amb The Tomb, on comparteix cartellera amb Arnold Schwarzenneger i que s’ha d’estrenar pròximament. Tots dos s’hauran d’escapar d’una presó d’alta seguretat. Un argument que ens retorna a Encerrado (1989), quan Stallone no era un botox amb potes i encara es podia veure alguna pel·lícula seva.

I sí ho confesso, últimament he comprat tota la saga completa de Rocky i Rambo venent-me l’ànima al diable, perquè he fet una promoció del diari As. I això per un barcelonista és un sacrilegi. Per tant, Stallone no em decebis més si us plau.

L’èxit de Los Mercenarios ha fet que Sylvester Stallone hagi tornat al capdamunt del cinema d’acció, però si fos per ell sol hauria de caure en picat, almenys si agafem com a referent la seva última pel·lícula, Una bala en la cabeza. Stallone com a protagonista únic ja té menys valor que un dipòsit en …













3 comentaris to Així no, Stallone, així no

  1. Paul Kersey ha dit:

    Has estat massa benevolent i tot. Realment és una caca de pel·li. ‘The tomb’, el somni humit de d’una generació senscera de veure junts a Sly i Arnie junts. Serà com la mítica a ‘Tango & Cash’?

  2. Jordi Camps ha dit:

    Si em sap greu per algú és per Walter Hill. Bé, i també en Christian S. Stallone? Fa anys que és una broma de si mateix. Schwarzenegger? Idem! I que consti que l’exGovernator li tinc un respecte però voleu dir que tenen remei. Va home , va!

  3. Josep Mir ha dit:

    Coincideixo amb en Jordi, on ha anat a parar Walter Hill, autor d’obres magnes com The Long Riders, The Warriors o The Drivers, totes de fa més de 30 anys! Quina pena.