MENU

13 juny, 2013 Comentaris (4) Visualitzacions: 488 Cinema Jep Soler










Un dels mites bastards de principi dels noranta és el director alemany Jörg Buttgereit que, a més de regalar-nos les dues parts de Nekromantik, va dirigir l’any 1990 el film El rey de la muerte. En la pel·lícula vèiem set curtmetratges amb dos denominadors comuns: la mort violenta i el suïcidi. Entre les històries, hi …

'The ABCs of death': tants caps tants barrets

Un dels mites bastards de principi dels noranta és el director alemany Jörg Buttgereit que, a més de regalar-nos les dues parts de Nekromantik, va dirigir l’any 1990 el film El rey de la muerte. En la pel·lícula vèiem set curtmetratges amb dos denominadors comuns: la mort violenta i el suïcidi. Entre les històries, hi col·locava com a separador les imatges en càmera ràpida d’un cos humà mentre s’anava descomponent. El resultat era entretingut, curiós i original. Han passat més de vint anys i algú ha volgut construir un producte semblant, el resultat: The ABCs of death (2012).

The ABCs of death parteix d’una premissa molt senzilla: a cada director se li dóna una lletra de l’abecedari amb una paraula lligada i se li diu que faci un curtmetratge lliure, sense cap altre ordre. Cadascú pot fer el que vulgui i, Déu meu!, la pel·lícula es fa molt llarga. Mentre l’estava veient em va venir al cap una sessió de curtmetratges al festival de Sitges a les dues de la matinada, la meitat de la platea dormia i l’altra meitat no ho fèiem per vergonya. Fer 26 filmacions diferents permet salvar-ne uns quantes, que individualment són molt bones i atrevides. Us les comento:

A of Apocalypsi (Nacho Vigalondo): el director de Los cronocrimenes planteja una història curta, sorprenent i molt ben interpretada. Un home està esmorzant tranquil·lament al llit i rep l’atac inesperat de la seva dona, amb ganivet primer i paella amb patates fregides després. Bon plantejament i gran final.

D of Dogfight (Marcel Sarmiento): una baralla entre un home i un gos en una lluita a mort, molt ben filmada, amb una lentitud d’imatges brutals. Per mi el millor de tots.

L of Libido (Timo Tjahjanto): el director japonès, sense fer cap llargmetratge, s’ha fet un nom en el cinema nipó especialitzant-se en curtmetratges. El seu treball és el més malalt de tots, una competició entre dos homes a veure qui ejacula més ràpidament mentre miren escenes sexuals en viu. El guanyador va passant ronda i el perdedor és executat. Sang, mala llet i més mala llet.

N of Nuptials (Banjong Pisanthanakun): Banjong va donar a conèixer el cinema de terror tailandès amb Shutter (2004)¸ i aquí ens ofereix una història amb final tràgic des d’una perspectiva humorística. Un noi demana en matrimoni a la seva xicota amb l’ajuda d’un lloro xerraire que l’acabarà traint.

Els altres 22 curts es reparteixen entre animació (una lluita entre una noia i el seu cagarro és brutal), cinema gore oriental (molta sang i poca història), misteri i poca cosa més, la majoria són oblidables. Tot i això, si podeu, feu-hi una ullada perquè segur que hi trobeu material interessant.

Un dels mites bastards de principi dels noranta és el director alemany Jörg Buttgereit que, a més de regalar-nos les dues parts de Nekromantik, va dirigir l’any 1990 el film El rey de la muerte. En la pel·lícula vèiem set curtmetratges amb dos denominadors comuns: la mort violenta i el suïcidi. Entre les històries, hi …










4 comentaris to 'The ABCs of death': tants caps tants barrets

  1. Hawkeye ha dit:

    Vostè és una mica malaltís, oi? O ho fa per un punt de vista professional? Buttgereit era fascinantment atroç, perversament captivador. Dels recomanats em quedo amb L of Libido (Timo Tjahjanto), ara mateix el busco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.