MENU

4 juny, 2013 Comentaris (5) Visualitzacions: 2006 Sèries Jep Soler













“Es pensen que tenir influència és el mateix que tenir poder, estan molt equivocats, no té res a veure”. D’aquesta manera el protagonista de The politician’s husband expressa la seva impotència després de perdre la seva posició dins el parlament britànic. En un acte de valentia, Aidan Hoynes (David Tennant) decideix fer trontollar els fonaments …

Qui té el poder, té el control. O és al revés?

Es pensen que tenir influència és el mateix que tenir poder, estan molt equivocats, no té res a veure”. D’aquesta manera el protagonista de The politician’s husband expressa la seva impotència després de perdre la seva posició dins el parlament britànic. En un acte de valentia, Aidan Hoynes (David Tennant) decideix fer trontollar els fonaments del seu partit polític i es postula com el candidat d’una nova visió, per ser l’estàndard del canvi. Traït pels seus “fidels” companys es veu relegat fora de la política activa i es converteix, sense esperar-ho, en el marit de la ministra. La seva dona (Emily Watson) és la gran beneficiada de la crisi interna del partit; sense esperar-ho es veu situada en una posició de poder, més i tot que la que tenia el seu marit.

Política apart, The politician’s husbandmini sèrie britànica de tres capítols– explica els canvis soferts dins una família quan els rols i les tasques rutinàries canvien de sobte. El marit, centrat sempre en el treball, es troba en una posició que considera d’inferioritat, ara es dedica a les tasques educatives dels fills (un d’ells amb Asperger) i a les rutines quotidianes. Aquesta situació, com en tota persona que es jubila o que queda sense feina, li suposo una adaptació complicada i lenta a més de canvis emocionals. Per contra, la seva dona, que fins ara vivia sota l’ala protectora del marit – ella en fa una referència explícita – s’adona que té unes idees polítiques pròpies, un objectiu clar i una oportunitat única.

La majoria de vegades les parelles funcionen per inèrcies, les tasques estan ben establertes, els rols ben marcats i l’equilibri sembla mantenir-se estable. En el moment en que hi ha un canvi en el sistema, semblant a Matrix, es produeix un efecte dominó difícil d’acceptar per algun membre de la família i que pot desestabilitzar la parella. Quant més forts siguin els fonaments de l’estructura familiar més difícil serà que aparegui el trencament. La parella protagonista no té cap problema abans del canvi laboral, perquè tot estava definit i pactat. Quan apareixen els canvis de rols es veu com la dona agafa tics propis dels homes i a l’inversa, és a dir adquireixen conductes típiques dels estereotips de gènere. La lluita entre la parella per recuperar (ell) i mantenir (ella) el poder és duríssima, traspassant límits inimaginables.

La temàtica política també hi és present, no tant com en les històries d’Aaron Sorkin (El ala oeste de la Casa Blanca) o com a House of cards. Ara bé, fem una visita  guiada pels budells del parlament britànic i coneixem algunes de les seves interioritats i baralles. “Si destinéssim les mateixes energies en arreglar els problemes d’immigració i econòmics com les que destinem en les baralles internes com ja els hauríem solucionat” diu en un moment el secretari del primer ministre. No fa falta dir res més.

“Es pensen que tenir influència és el mateix que tenir poder, estan molt equivocats, no té res a veure”. D’aquesta manera el protagonista de The politician’s husband expressa la seva impotència després de perdre la seva posició dins el parlament britànic. En un acte de valentia, Aidan Hoynes (David Tennant) decideix fer trontollar els fonaments …













5 comentaris to Qui té el poder, té el control. O és al revés?

  1. Victor ha dit:

    Gran article. Moltes ganes de veure la mini sèrie.

  2. Fàtima ha dit:

    Gran post Jep!
    La vaig veure d’una tirada, no vaig poder parar fins al final.
    Durant tota l’estona et preguntes fins on serà capaç d’arribar un dels protagonistes, quins límits són intocables, o si cap ho és….les interpretacions de la parella protagonista, pel meu gust, esplèndides. El guió molt ben lligat, ple de girs i sovint per la boqueta dels protagonistes no només en surten frases, sinó sentències.
    Una altra de les frases que em va encantar, en aquest cas d’un secundari, va ser, tot contemplant unes magnífiques vistes de Westminster, “sembla impossible que dins un edifici gòtic tant esplèndid hi pugui haver tanta merda…”

    Així doncs, minisèrie del tot recomenable!

    PD: David Tennant de ros, sembla que s’hagi tret 15 anys de sobre!

  3. Darth Vastard ha dit:

    Una altra per la llista.

    • Darth Vastard ha dit:

      Bon post per cert, en David Mann estaria orgullós.

      • Jep ha dit:

        No et pensis… en Mann és un tiu molt raro…

        Gràcies a tots pels comentaris. Sense vosaltres els Bastards seríem un frikis sense escrupols que estaríem tot el dia practicant l’onanisme més radical. A calla… que ja ho som…. alguns, eh? Bueno…