MENU

29 maig, 2013 Comentaris (5) Visualitzacions: 189 Sense categoria Marc Bataller @marcbataller










Fa uns mesos vaig quedar fascinat per una trilogia de llibres sobre zombis, Apocalipsis Z. El seu autor, Manel Loureiro, narrava les aventures i desaventures d’un jove advocat que intentava fugir de l’epidèmia que s’apodera del planeta en un tancar i obrir d’ulls. Era una prosa amena i contundent, ràpida i àgil, que t’ajudava a …

Els zombis de Brad Pitt

Fa uns mesos vaig quedar fascinat per una trilogia de llibres sobre zombis, Apocalipsis Z. El seu autor, Manel Loureiro, narrava les aventures i desaventures d’un jove advocat que intentava fugir de l’epidèmia que s’apodera del planeta en un tancar i obrir d’ulls. Era una prosa amena i contundent, ràpida i àgil, que t’ajudava a consumir les novel·les en poques hores. Algú l’ha batejat com l’Stephen King espanyol i la productora Vaca Films ja està ultimant els detalls perquè Apocalipsis Z faci el salt a la gran pantalla. Abans, però, arribarà Guerra Mundial Z, protagonitzada per Brad Pitt -s’estrena el 2 d’agost-. Per tal de poder gaudir de la pel·lícula amb més rigor, vaig fer el mateix procés que amb Apocalipsis Z. Primer vaig voler llegir el llibre, escrit per Max Brooks, fill de Mel Brooks, i segur que després m’entrarien unes ganes boges d’anar a veure’n l’adaptació.

Doncs, noi, quin fiasco. Quina novel·la tan dolenta, almenys des del meu punt de vista. No té ni introducció, ni nus ni desenllaç. Són una sèrie d’històries curtes, curtíssimes -tres o quatre pàgines- sobre uns supervivents de la guerra zombi, que expliquen les seves vivències a través d’entrevistes. Al començament et pot fer una certa gràcia, però al final te n’acabes cansant. Hi ha massa protagonistes, inconnexos els uns amb els altres, i el fil argumental és massa dèbil. Tot plegat va fer que deixés el llibre a la meitat.

Per sort la pel·lícula no segueix aquest esquema. És un retrat lineal amb un sol protagonista, Brad Pitt, que interpreta un científic de les Nacions Unides, Gerry Lane, que ha de recórrer tot el món per intentar aturar la pandèmia zombi. Les imatges que hem vist fins ara són espectaculars, amb milers de morts vivents corrent darrere de la seva presa com si fossin el mateix Usain Bolt.

Max Brooks ja ha criticat el film, perquè assegura que traeix l’essència original del llibre. Què voleu que us digui, m’agraden els traïdors.

Fa uns mesos vaig quedar fascinat per una trilogia de llibres sobre zombis, Apocalipsis Z. El seu autor, Manel Loureiro, narrava les aventures i desaventures d’un jove advocat que intentava fugir de l’epidèmia que s’apodera del planeta en un tancar i obrir d’ulls. Era una prosa amena i contundent, ràpida i àgil, que t’ajudava a …










5 comentaris to Els zombis de Brad Pitt

  1. Paul Kersey ha dit:

    Totalment d’acord. Ell libre és una castanya.

  2. Arnau ha dit:

    Home, que vols que et digui Marc. L’argument del llibre és claríssim, el que passa és que obliga al lector a pensar i a fer connexions per imaginar que va passar realment al món. L’introducció no es descobreix fins al segon quart de llibre, tot l’anterior és un preàmbul i el final és èpic, el que passa és que pot semblar lent.

    Memento és una pel·lícula que fins que acaba no entens res i no per això és dolenta.

    PD: no són zombies, que ningú es confongui, són infectats, ELS ZOMBIES MAI CORREN!

  3. Darth Vastard ha dit:

    El llibre no és cap castanya, ni tan sols dolent (però pot ser que no agradi a determinats lectors, cosa respectable) i em sap greu dir-ho, però el això és un axioma en tota regla. Aquest, però, resta lluny de la literatura fast-food i no és un best-seller a l’ús, ja que a part d’estar molt ben escrit i entretenir en la seva major part, exigeix una cosa que els bons (per no dir grans) llibres requereixen en certa mesura als lectors: pensar, convidar a la reflexió i en aquest cas, fer servir la memòria per establir connexions, cosa que em sap greu dir-te però demostres no haver fet.

    D’altra banda, la premisa es mostra clara des del minut 0. L’estructura se’ns anuncia des del pròleg i queda ben clar que no és una novel·la amb una estructura clàssica. És una crònica de l’apocalipsi zombie. Un fals reportatge escrit i documentat de collons, basat en l’univers ROMERO i construït a partir de diferents entrevistes a diversos supervivents de la catastrofe, amb el mèrit de crear personatges molt rodons per històries força curtes. Respecte a la durada de les històries (entrevistes-cròniques) o millor dit el nombre de pàgines d’aquestes, la teva afirmació no és certa, aquestes en la seva majoria són més llargues del que descrius, n’hi ha de més de 30 i poques de 2, 3 o 4. Depenent del que s’hagi de narrar. També cal dir que no totes les entrevistes són igual d’àgils o rellevants, ja que l’objectiu del llibre és mostrar-nos un retrat global i aquest món globalitzat inclou països rics i països pobres amb diferents cultures i ideologies polítiques. En aquests països hi viuen des del borratxo del bar, al líder d’una superpotència, el soldat o el líder militar, passant pel mercenari psicòpata de torn, l’adolescent desadaptat, la família tradicional, el discapacitat o la top-model, per posar algun exemple.

    Per concloure, és mot fàcil dir “això és una merda” i justificar-ho amb el fet que l’estructura no s’ajusta a les pretensions del lector. Si en David Mann fos viu seria capaç de ressucitar els morts i enviar-te’ls a la redacció. Em sap greu dir-ho però el post es veu mancat de fonament o del mínim rigor.

    PD: Per qui s’atreveixi a submergir-se en literatura política i molt bastarda amb embolcall zombie, aquest és el seu llibre. Per qui s’estimi més fer-se una palla veient com en Brad Pitt salva el món dels infectats de 28 dias después…que passi a veure la pel·lícula directament, jo amb el tráiler n’he tingut prou.

    • Arnau ha dit:

      Totalment d’acord company. Jo si fos Max estaria indignadissim amb l’adaptació absurda que han fet.

      Has descrit perfectament el que penso sobre el tema.

      Això és com la gent que troba inceible Walking Dead… S’ha simplificat la història per a fer-la per a tots els públics.

  4. Darth Vastard ha dit:

    Bé, amn lo de més de 30 m’he passat, fruit de la indignació i de la llunyania en la lectura, però si podem dir que la mitjana seria de 10 pàgines, la de China 30, les de Japó 20 cada història i les de 2, 3 o 4 són breus incisos. Errare humanum est.

    Sith enfuresido.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *