MENU

17 juny, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 1679 Cinema Jep Soler













En moments tan convulsos per la societat gironina és fàcil caure en l’error de creure que a la nostra ciutat només hi mengem, hi passegem i anem, ara, al futbol. Girona és una ciutat culta, que estima el cinema i els artistes. “Que què tenim?”: tenim un museu del cinema; diuen que és el segon …

Ni cellers ni flors ni futbol: Scalletti posa Girona al món!

logoEn moments tan convulsos per la societat gironina és fàcil caure en l’error de creure que a la nostra ciutat només hi mengem, hi passegem i anem, ara, al futbol. Girona és una ciutat culta, que estima el cinema i els artistes.

“Que què tenim?”: tenim un museu del cinema; diuen que és el segon millor d’Europa però com que nosaltres fem país direm que és el primer del món. Tenim dues multisales i un cinema en versió original. Tenim el Festival de Cinema de Girona i tenim la Setmana de Cinema de Terror de Girona, l’Acocollona’t. Per rematar-ho només s’ha de veure les facilitats que tenen els creadors per tirar endavant els seus projectes i per estrenar-los. Aquest és el cas de Scalletti: Girona Connection, la websèrie creada per David Ruiz amb finançament, en part, de la beca Kreas que atorga l’Ajuntament de la ciutat.

Gràcies a Scalletti: Girona Connection la ciutat ha transcendit internacionalment dins del món audiovisual (en aquest moment encara no ho saben) i servirà de promoció de la ciutat amb un benefici incalculable. David Ruiz és un jove (això li agradarà)165425_480894778630366_1785664107_n realitzador empordanès que, tot i la seva edat, té una extensa filmografia, sobretot en l’àmbit dels curtmetratges. Multipremiat en la majoria dels festivals de les nostres contrades i amb el migmetratge Festí de sang, codirigit amb l’Albert València. Va tenir la idea de fer una websèrie per divertir i, alhora, homenatjar el cinema que estima. Gran aficionat als spaghetti westerns de Sergio Leone, amant de Clint Eastwood, Chuck Norris, Bud Spencer, John Macclein i un llarg etcètera que conté molta filmografia dels anys vuitanta i noranta, David Ruiz no volia deixar passar l’oportunitat de crear un producte de qualitat amb les influències dels seus mites i alguns apunts de l’humor més castís i semàntic possible. De la mateixa manera que el bastard Lluís Simon analitza amb mà ferma els capítols de Game of thrones, un servidor farà alguna cosa semblant amb Scalletti: Girona Connection:

Capítol 1: De ovejas y geranios. Coneixem el protagonista Scalletti, posant-se bé la carn d’olla, tota una declaració d’intencions del director: comencem marcant paquet. No podia faltar el moment dramàtic que esdevindrà vital per al futur del detectiu Scalletti.

Capítol 2: Cantando bajo la pluma. El títol ja ens revela el més destacat, gaudirem del primer número musical, amb gran qualitat de veu i un posada en escena immillorable. Cal destacar que la banda sonora de Carles Serra és espectacular, ens transporta a les mítiques sèries detectivesques dels setanta i vuitanta.

maxresdefaultCapítol 3: Girona monamurg. L’esperada arribada d’Scalletti a Girona es materialitza, però abans hem de conèixer el seu company d’aventures, l’entranyable Palomero. Continuem en la línia de diàlegs divertits i enginyosos, aquesta vegada millorats pel duel interpretatiu entre en Terribes i en José Garcia.

Capítol 4 : Eustaquio, el francés y otras cosas de meter. El detectiu americà ha d’integrar-se en la vibrant vida gironina, salvant animals desvalguts i ensenyant les tècniques d’investigació més avançades al seu escuder Palomero, que cada vegada sent més estima per Scalletti. També hi veiem un emotiu homenatge a Dalí.

Capítol 5: Operación Sfinter. L’aparició d’un dels personatges claus de la sèrie, amb una conversa que quedarà per sempre en l’imaginari col·lectiu, eclipsa la referència a dues de les grans figures del cinema d’acció: Chuck Norris i Bud Spencer.

Capítol 6: Qué dolor. Els poders fàctics de la ciutat tenen la seva quota de protagonisme en un capítol que serà recordat pel seu número musical. Un impacteimages per a la retina i el timpà que no us passarà desapercebut. M’agrada que es vegi la influència de Kiss kiss bang bang, de Shane Black.

Capítol 7: Correcaminos. Havíem viscut una persecució pels carrers de la ciutat però encara no teníem una cursa motoritzada. El terrible Bigote Manchú s’escapa amb la seva moto i els nostres detectius el persegueixen amb un veloç turisme decorat al més pur estil Starsky i Hutch.

Capítol 8: Descubriendo a Michael Dudikoff. Darrer capítol abans de la batalla final, el clímax de la història arriba al seu punt més alt i ens hem de preparar per a la destrucció, la lluita, la guerra. La millor manera és tenir un bon mestre, i qui millor que el gran Michael Dudikoff, mestre ninja protagonista d’El guerrero americano. Emulant els moments èpics de Rocky IV o els entrenaments de Combate sangriento, ens mostren que la fi és a tocar i només en pot quedar un, o Spectrum o Scaletti.

Capítol 9. És tot un secret. Ningú sap com acabarà. Els que ho vulgueu descobrir haureu d’anar aquest dijous, 20 de juny, als Jardins de la Mercè de Girona en una sessió especial en què es projectarà el capítol final. Només es pot avançar que “el capítol final tindrà del doble de metratge per oferir un festival d’acció” (J. Camps dixit). Més informació a www.scalletti.com

 

En moments tan convulsos per la societat gironina és fàcil caure en l’error de creure que a la nostra ciutat només hi mengem, hi passegem i anem, ara, al futbol. Girona és una ciutat culta, que estima el cinema i els artistes. “Que què tenim?”: tenim un museu del cinema; diuen que és el segon …













2 comentaris to Ni cellers ni flors ni futbol: Scalletti posa Girona al món!

  1. Hawkeye ha dit:

    Dijous a la nit? No ens ho perdrem!