MENU

9 maig, 2013 Comentaris (9) Visualitzacions: 2815 Game of thrones, Sèries Lluís Simon













Chaos is a ladder. Many who try to climb it fail and never get to try again. The fall breaks them. And some are given a chance to climb, but they refuse. They cling to the realm, or the gods, or love. Illusions. Only the ladder is real. The climb is all there is. No …

Game of Thrones 3×06: The Ladder

Chaos is a ladder. Many who try to climb it fail and never get to try again. The fall breaks them. And some are given a chance to climb, but they refuse. They cling to the realm, or the gods, or love.

Illusions.

Only the ladder is real. The climb is all there is.

No revelo cap spoiler, més aviat el contrari, reproduint les poètiques (i profètiques si les apliquem als polítics del nostre segle) paraules amb les quals Lord Baelish exposa en l’escena final el seu únic objectiu a la vida: escalar. Magnifique!

Cliffhanger. Literalment la traducció és penyasegat, però és una paraula que també es refereix a una figura cinematogràfica o literària per mostrar emfàticament una història inacabada des d’un punt geogràfic privilegiat i predeterminat. Peter Jackson l’usa descaradament a la trilogia del Senyor dels Anells i també, com vam poder veure recentment, a la del Hobbit. Aquest és l’únic moment de respir de l’episodi, un contrast salvatge amb les escenes vistes les setmanes i els minuts anteriors.

Jon Snow. Em reclamen més atenció pel gran bastard de la sèrie, i per tant, model a seguir en la societat present i futura. Fou realment un error de càsting l’elecció del jove Kit Harington per posar-se en la pell d’un personatge tan determinant en el futur dels sets regnes? Certament la seva expressió sempre revela, volgudament o no, una barreja de sentiments que el fa cada vegada més fràgil, sobretot al costat de la descarada, vitalment i sexualment, Ygritte. Potser hauria estat més adient algú amb els aires impertinents i tràgics d’un Jax Teller (Sons of Anarchy), el meu antiheroi de capçalera. La interminable ascensió al mur, el leitmotiv de tot l’episodi, és visualment impressionant.

Gendry. Parlem d’un altre bastard, tan maleït com nosaltres, fruit de la incontinència del gran, en tots els sentits, Robert Baratheon. M’encanta quan la dolça  Melisandre se li acosta i li deixa anar: You will make kings rise and fall. Frases com aquesta són les que em tornen boig. Per què no ve Melisandre a casa i m’ho diu a mi? Ja sé que és una bruixa que fa màgia negríssima però sóc capaç de vendre’m l’ànima al seu senyor de la llum (o al de les tenebres) perquè em xiuxiuegi coses com aquesta. I si pot ser en valyrià…

Els casoris. Continua el festival d’aparellaments, iniciat la setmana prèvia. Amb tot, si es tracta de fer sobreviure l’espècie, o els llinatges, em sembla que no anem pel bon camí. Casar la reina mare dels Lannister amb un homosexual, l’hereva dels Stark amb un nan i el noble Edmure amb la temuda filla dels Frey no semblen idees gaire brillants. Però pitjor seria el caos, no?

Tortura. El nostre amic Theon continua la seva sessió de penitència a l’estil Old Boy. Els amants del bricolatge biològic gaudiran amb la impotència d’un personatge que ben aviat ens començarà a fer llàstima. I ja que parlem de membres i mamífers és ben interessant també el concurs d’esquarterament de conills que presenciem al principi perquè són coses que normalment no ens mostren en les sèries històriques.

El regne. És remarcable l’esforç de Lord Varys per mantenir la unitat d’Espanya (vull dir del reialme, se m’ha escapat), però les conspiracions s’amunteguen al seu voltant i probablement l’únic que aconseguirà és salvar la vida, que no és poca cosa amb els temps que corren per King’s Landing. Les conseqüències de la informació que van revelant uns Lannisters als altres comencen a ser incontrolabes. I Jaime és a punt d’arribar. Al final Baelish, traïdor i sense cap escrúpol, potser té raó:

Do you know what the realm is?

It’s the thousand blades of Aegon’s enemies, a story we agree to tell each other over and over till we forget that it’s a lie.

Chaos is a ladder. Many who try to climb it fail and never get to try again. The fall breaks them. And some are given a chance to climb, but they refuse. They cling to the realm, or the gods, or love. Illusions. Only the ladder is real. The climb is all there is. No …













9 comentaris to Game of Thrones 3×06: The Ladder

  1. Black Mamba ha dit:

    Ohhhh, quin final més pastel! Què és això? Una foto d’estudi dels 80? Quin mal d’ulls, tot taronja, rosa i lila i ells allà, amb el petó més ensucrat de tota la sèrie. Absolutament horrible.

    L’error de càsting d’en Jon Snow és claríssim, i m’és igual el que digueu, Ho defensaré sempre. A més, només sap posar una cara aquest home.

    Em va agradar que fessin canvis respecte al llibre i s’enduguessin en Gendry i la Melissandre es trobés amb l’Arya, espero que vagin canviant la trama ben aviat. Crec que es pot fer un molt bon treball quan es comencin a separar del llibre, i així, als seguidors del llibre, podrem gaudir-la sense comparacions.

    En Mr. Ramsay… aquest sí que és un encert de càsting. Estan creant un monstre. M’encanta.

    En definitiva m’ha semblat un molt bon capítol, carregat de mala baba, amb uns personatges decidit s a dur a terme el que volen que sigui el seu dstí. Això sí, amb una tallada de rotllo impressionant amb l’escena amorosa del corb i la salvatge. FAIL!

  2. Alt+126 ha dit:

    Bon capítol, bones batalles dialèctiques i perfecte cul que té l’Ygritte.

    Però masses escenes del mur, em va trencar el ritme de forma escandalosa que les escenes del mur s’anessin intercalant amb la resta. A més, per si no era suficient ens endossen una escena melancòlica-ensucrada sobre del mur, quan les vistes des d’allà dalt s’haurien d’haver presentat com a patiment pur (ja que se suposa que estem veien les vistes de Jon, amb un dilema interior de tres parells de co*****).

    La reina d’espines amb Tywin, Varys i Littlefinger, la cara del pobre Tyrion entrant a l’habitació de la Sansa (realment l’única persona de King’s Landing que no ha jugat amb ella), Loras pensant amb embotits mentre li ofereixen marisc…

    Per cert, el bastard Bolton és un crack fent de pertorbat mental, clar que ja té la pràctica agafada amb Missfits, ja era el més sonat (quan a capacitats socials, em refereixo).

  3. Nuria Forns ha dit:

    “It’s the climb…” saps qui ho deia?? tic-tac tic-tac…

    • Lluís Simon ha dit:

      Home, la Hannah Montana com a dama de companyia no ho faria gens malament…

  4. Miley Cyrus ha dit:

    Hey, that’s my line!
    “Ain’t about how fast I get there
    Ain’t about what’s waiting on the other side
    It’s the climb, yeah!”
    Great website, keep it up bastards

  5. Jemima Walker ha dit:

    Molt bé l’análisi del capítol. L’escena final potser una mica massa “digital”, però la veu de’n Littlefinger ho compensa. Ja m’agradava fent de Carcetti a Baltimore i ara m’encanta fent de fill de p_ta a King’s Landing.
    No crec que hi hagi error de càsting amb en Jon Snow, el noi -no oblidem que se suposa que té 15 anys- fa la cara d’empanat que li toca. Per mi l’únic fallo és que aquest en Kit s’està posant una mica massa foca, i de greixandos ja en fem preu amb en Tarly.
    Llàstima que no hagin sortit més en Jamie i en Tyrion. El zumbat de’n Ramsey encara queda simpàtic comparat amb el llibre. Faria molt bona parella amb en Joffrey.

    • Alt+126 ha dit:

      Cau simpàtic perquè qui rep les hòsties és en Theon… La veritat, que en Joffrey comença a torturar en Theon i a mi ja no em cauria TANT malament, jeje

  6. You Could try this out

  7. You Can Try Here