MENU

15 maig, 2013 Comentaris (10) Visualitzacions: 677 Game of thrones, Sèries Lluís Simon










George R.R. Martin. L’episodi té una especial rellevància per als fans de la sèrie i els llibres perquè és el propi autor de la saga literària qui fa l’esforç d’escriure un guió televisiu, una experiència que ja havia tastat en les temporades anteriors. No és fàcil. Ha de fer-se càrrec de material sensible perquè sempre …

Game of Thrones 3×07: The Bear and the Maiden Fair

George R.R. Martin. L’episodi té una especial rellevància per als fans de la sèrie i els llibres perquè és el propi autor de la saga literària qui fa l’esforç d’escriure un guió televisiu, una experiència que ja havia tastat en les temporades anteriors. No és fàcil. Ha de fer-se càrrec de material sensible perquè sempre hi ha fanàtics que quan veuen un canvi respecte dels llibres enfolleixen. Ell no tan sols accepta aquests canvis sinó que s’hi adapta. No m’imagino Tolkien, per exemple, reescrivint Les Dues Torres i “matant” Saruman…On més bé s’ho passa és relatant el setge de Daenerys (Danny pels amics) a Yunkai. La negociació entre la reina i el missatger que envia la ciutat és colpidora. Tots (nosaltres com a espectadors) i ell (com a ambaixador) sabem que morirà. Només falta saber com i quan.

Sexe i religió. Dos dels afers que mantenen entretinguda la humanitat des de l’albor dels temps. Les germanes Stark en són, aquest  cop, receptores. La resposta plena d’odi i d’un ancestral desig de venjança de la nostra heroïna Arya a Beric quan se li qüestiona quin és el seu vertader déu és la declaració d’intencions més sincera que he escoltat en molt de temps. I de Sansa què en podem dir? Imaginar com ella s’imagina com serà la seva relació en el llit matrimonial amb un nan no té preu i la cara d’experta en viciositats múltiples que fa Lady Margaery hi afegeix morbositat en grans dosis. I parlant de sexe, finalment podem gaudir del primer trio de la temporada amb el coit, això sí, més interruptus que un servidor ha vist mai.

Lliçons d’història. El punt fort de qualsevol llegenda inventada del no-res, com és aquesta, és que l’embolcall sembli més real que la pròpia història que estem veient. És fascinant, doncs, veure com parlen de coses que han passat en la seva antigor i que només estan en la ment privilegiada de l’autor, que per molts apèndixs que escrigui mai serà capaç de completar, per l’enorme complexitat del món en què es mouen els personatges. Dos exemples: Quan Jon Snow li explica a Ygritte quantes incursions dels salvatges han fracassat des de temps immemorials i, encara amb més solemnitat, quan Tywin Lannister alliçona el seu net sobre la mort de l’últim drac en aquella terra. Això sí, per una vegada (i sense que serveixi de precedent), Joffrey té una intuïció correcta…

L’os i la donzella. Un altre cop, un final memorable. Què li ha fet Brienne de Tarth? És trencador veure Jaime Lannister comportant-se com si fos Ned Stark en persona. Aquest home no tan sols s’ha humanitzat, sinó que hem de besar el terra que trepitja, sobretot quan compara el nombre de persones que ha matat amb el dels que ha salvat. Després de jugar-se l’única mà que li queda (i tot el demés) per mirar de salvar la seva (seva, no sé com dir-ho, estimada?) aquest Lannister ja no tornarà a ser el mateix.

George R.R. Martin. L’episodi té una especial rellevància per als fans de la sèrie i els llibres perquè és el propi autor de la saga literària qui fa l’esforç d’escriure un guió televisiu, una experiència que ja havia tastat en les temporades anteriors. No és fàcil. Ha de fer-se càrrec de material sensible perquè sempre …










10 comentaris to Game of Thrones 3×07: The Bear and the Maiden Fair

  1. Hawkeye ha dit:

    Ara entenc perquè aquest episodi el trobo perfecte: el mateix George com a guionista! L’in crescendo de la sèrie m’està posant molt catxondo, i no ho dic per l’escena del trio (quecruel!) o imaginant-me sent en Tyrion (i podent anar al llit amb la guapa Stark i tenint com a amant a la sexi porno star). Soc terrible pels noms!

    La reconversió de Jamie és de les més radicals vistes mai: de l’odi profund a l’estima absoluta. I tot per una dona tan poc femenina com Brienne de Tarth?!

    Sobre el debat de l’altre dia, haig de dir que sóc fan de Jon Snow, personatge que viu encara dalt de la parra però que intueixo que traurà la seva mala llet algun dia, tot esperant que la Ygritte l’acompanyi i ens regalin un altra posta de sol (sóc així de cursi romàntic).

    Guionistes: Per favor, deixeu el penós d’en Theon en pau. Quin plasta!

  2. Black Mamba ha dit:

    Molt bon capítol! És cert que es notava una diferència en la manera de resoldre el capítol. Quina alegria al saber que Martin hi estava ficat fins a dalt de tot!

    L’Arya… ha estat sublim. Quanta ràbia continguda! Quin caràcter! I de nou la Danny se li acosta amb la mateixa mala llet, però estic segura que sense el suport dels dracs no seria la mateixa. Per tant, guanya l’Arya de carrer.

    stic d’acord amb Hawkeye amb el tema d’en Theon. Que el torturen fins a l’extenuitat crec que ja ens ha quedat frça clar, no cal que surti a cada capítol. Tot i que els mecanismes de tortura d’en Bolton són del més macabres i ell està “estupendu” pot caure en la reiteració i avorriment.

  3. sidru ha dit:

    Del capítol em quedo amb la conversa Snow-Ygrit quan ella li diu “Jo soc teva i tu ét meu. Si hem de morir, morirem junts. Mentrestant toca viure” Romanticisme i sentit comú junts!

  4. Alt+126 ha dit:

    Ai mare quina por…
    – Snow i Ygritte que s’acosten a Castle Black
    – Arya caient a la boca del llop (bé… llop ben bé no, pero és parent del gos)
    – Daenerys que s’asseu al seu tro mòbil amb tota la pinta de ser la butaca més còmode per veure la pel·lícula que ella mateixa està a punt de rodar.
    – La pobre Sansa que comença perduda i turmentada i acaba essent fan de les perversions de Margaery (ensenyades per la seva mare… si clar!!! Sansa, filla meva, un cos 3 anys més gran que el de la teva germaneta pero un cap 3 anys més jove)
    – I Tywin fent el paper de ma del rei pero sense deixar oblidar al seu net que ell realment és un mitja merda i que qui fa que el regne prosperi és el senyor de Casterly Rock…

    Tot preveu bones hòsties (i no em refereixo només a batalles XD)

    PD: Si, que deixin en Theon en pau, no perquè no agradi veure’l torturat, que la veritat és fins i tot agradable, sino simplement perquè no serveix per res, ja sabem que el torturen, quan passi algo diferent que ho ensenyin, sino que aprofitin els minuts per altres coses!

  5. Jemima Walker ha dit:

    Uf quin capítol…. En Jon em té el cor ben robat, però s’ha de dir que aquest episodi era per al lluiment del sector femení; l’Arya; la guarrilla de la Margaerys (em cau molt bé, la tia…); la pobre Shae; la innocent Sansa; la infermera particular de’n Rob; les perverses den Ramsey; la sonada de la Melissandre; la Danaerys, que comença a treure el geni Targaryen; la Brienne desconcertada dins del seu vestit; i sobretot l’Ygritte, la salvatge del carpe diem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.