MENU

8 maig, 2013 Comentaris (12) Visualitzacions: 2162 Sèries Anna Vilaró













Baixes del tren. Tornes a la teva ciutat. Has estat fugint durant un any,  intentant lluitar  contra els teus dimonis interiors. De sobte et veus passar pel teu davant. No ets tu, però és algú idèntic a tu. Veus com deixa lentament les sabates i la seva bossa a terra. Es dirigeix cap a les …

Sarah i la casa dels miralls a ‘Orphan black’

Baixes del tren. Tornes a la teva ciutat. Has estat fugint durant un any,  intentant lluitar  contra els teus dimonis interiors. De sobte et veus passar pel teu davant. No ets tu, però és algú idèntic a tu. Veus com deixa lentament les sabates i la seva bossa a terra. Es dirigeix cap a les vies del tren i salta al suïcidi. Com que la teva vida és un desastre, decideixes agafar la bossa i la documentació del teu doble i fer-te passar per ell. Aquesta és la història de Sarah. La Sarah jugant amb foc. La Sarah que ara és també l’Elizabeth Childs.

Dues persones idèntiques que duien vides totalment antagòniques. La Sarah, caòtica i salvatge, que lluita per recuperar la seva filla. L’Elizabeth, policia i amb una vida aparentment estable. I diners. El botí paga la pena. Només cal que ningú s’adoni del canvi d’identitat.

Una pèssima decisió personal per a la protagonista d’Orphan black (John Fawcett, 2013, BBC Amèrica), però que com acostuma a passar, és una decisió per la qual tots els espectadors li estarem agraïts. A partir d’aquesta tria el misteri es multiplica, el drama es magnimitza i l’acció no es detura.

[Atenció: spoilers]

Podríem dir que la Sarah és la protagonista indiscutible d’Orphan black, però no seria just per a l’actriu que l’encarna, l’autèntic puntal de la sèrie: Tatiana Maslany. Per a Sarah, Elizabeth Childs no serà la primera rèplica que trobi d’ella mateixa. Katja, Alison i Cosima en seran alguns altres exemples, magníficament interpretats per Maslany, ja que en ells apreciem les diferències de caràcter, veu i entonacions sense exageracions i sense caure en clixés. Són família? Rèpliques, potser? Es tracta d’un malson? Tant de bo. Són clons i estan essent destruïts pel seu creador, i “l’amo” té, com a missatger, un Àngel de la Mort que no pot ser ningú més que un altre clon, en aquest cas, fanàtic i malaltís.

El recurs dels clons podria tirar enrere l’espectador, ja que se’ns van donant pistes que ens duen irremeiablement a pensar en aquesta opció, i quan veiem la resolució del misteri a la pantalla no ens acaba de colpir. D’altra banda, tot i esperar-ho, la sorpresa la trobem en veure la inclusió de la ciència-ficció en una història que semblava decantar-se més aviat per una representació realista del seu context. Aquest gir argumental és tot un encert i dóna un plus de qualitat a la sèrie.

I amb tants clons, queda un dubte: hi ha lloc per als secundaris? I la veritat és que el seu protagonisme és totalment anecdòtic, però també necessari per deixar respirar la trama principal. Entre ells, el més destacable és Felix (Jordan Gavaris), l’íntim amic gai de Sarah, encarregat de donar el toc d’humor a la sèrie.

Ens trobem davant d’una sèrie que ha après dels britànics i del seu model sense competidors. Temporades breus (en el cas d’Orphan black tindrem nou capítols) i trames molt ben cuidades, desbordants d’originalitat. Hi descobrim un cert regust d’Utopia (Dennis Kelly, 2013): la lluita entre el creador i l’obra, els experiments al marge de la llei i la mort que persegueix sense descans els nostres clons.

Han trobat la fórmula perfecta per deixar-nos estesos al sofà, perplexos i amb una ànsia esfereïdora per veure un capítol rere un altre, devorant-los com si no hi hagués demà.

I tu, ja segueixes Orphan black?

Baixes del tren. Tornes a la teva ciutat. Has estat fugint durant un any,  intentant lluitar  contra els teus dimonis interiors. De sobte et veus passar pel teu davant. No ets tu, però és algú idèntic a tu. Veus com deixa lentament les sabates i la seva bossa a terra. Es dirigeix cap a les …













12 comentaris to Sarah i la casa dels miralls a ‘Orphan black’

  1. Jordi ha dit:

    Gran crítica, Anna.

    Una sèrie trepidant, amb molt de ritme i que no dona temps a descansar.

    Volem més Orphan black. Llàstima que només sigui un a la setmana

  2. Jep ha dit:

    Brillant post Vilaró!!
    Quan vaig començar a veure OrphanBlack em va venir al cap la història d’Ira Levin “Els nen del Brazil”, al cinema la protagonitzaven Gregory Peck i Laurence Olivier (i els dobermans). Em fa la sensació que podria ser que la resolució fos semblant, una colla de clons amb un objectiu comú, construir un escenari ideal per tenir un clon perfecte. En el cas de la novel·la de Levin hi havia una invasió de clons Hitler als que els hi havien de preparar l’escenari ideal (mort dels pares en edat adolescent) per crear un ambient social idoni per la reencarnació del furher.
    Ja veurem, de totes maneres és igual com ho resolin, la sèrie és un divertimento que val molt la pena!!

    • Taxidermica ha dit:

      La clau està en desentrellar què té d’ointeressant “l’original” que serà la Sarah, segur.
      Com bé dius el que ens manté enganxats és l’estructura de la propia sèrie i acceptarem el que ens dugui el capítol final. Ara, com ja té assegurada la segona temporada no crec que resolguin gaires misteris, al contrari, esper trobar un final obert ple de dubtes per preparar una segona temporada d’infart.

      • Jep ha dit:

        Discrepo amb la teoria de l’original Sara. Per mi que l’original és una persona morta, d’un passat no gaire llunyà o no hi ha original, sinó que és feta a partir d’un codi genètic inventat i amb els clons repartits per diferents ambients per veure la seva reacció. Uiuiui…

        • Alt+126 ha dit:

          Si totes van néixer en dies pròxims evidentment cap de les conegudes és la original, fan falta 9 mesos perquè neixin nadons. L’original, en cas d’existir, té com a mínim 9 mesos més que la resta.
          Però l’experiencia en aquest tipus de “casos” de pel·lícula em diu que segurament serà algú qualsevol mort de vell, algú qualsevol mort per “mala vida” o algú a punt de morir i mig boig que es vol “perpetuar” de la forma més estranya que ha trobat (perquè escriure un llibre, plantar un arbre o tenir fills no, oi?)

      • Jep ha dit:

        Discrepo en la part de l’orginal és Sara. O l’original és una dona morta d’un passat no gaire llunyà, o l’original no existeix i tots són fetes des d’un codi genètic inventat i desprès situades en ambiens socials diferents per veure les reaccions.
        ja veurem…jajaja que divertit!!

        • Anna V ha dit:

          Jep i Alt, totes les opcions que heu donat m’apassionen i m’entusiasmen per igual.
          El que comentes de la peli del “nou Hitler” i com pot variar una persona segons el context és una idea molt bona, i més interessant serà l motiu que els duu a fer aquesta experimentació.

  3. Alt+126 ha dit:

    Se que em repeteixo molt però ho tornaré a dir: sort en té el primer capítol d’acabar amb la trama dels clons ja encetada. Perquè si fos per la resta de capítol ja ho hauria abandonat. No tinc ganes de mirar un drama social friki (que és la pinta que té durant els primers 40 minuts)

    No m’estranyaria que molta gent no acabés de veure el capítol (i per tant es perdi tot lo bo) per culpa d’un inici que no sembla acostar-se a la sinopsis.

  4. Fàtima ha dit:

    Felicitats per la Crítica Anna!!
    Sigui com sigui,a mi em té ben engantxada. M’encanta el seu ritme trepidant!!, no paren de passar coses, un guió molt ben lligat…no es guarden res o quasi res….a cada capítol téns noves dades.
    Teoria: L’original és la filla o parella del científic que mou tots els fils…que en vol crear una versió a mida…estudiant tots els canvis que l’entorn i les diferents circumstàncies provoquen en totes elles..
    L’actriu, estic d’acord amb tu…genial! (ja sona com a guanyadora de diferents premis..)i sens dubte, jo, molt fan de L’Alisson!!

    • Anna V ha dit:

      Moltes gràcies Fàtima.
      Si finalment la teoria que exposes és certa tindrà una força dramàtica brutal!I estic d’acord amb l’Alisson, una mestressa de casa molt poc convencional, quin geni!

  5. Darth Vastard ha dit:

    Gràcies per fer lo dels SPOILERS gegant i en negreta (s’agraeix molt, ja no m´he llegit ni els comentaris)…aquesta me la descarrego i amb ganes de veure-la. De tota manera un bon sistema són els camps amagats…feina per l’informàtic XD. Salut.

    PD:ja em llegiré el post qua em casqui la temporada.

  6. Ramón Porta Claverol ha dit:

    Dels 7 capitolas, da moment tinc 3 per veure ja t’odiré je je je.