MENU

17 abril, 2013 Comentaris (3) Visualitzacions: 161 Game of thrones, Sèries Lluís Simon










Contrastos. En un altre episodi tètric, brut i amb un final cruent (essent generós) els guionistes han tingut el llibertinatge d’incloure certs tocs d’humor que permeten David Benioff (guionista principal de les temporades anteriors) lluir-se en el seu debut com a director. Així, en la primera escena, a l’enterrament de Lord Tully, no em puc …

Game of thrones 3×03: walk of punishment

Contrastos. En un altre episodi tètric, brut i amb un final cruent (essent generós) els guionistes han tingut el llibertinatge d’incloure certs tocs d’humor que permeten David Benioff (guionista principal de les temporades anteriors) lluir-se en el seu debut com a director. Així, en la primera escena, a l’enterrament de Lord Tully, no em puc treure del cap la imatge de l’arquer Antonio Rebollo en els Jocs de Barcelona.  Amb tanta obscuritat també s’agraeix veure desponcellar el jove i tímid Podrick en el bordell de Lord Baelish. De fet, no ho veiem, però amb imaginació…

Kraznys mo Nakloz. La xerrameca incontenible en el seu idioma vernacle del venedor d’esclaus també té la seva gràcia, sobretot pels que sabem com acabarà (ben aviat, ben aviat) la seva relació amb Daenerys. Ella, com a bona princesa de casa noble, va rebre uns coneixements intel·lectuals que el seu interlocutor desconeix. Malauradament per ell.

Comiats. Admeto que certa emoció va sorgir de la meva condemnada ànima quan Arya s’acomiada de Hot Pie, un personatge que m’havia semblat irrellevant, inútil i molest just fins el moment que decideix no seguir el viatge cap al nord. És una petita escena filmada de forma brillant. Un adéu sense llàgrimes i sense èpica, només dues cares que es miren per última vegada. Més horrible, en el sentit literal, és la marxa de Melisandre de Dragonstone al davant d’un impotent (en el sentit sexual i polític) Sannis Baratheon. Aquesta relació sí que està condemnada.

Pertorbats. Recordeu aquella història verídica dels anys 90 en què un alienat mental austríac va violar durant anys i anys la seva dona i les seves pròpies filles (segrestades al seu domicili). És el mateix que fa l’amic Craster al seu agradable domicili prop de la Muralla. L’ambient malaltís i fastigós en aquesta “granja” en què dones i porcs conviuen plegats és un bon exemple de com retratar una edat mitjana alternativa de forma realista, una paradoxa fascinant . Més al nord, assistim a una de les imatges més impactants de la temporada. Per no donar més pistes ens remetem la famosa escena equina (multiplicada) que Coppola va filmar per The Godfather.

Capitalisme barbar. És d’actualitat màxima la lliçó d’economia que Tyrion Lannister –nou ministre de finances del regne– dóna al seu mercenari. Tota la riquesa acumulada a la ciutat és fictícia. Estan instal·lats en una bombolla, com nosaltres! En realitat els milions que han arribat a les mans dels nobles i del rei provenen del banc de Braavos, que ben aviat reclamarà els diners amb els pertinents interessos. S’imposa, doncs, una nova era… Austeritat. Sí senyor!

Jaimie Lannister. Just en l’únic moment en què fa una acte propi d’un cavaller romàntic amb una generositat fins ara impensable vers una dama, acaba perdent bona part de les seves possibilitats d’esdevenir en un futur un altre cop la mà del rei. Quin gran finale!

Contrastos. En un altre episodi tètric, brut i amb un final cruent (essent generós) els guionistes han tingut el llibertinatge d’incloure certs tocs d’humor que permeten David Benioff (guionista principal de les temporades anteriors) lluir-se en el seu debut com a director. Així, en la primera escena, a l’enterrament de Lord Tully, no em puc …










3 comentaris to Game of thrones 3×03: walk of punishment

  1. Alt+126 ha dit:

    I la música, aquella caçoneta irreverent i malcarada sobre un simpàtic osset necessitat de carinyo i una mossa amb reserves cap a un animalot pelut i horrorós… QUIN GRAN FINAL!
    Realment no encaixa ni que s’intenti, però mola molt.

    Per cert, en Tyrion es mereix no un premi per l’actor (que ja els té) sino un premi per al personatge. Deu meu quin crack està fet, mai una cadira havia simbolitzat tant.

    PD: La canço de l’os i la donzella és “made in spain”, fa 5 anys li van cantar a en Martin en una visita a Espanya i li va agradar tant que l’ha acabat fent servir. Si no m’he equivocat al buscar-lo, aquest és el videoclip de la gent del forum de Asshai del que surt la versió del capítol televisiu: http://www.youtube.com/watch?v=isApnUVhY-g

  2. Jo ha dit:

    La introducció d’humor és molt benvingut. Capitol magistral per l’equilibri de peces i moviments per avançar la partida.

  3. Fàtima ha dit:

    Al.lucinada amb l’escena final. Jamie Lannister no se l’esperava i jo la hard music dels títols de crèdit…reconec que tampoc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *