MENU

10 maig, 2013 Comentaris (9) Visualitzacions: 2010 Cinema David U. Ruiz / @callahan_ruiz













Nolan ha fet molt de mal al cinema de superherois, massa. Quan un es disposa a pagar gairebé 10 euros d’entrada per anar a veure al cinema una pel·li de superherois, ho fa precisament per veure –almenys jo– una pel·li de superherois, no per veure una pel·li sobre les dèries i els problemes existencials, generalment …

‘Iron Man 3', ni Tony Stark se'n salva del virus Nolan

Nolan ha fet molt de mal al cinema de superherois, massa. Quan un es disposa a pagar gairebé 10 euros d’entrada per anar a veure al cinema una pel·li de superherois, ho fa precisament per veure –almenys jo– una pel·li de superherois, no per veure una pel·li sobre les dèries i els problemes existencials, generalment poc creïbles, que tenen els seus alter egos. Aquesta pel·li ja està feta, es diu El protegido (M. Night Shyamalan), i és insuperable. Cal repetir la formula una i una altra vegada fins a l’avorriment? No nego que aquests films puguin ser interessants per a les pedres i altres col·lectius, però el que és segur és que al preu que cotitza l’entrada no surt gens a compte pagar per anar a veure-la. En aquesta línia, films imfumables com els recents The amazing Spiderman (Marc Webb) o The dark knight rises (Christopher Nolan) s’haurien d’haver titulat Parker: diari d’un adolescent emo i Bruceback mountain, respectivament, per deixar les coses més clares a les nostres butxaques. El darrer film del superheroi Marvel més high teach, Iron Man 3, tot i que està orquestrat sota la batuta d’un eficient Shane Black (director i guionista de la molt recomanable Kiss, kiss, bang, bang, i autor dels guions de The last boyscout i Arma letal, entre d’altres), en definitiva un gran narrador, no ha quedat immune a aquesta esgotadora tendència a la bipolaritat emocional.

Després dels successos de Nova York (això és la batalla final de Los Vengadores), Tony Stark pateix d’insomni i atacs d’angoixa, cosa que afronta i canalitza treballant al seu taller, creant armadures noves cada cop més tecnificades, i aplicacions diverses (entre aquestes una armadura que es recomposa en l’aire, amb intel·ligència pròpia, una picada d’ullet a l’entranyable Los caballeros del Zodíaco). El cert és que tanta responsabilitat, el poder que comporta, i l’amor, són una pressió afegida que després de tanta heroïcitat passa factura. Que li diguin al Peter Parker de Spiderman 2 (Sam Raimi), que ja passava més o menys pel mateix, tot i que amb un més ben trobat equilibri entre les aparicions de Peter Parker i Spidey. Com Parker, Stark no està gaire per històries de superherois, i el seu caràcter egocentrista se’n ressent. Black, excel·lent guionista, i sobretot un gran titellaire que sol fer parlar els seus personatges pels colzes, amb diàlegs frescos i hilarants marca de la casa, tira pel mateix camí, i treballant amb genialitat l’humor que sempre han destil·lat les adaptacions marvelianes, dóna forma a una de les aventures més divertides de Tony Stark. Sí, he dit Tony Stark, i és que Iron Man surt més aviat poc (bàsicament a la destrucció de la residència Stark inicial, durant el rescat de l’Air Force One, i a la lluita final del port comercial, totes espectaculars). I aquest és el gran però d’una cinta que, no obstant, resulta molt entretinguda, amb una bona trama, tot i repetitiva com totes les trames de pel·lis de superherois (uns dolents que semblen jihadistes volen destruir els EUA, i de retruc dominar el món), i amb uns actors secundaris fantàstics que donen brio a la història (atenció a l’escena pare-fill de Tony amb un nen desconegut que l’ajuda a controlar l’estrès). Menció a part mereixen Robert Downey Jr. i Ben Kingsley, El mandarín, el malvat de la cinta, ambdós superbs; i la gran banda sonora de Brian Tyler, una composició tan brillant com pomposa que recolza les aparicions del superheroi, i que substitueix els sempre celebrats tracks d’AC/DC de les anteriors entregues. Sense acabar ni molt menys en el tedi de The amazing Spiderman i The dark knight rises, el film es posa a l’alçada de la primera Iron man, tot i que Black s’equivoca apartant a Iron Man del xou, i més tenint en compte que Los vengadores (Joss Wedhon), possiblement la millor adaptació Marvel a la gran pantalla fins al moment, li havia deixat el camí ben marcat. Llàstima! Per cert, al final del film, després d’uns fantàstics crèdits amb uns dissenys que evoquen a les sèries de televisió dels vuitanta, hi ha una última escena amagada que connecta la trama amb l’univers Marvel, i que d’una o una altra manera s’en fot d’aquest virus Nolan que sembla afectar darrerament a quasi tots els superherois.

Finalment, no vull tancar aquestes línies sense mencionar el tràiler de Man of steel (el posen abans d’Iron Man 3), la que s’ha venut pels seus gurus radicals com la gran pel·lícula de Superman, el seu esperat gran remake. Si bé és cert que el tràiler per si sol ja sembla més espectacular, èpic, dramàtic, i amb més acció i més ben filmada que tota la trilogia Nolan de The dark knight (ho havia de dir), el film original de Richard Donner és un film excel·lent narrativament parlant, divertit, èpic, amb un toc dramàtic i certa personalitat, bona acció i bons efectes per l’època, i una banda sonora insuperable fins a la data. No tinc gens clar que tres dècades després es pugui fer un film superior en proporció. Dependrà en gran mesura de la llibertat creativa que Nolan (productor i co-guionista no acreditat) hagi donat a Zack Snyder, això sí, un director amb una inqüestionable força visual que sap filmar acció. Veurem.

Nolan ha fet molt de mal al cinema de superherois, massa. Quan un es disposa a pagar gairebé 10 euros d’entrada per anar a veure al cinema una pel·li de superherois, ho fa precisament per veure –almenys jo– una pel·li de superherois, no per veure una pel·li sobre les dèries i els problemes existencials, generalment …













9 comentaris to ‘Iron Man 3', ni Tony Stark se'n salva del virus Nolan

  1. Jemima Walker ha dit:

    Tony Stark és el meu superheroi, a mi em van compensar els calés gastats. La peli és el que s’espera d’ella: una superproducció amb molts de focs artificials i un guió trillat. Però a qui li importa el guió? ÉS IRONMAN!!!! Les menjades de coco de’n Tony Stark són (gràcies a Déu) anecdòtiques. I quin fart de riure amb el Mandarín (Ben Kingsley forever!)
    Pel que fa al tràiler del Superman, per molt “buenorro” que sigui el prota (per mi sempre serà el duc de Norfolk) no l’aniré a veure ni que em paguin l’entrada, i això que quan vaig veure en Russell Crow em vaig mig emocionar.

    • David U. Ruiz / @callahan_ruiz ha dit:

      A mi, tot i que pugui semblar el contrari, em va agradar molt, m’ho vaig passar molt bé. Em va faltar més Iron Man, i no tant Stark, més equilibri entre els dos alter egos, però. Ara, com a pel·li de superherois la vaig trobar un pèl justeta.

  2. The Col·lectiu Bob Merrick ha dit:

    Un post absolutament necessari. A més, i cito textualment “el film original de Richard Donner (Superman) és un film excel·lent narrativament parlant, divertit, èpic, amb un toc dramàtic i certa personalitat, bona acció i bons efectes per l’època, i una banda sonora insuperable fins a la data. No tinc gens clar que tres dècades després es pugui fer un film superior en proporció”, un comentari absolutament vigent, fins i tot abans de l’estrena.

    Un post necessari perquè, sent un defensor de Nolan i el que fa i com ho fa, també és cert que això no ha de contaminar, com diu el David, altres propostes. Ha tots ens agrada anar a cinema a menjar crispetes collons i a disfrutar de l’espectacle i l’estereotip, recollonsw

    PD. deixarem passar aquesta vegada el comentari “No nego que aquests films puguin ser interessants per a les pedres i altres COL·LECTIUS,” en, crec, no haver-nos de sentir al·ludits.

  3. Darth Vastard ha dit:

    A mi em va molar Iron Man 3 (menys que la primera)…respecte a en Superman, ja ho veurem. De tota manera, és millor Superman 2 (Richard Donner 2007), que la primera. Es pot veure per la xarxa en VOSE.

    • David U. Ruiz / @callahan_ruiz ha dit:

      Jo crec que està millor, però massa agosarat per l’e`poca, i els FX cantan un güevo. En la primera tot està més equilibrat. Però estic d’acord en que la trama és millor. El nou Superman, fusiona les dos primeres, si no vaig errat.

  4. Alt+126 ha dit:

    Doncs a mi Superman si que em fot un tufillo a “viuré més problemes emocionals que repartiment d’hòsties consagrades”. Basicament perquè últimament els trailers mostren tot lo interessant que pot tenir una pel·lícula i fins i tot la meitat del trailer és només “emocional”.

    Quan a IronMan 3 haig de dir que si l’esperit Nolan s’ha d’encomanar (que no copiar fil per randa) ja em va bé que s’encomani en un Tony Stark o un Spiderman com el del còmic (el de Sam Raimi serà més “actiu”, però el càsting… Maguire era un petardo infumable com a Peter Parker, per no parlar de la sossa Kirsten Dunst com a veïna/novia tòtila).
    Ara, tot això ho dic perquè Tony Stark aguanta les escenes sense armadura ja està sonat i omple la pantalla només amb el seu irreverent carisma. I Amazing Spiderman perquè Peter Parker se suposa que és tirant a chulo també (la veritat és que a la pel·lícula li faltava més mala llet en aquest sentit, però com a mínim tenia unes bases).
    En canvi el Batman de Nolan, per molt que sigui Christian Bale, si només fa de deprimit, doncs no anima a veure’l gaire, la veritat.

    Ah, per cert, me’n descuidava. L’escena després de crèdits és després de TOTS els crèdits, no dels maravellosos crèdits amb imatges de tota la saga i estil anys vuitanta. A Marvel encara no han entès que per molt que ho posin al final la gent no llegirà els noms que surten per la pantalla. Si fas dos blocs de crèdits (els guais amb lo bàsic i els típics només de lletra amb toooot) posa l’escena extra després del primer bloc, no al final de tot!

  5. M”agraden les provocacions i accepto que le meu cinema no t”agradi, pero que vols que et digui, a mi Los Vengadores em va semblar un film entretingut que acaba amb una batalla interminable que esta prou ben rodada perque us podeu inflar a menjar crispetes. He dit.

    Sobre El protegido, tots ens posariem d”acord que es Obra mestra. Res a dir.

    Spiderman: estic amb Alt+126 que Peter Parker de Raimi es un plasta!!

    Sobre Superman, jo tambe prefereixo la 2, tot i que la primera es canonica.

    Iron Man combina les dues coses: cinema accio, comicitat i un punt de Nolandisme que m”emociona.

    Sobre la meva trilogia de Dark Knight no sere jo qui la beneeixi pero com diu un bon amic meu: ha madurat el cinema de superherois i ha permes que els adults continuin creient en superherois que van en pijames. Aviam si creixem una miqueta i deixem de ser tant Peter Pans tots plegats!

  6. pelid'avui ha dit:

    Els herois “foscos” cansen molt i la trilogia Dark Knight acaba sent insuportable (Joker inclòs). Potser perquè jo llegia còmics dels 80 i ara són altres temps, però no encaixen amb la meva mentalitat més “pop”. Enfosqueixen els vestits que porten i els hi donen una trascendència que no cal (són paios amb malles que salten i brinquen contra més paios en malles i màscares, per favor). Entenc que pateixi un president d’un país en guerra, un pare de família… però un tio ric que lluita contra un sonat que es pinta la cara? I tu que vas vestit de sadomaso, què? El darrer Spiderman em va avorrir més que molt i aquest nou Superman em fa una por…
    Els còmics DC són més “foscos” que els Marvel, per això sempre m’ha agradat més l’imaginari Stan Lee amb el seu humor i els colors.
    Iron Man 2 em va avorrir també i aquesta 3a té més gràcia però prefereixo l’heroi “gamberro” i no tant “batmanià”.