MENU

4 juliol, 2013 Comentaris (3) Visualitzacions: 291 Cinema, Sèries Jep Soler










Thomas Harris va crear el psicòpata més interessant de la història, d’això en podeu estar segurs. El doctor Hannibal Lecter apareixia per primera vegada en un paper secundari a la novel·la Red Dragon, portada al cinema per l’irregular Michael Mann a Manhunter (1986) interpretat per Brian Cox, no cal mencionar la darrera versió de El …

Hannibal: el mite continua

hannibal-lecter-brian-cox-manhunter Thomas Harris va crear el psicòpata més interessant de la història, d’això en podeu estar segurs. El doctor Hannibal Lecter apareixia per primera vegada en un paper secundari a la novel·la Red Dragon, portada al cinema per l’irregular Michael Mann a Manhunter (1986) interpretat per Brian Cox, no cal mencionar la darrera versió de El dragón Rojo (2002) de Brett Ratner, Hannibal-Lecter-con-el-rostro-de-Anthony-Hopkins-510x267molt inferior. La fama li va arribar al 1991 amb El silenci dels anyells de Jonathan Demme, amb el paper protagonista per Anthony Hopkins que, a més de guanyar l’Oscar, va crear un model dificil de trencar, amb un posat “english” que ens feia pensar que ningú més podria estar al seu nivell. Des de la meva visió Bastarda el millor Lecter apareix a la pel·lícula Hannibal de Ridley Scoot, amb guió de David Mamet  (tots drets!). Hopkins podia mostrar el doctor Lecter en totes les seves facetes: musicòleg, gastrònom, psicòpata i seductor enamorat (no puc oblidar el sopar íntim amb la Clarice – espectacular Julianne Moore).

Aquest any el Doctor Lecter ha fet el salt a la petita pantalla, acompanyat de Will Graham, el detectiu que el detenia a Red Dragon. La sèrie és irregular, arrenca donant tot el protagonisme a Graham, deixant de banda a l’Hannibal. Paulatinament l’entranyable216623-hannibal-mads-mikkelsen-dr-hannibal-lecter psiquiatre comença a agafar presència per esdevenir l’eix central de la sèrie. Destaco negativament les voltes de guió innecessàries per arribar a una situació esperada i previsible. L’aparició de psicòpates per farcir fa gràcia, tot i que no afegeix qualitat,  i l’ús de personatges “kleenex” que desapareixen sense cap explicació no fa més que deixar de manifest que els guionistes tenien un plat que no sabien com presentar a taula i hi van afegir molta patata fregida. Això sí, culinàriament l’amic Lecter és un crack. L’episodi en que va escollint una recepta per cuinar vísceres i una targeta de visita per saber de qui n’extreu l’òrgan és memorable.

El més destacable és Mads Miikelsen interpretant l’Hannibal. És capaç de fer oblidar a Sir Hannibal_Rising_1Anthony Hoopkins i construir un gran personatge, més manipulador, controlador, despietat, sobri, preocupat, fidel. Llàstima que no s’hagi enamorat, suposo que ho deixaran per més endavant. Després de veure cap a quina direcció havia anat el doctor Lecter, amb la interpretació del francès Gaspard Ulliel a la prescindible Hannibal Rising (2007), estic content de l’aposta per l’actor danés.

Llarga vida al binomi Miikelsen-Lecter!

Thomas Harris va crear el psicòpata més interessant de la història, d’això en podeu estar segurs. El doctor Hannibal Lecter apareixia per primera vegada en un paper secundari a la novel·la Red Dragon, portada al cinema per l’irregular Michael Mann a Manhunter (1986) interpretat per Brian Cox, no cal mencionar la darrera versió de El …










3 comentaris to Hannibal: el mite continua

  1. Fàtima ha dit:

    Llarga vida al binomi Mikkelsen-Lecter!!!!

    Quasi totalment d’acord amb tot el que dius. Sens dubte a partir del moment en què Hannibal guanya protagonisme és quan la sèrie guanya entitat, interés, força…pensàvem que ningú podria ni acostar-se a Anthony Hopkins i sens dubte Mads Mikkelsen ho ha aconseguit (des d’ara mateix té una fan incondicional!). És elegant, irònic, hipnòtic, pervers, intel.ligent, descarat, en fi, una interpretació sublim! Fins i tot t’agradaria provar un dels seus menús degustació ” les aseguro que nada de lo que ven en esta mesa es vegetariano…”
    En fi…Llarga vida!

  2. Alt+126 ha dit:

    A mi em van fer molt mal els primers capítols. Absurds casos de psicòpates que haurien de ser coneguts per mig mon degut a la seva bogeria de mètodes però que passen sense pena ni gloria per una pantalla que només es fa gaudir quan, ja que ho has dit tant bé, apareix l’ésser binomi Miikelsen-Lecter.

    La veritat és que si un ull li plorés sang… tampoc em molestaria. De fet el seu paper, quan a caràcter (evidentment els mètodes del personatge no tenen res e veure), és molt similar al que portava a terme a Casino Royale. Un tipus fred, calculador, amb permanent mirada de poker que t’impedeix veure què collons pensa realment… I et guanya. Et guanya perquè pensa, i només fa que pensar… i ho fa bé.

  3. Taxidermica ha dit:

    Mikkelsen és, de llarg, el millor Hannibal. Quina fredor, quina elegància, quin savoir-faire. QUINA VEU! Em torna boja. No puc evitar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *