MENU

20 maig, 2013 Comentaris (1) Visualitzacions: 1402 Cinema Víctor Gonzàlez













Benvolgut senyor Wert, No és la meva intenció comparar la seva figura amb personatges tan denigrants com els psicòpates, però en el terreny de la ficció m’han sobtat alguns elements de la seva política educativa (la LOMCE) que tenen una sospitosa versemblança amb les accions de prototipus clàssics com Patrick Bateman (American Psycho, 2000), Mickey …

José Ignacio Wert i el cinema de psicòpates

Benvolgut senyor Wert,

No és la meva intenció comparar la seva figura amb personatges tan denigrants com els psicòpates, però en el terreny de la ficció m’han sobtat alguns elements de la seva política educativa (la LOMCE) que tenen una sospitosa versemblança amb les accions de prototipus clàssics com Patrick Bateman (American Psycho, 2000), Mickey & Mallory Knox (Nascuts per matar, 1994), Henry (Henry, retrat d’un assassí en sèrie, 1986), Mr. Blod (Reservoir Dogs, 1992) , John Ryder (Carretera a l’infern, 1986), Frank Booth (Blue Velvet, 1986), Alex (La naranja mecánica, 1971)  o l’Ichi (Ichi the Killer, 2001).

Segons els últims estudis sobre la psicopatia, i com vostè molt bé deu saber, certes parts del cervell d’aquests sers menyspreables no estan connectades, i impedeixen els sentiments de culpa, els d’empatia o l’amor vers els altres, processos neurològics vitals per portar una vida psicològica sana dins dels paràmetres socials que ens envolten.

Vostè està en la situació privilegiada que el seu partit, el PP, ha guanyat les eleccions espanyoles i que, a més, l’han fet ministre d’Educació, i posa per decret una llei educativa que a més de no agradar a ningú, ha creat  malestar i fins i tot pànic a una població que no estava acostumada a agressions contra els fonaments de la democràcia des de la mort del general Francisco Franco. No faré un repàs de la LOMCE però està clar que s’ha dissenyat sense consultar la resta de partits polítics espanyols, obrint les portes a la mercantilització del sistema educatiu per crear greus desigualtats entre els nens i nenes de l’estat espanyol, promovent l’educació catòlica en un estat laic, potenciant la segregació de sexes per seguir les directrius de l’Opus Dei i atacant la llengua catalana i el sistema d’immersió lingüística  en una comunitat on el nivell de castellà del seu alumnat supera Andalusia, Extremadura, les Canàries o les Balears.

Aquesta manca d’empatia, d´amor i de comprensió sobre la realitat lingüística i cultural de les autonomies  farà que la seva llei no sigui acatada per cap professor a les escoles a Catalunya. Vostè pot seguir amb la seva absurda croada castellanitzadora durant el temps que vulgui i amb la intensitat que vulgui, però tingui clar que es trobarà amb milions d’escuts protectors anti-Wert estil Star Trek que no el deixaran passar del castell d’Ulldecona.

La meva proposta contra la ignomínia de la LOMCE va més enllà, senyor Josep Ignasi Wert. Vingui vostè un dia a casa meva a fer un passi de cinema en el qual veurem joies bastardes com Curs del ’99 (1990), en què el director d’escola Dr. Miles Langford (Malcolm McDowell) converteix els seus professors en androides armats, El substitut (1996), en què Shale (Tom Berenger), antic mercenari del Vietnam, es fa passar per docent en un institut de Miami, o 187 (1997) amb Samuel L. Jackson,  professor víctima d’una espiral de violència sense límits que el portarà a la bogeria.

Li prometo -fins i tot li juro, ja que vostè sembla pertànyer a l’ala rància del  catolicisme- que sortirà renovat per poder finalment dominar el món educatiu planetari, com el Dr. No. I tindrà també  l’oportunitat de viatjar en el temps als abismes de l’Espanya profunda de 1940 amb un fantàstic Delorean de color gris pagat amb els impostos bastards de ciutadans i ciutadanes que es preocupen pel seu benestar moral,  emocional i psicològic.

El saludo amb fervor i atentament,

Sempre seu.

Víctor González.

Benvolgut senyor Wert, No és la meva intenció comparar la seva figura amb personatges tan denigrants com els psicòpates, però en el terreny de la ficció m’han sobtat alguns elements de la seva política educativa (la LOMCE) que tenen una sospitosa versemblança amb les accions de prototipus clàssics com Patrick Bateman (American Psycho, 2000), Mickey …













Un comentari a José Ignacio Wert i el cinema de psicòpates

  1. Van Damme ha dit:

    Un article impressionant.Felicitats