MENU

25 juny, 2013 Comentaris (7) Visualitzacions: 3733 Cinema, Especial Superman Víctor Gonzàlez













Fa un parell de setmanes, l’articulista cultural Dave Itzkoff del New York Times, explicava com el nou film de Zack Snyder era un potencial artefacte visual que reinterpretaria la imatge del superheroi de DC còmics convertint-lo en un ser imbatible a l’era digital, tornant-lo a posar sobre el pedestal que es mereixia. ¨Respectem la S¨, …

'The Man of Steel'; preservem els interessos americans

Superman, Man of steel, el hombre de acero, els bastardsFa un parell de setmanes, l’articulista cultural Dave Itzkoff del New York Times, explicava com el nou film de Zack Snyder era un potencial artefacte visual que reinterpretaria la imatge del superheroi de DC còmics convertint-lo en un ser imbatible a l’era digital, tornant-lo a posar sobre el pedestal que es mereixia. ¨Respectem la S¨, deia el senyor Snyder, director de Watchmen (2009) i 300 (2006), posem la llavor mitològica de l’home de la capa a on li pertoca.

Dos anys de preparació, 175 milions de dòlars i la feina del guionista  David S. Goyer, artífex de l’èxit de la resurrecció de Batman amb Batman Begins (2005), The Dark Knight  (2008) i The Dark Superman, Man of steel, el hombre de acero, els bastardsKnight Rises (2012) ha estat produïda per Christopher Nolan, director també dels tres films d’èxit de Batman, amb una clara aposta per reobrir els camins de la franquícia Superman popularitzada amb Richard Donner els anys 70.

Els resultat a la pantalla no arriba ni a irregular. Durant la premiere del film a Alemanya, els espectadors (molts vestits amb la camiseta curta reglamentària blava i amb la S vermella de Superman, aprofitant els primers dies de bones temperatures) no s’ho acaben de creure. Zack Snyder ha emplenat la pantalla d’efectes digitals sense tenir en compte el desenvolupament de la història. Podem dir que hi ha acció a dojo sense emoció, trencant la balança entre espectacle i trama, amb tones de petards visuals i sonors, com si Superman, Man of steel, el hombre de acero, els bastardsestiguéssim immersos en un vídeo joc que rapinya de la patètica L’Amenaça Fantasma (1999), i amb constants tics a Thor (2011), Transformers (2007) o Captain America (2011) i un Krypton que en comptes de ser de gel i vidre,  és ara un planeta similar als paradís artificial de Pandora  de la poc imaginativa Avatar (2009).

Desaprofitats, els actors fan una molt bona feina; des d’Amy Adams (Lois Lane) o Michael Shannon (General Zod), a Russell Crowe (Jor-El) o Kevin Costner (Jonathan Kent). Henry Cavill és l’actor que encarna a Superman que, Superman, Man of steel, el hombre de acero, els bastardsamb força interpretativa, quasi bé iguala a Christopher Reeve però que per culpa de la trama erràtica del film  només es dedica a donar cops a tort i a dret, i a rebre’ls durant més de dues hores en una amalgama militarista neofaixista molt propera a G.I. Joe amb la devastació d’Smallville i de Nova York  utilitzant imatges apocalíptiques per ordinador copiades d’Independence Day (1996), Armageddon (1998), Godzilla (1998) o The Day after Tomorrow (2004) i un vestit de superheroi descolorit trencant amb l’estètica pop de colors vius de Superman. Una vergonya.

Volar? L’home d’acer vola poc durant el film. I quan ho fa irrita als fans amb el seu impuls de bala sobrehumana propulsat com el personatge de  Nathan Petrelli a la sèrie Heroes en el capítol Genesis , una altra còpia a afegir en una pel·lícula que es perd en la propaganda militarista americana ja que ara Superman ho té ben clar; Amèrica pot dormir ben tranquil·la. Ell està al planeta per protegir els interessos de la primera potència mundial caigui qui caigui.

No perdeu el temps.

 

Fa un parell de setmanes, l’articulista cultural Dave Itzkoff del New York Times, explicava com el nou film de Zack Snyder era un potencial artefacte visual que reinterpretaria la imatge del superheroi de DC còmics convertint-lo en un ser imbatible a l’era digital, tornant-lo a posar sobre el pedestal que es mereixia. ¨Respectem la S¨, …













7 comentaris to 'The Man of Steel'; preservem els interessos americans

  1. Hawkeye ha dit:

    De veritat?! Quina decepció, amb lo bé que pintava el trailer… Buf, quina mandra, si a mi ja no emva entusiasmar ni els Avengers! Em quedo amb els Batman de Nolan , Watchmen i com a molt els nous Xmen new generation… I avui mateix amb remiro Umbreakable mentre em poso el pijama de Superman que tinc per a ocasions especials.

  2. Paul Kersey ha dit:

    Bastant d’acord. Sembla més una peli de ciència-ficció que un film de superherois. En el seu moment ja vaig dir que el film de Donner seria insuperable. Vaig trobar una prou digne película d’entreteniment (tot i que la història és bastant dolenta), però una nefasta película de Supermán (sobretot si ets un purista de l’home d’acer), tot i que millor que la predecessora, està clar. Jo que sóc més d’Spiderman, és el que vaig viure l’any passat amb la merda immunda de ‘The Amazing Spiderman’. El volar és lamentable, i sembla més un super guerrer, sobretot a la lluita final plena de referèncias a Toriyama, i també als Transfromers de Michael Bay. [SPOILERS!!! – El més sorprenent, el fet de convertir a Superman amb un nou jesucrist; té 33 anys quan se succeixen els fets del film, hi ha moments que sembla un dèu levitanat, i l’escena de l’esglèssia, amb JC al darrera a de Kent dogmatitzant als seus fidels]. Excel·lent article. M’he enrotllat perquè m’ha encantat l’anàlisi que hjas fet Víctor. Sorry!

  3. Victor ha dit:

    El film de Donner és insuperable. Kersey, gràcies per donar encara més arguments contra un film que és totalment lamentable. No vull donar-li més voltes. Em va posar malalt.

  4. Alt+126 ha dit:

    Ni l’he vista ni la veuré en pantalla gran. Però el sentit militarista del que es parla aquí tampoc em sorprèn gens. Superman sempre ha sigut bastant facha pro-USA en els còmics.

    A diferencia de la resta de super-herois, que normalment actuen en benefici de qui viu a prop seu (ja sigui a nivell familiar, de ciutat o de pais/planeta. Que sempre coincideix amb USA però ja tenen la decència de no dir-ho o amagar-ho), Superman té tractes directes amb el govern dels EEUU, és una arma de guerra del govern de la Casa Blanca. No amb els “mandataris del mon” o “amb un equip especial al marge dels governs” (estil Avengers). Només amb EEUU.

    Lo únic equivalent que ara recordo son Watchmen, que ja deixaven clar que eren qui eren i que feinen lo que feinen. De superherois poc.

  5. Louise L. ha dit:

    Tens raó ALT+126, per això no sé perquè us estranyeu sobre aquest to militarista, pro-ianqui i metàfora comunista. És l’essència del personatge! But I like it!

    (És com si fessin un reboot de James Bond, Spectra o el comunisme… podrien ser els malvats de torn)

  6. Victor ha dit:

    Perdoneu ALT i Louise, no estic d´acord. L´orígen de Superman va ser sempre per combatre el feixisme, no el comunisme. Després sí, combatia la Unió Soviètica en alguns còmics com també ho farien altres super herois com Spiderman que va perdre els seus pares gràcies a Albert Malik, the soviet red skull, els Fantastic Four, Avengers o Iron Man.

    L´essència de Superman és la de ser un ciutadà del món. Van haver còmics anti-comunistes, és clar, però no era el fatxa que pinta a ¨the Man of Steel¨. A més, en el número 900 d´Action Comics Superman té la intenció d´anar a les Nacions Unides per renunciar a la seva ciutadania americana i continuar com ha fet sempre, que ha sigut lluitar contra el mal global. Richard Donner va fer un Superman que no era ni fatxa ni anti-comunista. Va crear una meravella. Snyder ha col.locat a un Rambo amb capa vermella desvirtuant el que realment significa Superman, un super heroi amb grans poders que busca la pau per a tota la humanitat.

  7. Jemima Walker ha dit:

    Molt d’acord amb l’article, quin tostón de peli. A l’actor li escau més fer de duc de Norfolk als Tudor que no pas aquesta tonteria. S’ha de dir que a mi en Superman no m’ha agradat mai, en canvi em distreia molt la sèrie Smallville, je, je…