MENU

5 juny, 2013 Comentaris (22) Visualitzacions: 4700 Game of thrones, Sèries Lluís Simon













El banquet. Comencem pel final. Mentre escric això m’estic eixugant la sang que la pantalla ha escopit directament a la meva cara. Perdoneu, doncs, si veieu alguna taca de més en aquest post. Sense mirar d’explicar amb precisió què és el que ha passat, per si algun despistat encara ho ha de veure, no costa …

Game of Thrones 3×09: The Rains of Castamare

El banquet. Comencem pel final. Mentre escric això m’estic eixugant la sang que la pantalla ha escopit directament a la meva cara. Perdoneu, doncs, si veieu alguna taca de més en aquest post. Sense mirar d’explicar amb precisió què és el que ha passat, per si algun despistat encara ho ha de veure, no costa massa qualificar els minuts finals com el millor espectacle que ha sortit del meu LCD des que el Barça va trinxar el Madrid amb aquell apoteòsic 5-0. El capítol culmina amb un episodi mític en la saga de George R.R: Martin, el Red Wedding, el casament de sang que els seguidors esperàvem amb delit amb l’interrogant de quants i quins serien els Starks “nominats”. El que s’esdevé just després que la menuda orquestra toqui The Rains of Castamere, cançó de victòria dels Lannister, deixa el famós enllaç de Kill Bill 2 a l’alçada d’una festa infantil de P3. Per als que no hagin llegit els llibres l’efecte és visceral, molt més cruent que la tremenda execució de Ned Stark en la primera temporada. La música, la portalada gegant que es tanca rere els Stark i la mirada d’alarma de Lady Catelyn ens adverteixen del perill. Però ja és massa tard, tant per nosaltres com per ells. El diàleg final entre el sarcàstic Lord Frey (un paperàs del veterà David Bradley) i la vídua Stark és dramatúrgia en estat pur. Quines mirades. Quin odi covat per Frey per un simple jurament no complert. Arribats a aquest punt el perdó no és una opció.

El suspens. Del casament no ens hem de quedar només amb les postres. El catàleg de filles i netes del noble (ehem) que és mostrat al pobre Lord Edurme és tan esperpèntic que quan l’escollida finalment camina cap a l’altar amb la cara tapada ens temem el pitjor. El paper de les dones és ben galdós, però tot plegat és història medieval pura i dura. De fet, aquesta amistosa trobada entre els Frey i els Stark  està inspirada en el Black Dinner que tingué lloc el 1440 al castell d’Edimburg.

La guia. Arya és en certa manera la nostra guia en la lluita sense pietat –perquè de pietat per bé o per mal no n’hi ha ni mitja engruna– en la batalla pels Set Regnes. La nostre heroïna va presenciar la caiguda de Robert Baratheon a King’s Landing, va servir Twinn Lannister en persona, va mirar als ulls de Melisandre i, ara, ha vist l’acte de traïdoria més gegantí que hom recorda en aquelles terres. És gràcies a ella que hem mantingut certa empatia amb el clan dels Stark, escampat arreu del mapa des que algú va tenir la il·lusió d’autoproclamar-se The King in the North.

Gelosia. A Yunkai Daenerys continua exercint el seu poder militar i d’atracció (sexual) sobre tots els homes que se li posen al davant. Ser Jorah, que porta tres temporades enganxat a les seves faldilles, encara no s’ha atrevit ni tan sols a insinuar el seu desig irrefrenable. En canvi, el Daario aquest, amb un pim-pam, s’ha guanyat   el derecho a roce que diuen els castellans i ja compta els segons en què podrà estirar-se finalment a l’alcova amb la seva reina. La política i la guerra són coses secundàries…

Ygritte. Molt a prop de la muralla la relació entre Jon Snow i Orell fa definitivament un pas endavant. El bastard també demostra que, quan vol, és un traïdor digne de la nostra confiança. Només ens faltava això, una altra dona amb set de venjança.

El banquet. Comencem pel final. Mentre escric això m’estic eixugant la sang que la pantalla ha escopit directament a la meva cara. Perdoneu, doncs, si veieu alguna taca de més en aquest post. Sense mirar d’explicar amb precisió què és el que ha passat, per si algun despistat encara ho ha de veure, no costa …













22 comentaris to Game of Thrones 3×09: The Rains of Castamare

  1. Hawkeye ha dit:

    Només vull dir que en George R.R. Martin és un fill de la gran… Un ésser cruel i despreciable que ha provocat que no hagi practicament dormit aquesta nit. Desde la mort de la Rita de Dexter que no em quedava tan fet pols anímicament. Estic per deixar la sèrie. Tinc una edat i el cos no aguanta sotregades com aquesta!

    • Robert ha dit:

      Aguanta una miqueta mes, que a lo millor
      en el proper episodi recuperes una mica les forces.

  2. Jemima Walker ha dit:

    Molt bé l’article, l’episodi s’ho mereix, jo ja tenia ganes…. a veure si el següent està a l’alçada. A Game of Thrones està clar que no se li pot agafar carinyo a cap personatge, tot i que, de fet, les baixes fins ara tampoc són tan lamentables (en la meva opinió)… De tota manera, els que hem llegit els llibres ja sabem realment què significa patir a mans de’n Martin.

  3. Martí ha dit:

    El Bastard Snow s’ha comportat com un capullo. Des d’ara proposo que el desterreu del regne dels Bastards!! Encara esperava que en el darrer moment carregues a la Ygritte a cavall…
    Com cada setmana, felicitat Simon pel post!!

  4. Black Mamba ha dit:

    Les morts que provoca Martin son, en certa manera, una meravella. Sobretot per inesperades i pel punt de tensió que genera. Quin és el problema? Que les fa servir massa i que fora d’elles no hi ha suficients moments que, sense morts, arribin al mateix nivell de clímax. No pot definir el seu estil literari per la gran massacre de morts. Si la gent el recorda així és que la seva prosa no és suficient i aquests actes “d’homicidi” superen la resta. No sé si m’explico.

    Tornant al capítol, la Red Wedding brutal, tot i que al llegir els llibres és impossible veure-ho amb la mateixa brutalitat que la resta, però tot i així em vaig trobar resant per la clemència d’en Frey.

    Les resta de capítol, obviant l’Arya (la més gran de tots), el vaig trobar fluix. I la lluita dels tres “machos” a Yunkai… emmmmm… dolenta dolenta. Tot estava disposat per fer del moment del banquet “el gran aconteixment”.

    I el que queda encara, xavals! No li agafeu estima a cap personatge, per si un cas.

  5. Darth Vastard ha dit:

    He trobat a faltar la menció dels petits Stark, sobretot d’en Bran (Ell és el King of the Nord) i la revelació dels seus poders, que en aquest episodi són força decisius a l’hora de salvar la vida d’en Jon (quina errada de càsting més brutal), el veig com el Luke Skywalker/Aragorn de la sèrie i l’actor és dels pitjors, de fet el veig més per fer una sèrie teen. Impressionat amb el vincle maternal de l’Osha cap als 2 petits Stark.

    • Black Mamba ha dit:

      El que em va semblar més impactant (sí, més que els poders d’en Bran) és que en Rickon… PARLA!

    • Lluís Simon ha dit:

      Quan comença la sèrie tots els starks estan plegats i feliços; fixeu-vos ara com han acabat: Ned (decapitat), Catelyn (assassinada), Robb i senyora (assassinats), Sansa (“presonera” a King’s Landing), Arya (errant), Bran (un warg sense cames), Rickon (també errant), el bastard Jon (entre els salvatges), el fill adoptiu Theon (traïdor i captiu) i Winterfell (en runes).

  6. Robert ha dit:

    S’ha de tenir en compte que els personatges en el llibres son molt més joves, cas de Jon Snow. Si Joffrey borda el paper de nen mal criat perque es jove, haurien de donar-li una mica de marge a Jon perquè es un nen que esta rodejat de salvatges i amb moltes tasques per fer d’ara endavant.

    • Black Mamba ha dit:

      Em sembla genial que al llibre els pintin com a nens, però a la sèrie en Jon aparenta més anys i segurament, des de la propia sèrie, li posen més anys que al llibre. No em valen les excuses, el noi no dóna el “pego”. Potser no és culpa seva (i ell només segueix indicacions) i hem d’anar a atacar als directors de la sèrie.

  7. Fàtima ha dit:

    Jo, que no he llegit els llibres,….encara estic amb estrès post-traumàtic….durant uns minuts, no vaig articular paraula..quan vaig escoltar el canvi de música, vaig pensar….aishhhh, però no podia ni imaginar el que veurien després els meus ulls! com molt bé ha dit un dels bastards…Ohh my GOT!

  8. Benoit ha dit:

    Sincerament, la mort d’en Robb y de la Catelyn em va semblar molt amable considerant la versió del llibre. No, allà on fa mal es la manera que maten la novia d’en Robb, això si que ho he trobat cru i gratuit. Al cap i a la fi no es ni enfermera ni embarassada en el llibre. Han fet que el públic fer una inversió emocional molt cabrona en aquesta parella.

    HBO, I love you, més trolls impossible.

  9. Hawkeye ha dit:

    Defenso l’elecció de Jon Snow. No s’ha de ser tan talibà els que heu llegit el llibre. Versions lliures, si us plau! I insisteixo: l’assassinat de la pobre muller del rei del nord és efectista, crua i salvatge. Les punyalades al ventre es podrien haver estalviat amb un fora de camp, com van fer a Dexter amb la mort de la Rita. Malgrat això, seguiré mirant la sèrie, després d’haver-ho meditat.

    • Lluís Simon ha dit:

      Les punyalades no em van semblar especialment cruels, reacciono pitjor amb els ganivets a matadegolla i amb les decapitacions en primer pla.

      Aquí podeu veure les reaccions al Red Wedding d’alguns fans als EUA.

      • Hannah Montana ha dit:

        Les punyalades no et van semblar especialment cruels??? Què és cruel per tu, tallar el coll? Una fletxa per l’esquena?
        Només faltava veure el fetus!

        • Hannah Montana ha dit:

          Jo quasi em desmaio en el capítol que l’esclau es talla els seus propis mugrons. Allò sí que va ser gore 🙂

  10. Jemima Walker ha dit:

    Els que critiqueu en Jon Snow segur que ho feu per ENVEJA!!!! Ara que s’ha desfet de l’Ygritte m’agradaria que els propers reis de Westeros fossin en Jon i la Danaerys, gel i foc, quina combinació més explosiva… I que en Bran amb els seus poders els ajudi a controlar els dracs. Com a lectora dels llibres agraeixo que la sèrie no sigui estrictament fidel als llibres. M’encanta el vídeo de les reaccions de la penya, i m’ha semblat veure que entre ells hi ha una embarassada, quina passada pobreta, debia quedar en estat de xoc!