MENU

12 juliol, 2013 Comentaris (7) Visualitzacions: 322 Cinema Jep Soler

Qui pot matar un nen?

L’any 1976 Juan José Plans va escriure el llibre El juego de los niños, portada al cinema per “Chicho” Ibañez Serrador , el mateix any, amb el títol Quien puede matar a un niño?. La pel·lícula és un clar referent del cinema de terror dels anys setanta i un film de culte valorat com obra mestra per la majoria de la població, fins i tot Quentin Tarantino la considera entre les deu millors pel·lícules de la història. El passat 2012 Makinov va decidir debutar com a director amb una nova versió del llibre, falsament venuda com un remake de la pel·lícula d’en “Chicho”. És una adaptació molt bona, crec que millora la del director creador del Un, dos, tres en l’apartat tècnic, més cuidat, i en el ritme de la història, menys tediós. Segurament els puristes bastards diran que sóc un sacríleg i que necessito flagel·lar-me per fer penitència. Doncs, no. Les imatges de Come out and play de Makinov són molt més enigmàtiques i creen un ambient més terrorífic, més misteriós. Amb això no vull desmerèixer al gran “Chicho”, només remarcar que els temps canvien i que, si es respecta la història, es poden fer versions noves amb resultats molt positius.

Come_out_And_play_5_9_12_12El film explica la història d’un home nord-americà que vol ensenyar a la seva esposa embarassada un indret paradisíac que anys enrere havia visitat. Aquest lloc és una illa, en aquesta versió situada a Mèxic, i la parella americana protagonista s’hi dirigeix en un bot per passar un cap de setmana. Al arribar allà no hi queda cap adult, només nens. El dilema de la trama és clar, seríem capaços de matar un nen? Encara que el nen ens ataqui, estem preparats per acabar amb la seva vida?

village_of_damned_poster_05Si fem cas al cinema trobem molts exemples de pel·lícules on els nens han posat a prova la paciència dels adults. Tenim exemples de films en què el protagonista infantil té algun tipus de poder que utilitza malèficament, com a Ojos de fuego (1984) de Mark L. Lester amb Drew Barrymore, o a La profecia (1976) de Richard Donner, o la inclassificable It’s Alive (1974) de Larry Cohen, per exemple. En altres casos el seu comportament agressiu i pre-psicopata és un producte del seu caràcter o la seva educació, per exemple a El buen hijo (1993) de Joseph Ruben, La huerfana (2009) de Jaume Collet-Serra o La mala semilla (1956) de Mervyn LeRoy. En el cas que ens ocupa els infants s’organitzen en grup, influïts per alguna força externa i estranya, els casos més clars són:

Cumpleaños sangrientos (1980) d’Ed Hunt, història de tres nens que neixen durant un eclipsa i que desenvolupen una agressivitat inusual que queda de manifest quan tenen deu anys.los-chicos-del-maiz_62490

Los chicos del maiz (1984) de Fritz Kiersch, basada en una novel·la de Stephen King, explica la història d’una parella que arriba en un poble dominat pels nens, sense cap adult i capitanejats pel  duet format pel diabòlic Isaac i el terrible Malakay.

El pueblo de los malditos (1960) de Wolf  Rilla, un poble queda totalment aïllat durant unes hores per alguna força magnètica inexplicable. Al cap de nou mesos neixen infants rossos i amb poder sobrenaturals. L’any 1995, John Carpenter en va fer una versió que no superava l’original.

The children (2008) de Tom Shankland, dues famílies decideixen passar les festes nadalenques un una casa allunyada de la ciutat, per gaudir de la natura. Els fills de la família comencen a tenir comportaments agressius cap els adults. El film no es va arribar a estrenar en cinemes a casa nostra, tot i la seva qualitat, amb un estil molt semblant al cinema de terror dels anys vuitanta.

Ja ho veieu, els nens poden arribar a ser molt terribles. Tot i això; tots a criar. Mira que us avisen…

7 comentaris to Qui pot matar un nen?

  1. Moritz ha dit:

    Jo també sempre he considerat el classic de Chicho com un dels meus films de terror preferits. El clima i l’atmosfera que despren el film són aterridors. Encara aguanta bé el pas del temps.

    Dels films que cites em quedo amb Els nens de blat de moro, basada en un relat de S. king, i amb The village of the dammed, en aquest cas la d’en Carpenter amb el benerable Chistopher Superman Reeves.

    On podem veure aquest remake?

  2. Talibana ha dit:

    És cert que estem davant un bon remake, tot i que l’original és molt millor. Potser simplement perquè tots l’hem vist des d’un punt de vista infantil o adolescent, on la inocència era a la nostra pell. També hem de tenir en compte que els pocs recursos tècnics del gran Chicho allà als 70 només ajuden a aconseguir un ambient més opressiu i més real. Potser també era la primera vegada que veiem morir un nen davant la càmera, i això com sabem va en contra de les lleis del món audiovisual.

    Enhorabona per l’article, on crec que només podríem afegir “La història de Benny” de Michel Hanneke, per allò de donar un títol que parla d’una altra ment malaltissa i infantil, des d’un altre punt de vista, més complex, però no per això desestimable.

  3. Talibana ha dit:

    La històra de Benny, em refereixo “Benny’s video”, of course.

  4. Darth Vastard ha dit:

    Fes la pregunta a un mestre o un educador…va, ja te la responc…SI. A mi de peque la 1a em va impactar força.

  5. Hawkeye ha dit:

    Més que Benny’s video jo inclouria la GRAN “Funny games”, no?!

  6. jemima walker ha dit:

    Sobre nens dolentots hi ha una peli recent de l’Ethan Haw que no m’enrecordo com es diu però que els nens feien coses molt i molt lletjes a les seves famílies. Era una tonteria de peli, però em va fer molt de yuyu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.