Acaba de començar l’última temporada de Dexter, la que suposarà la fi d’un dels personatges catòdics que més m’ha fascinat. El 23 de setembre s’emetrà l’últim capítol i Dex ens deixarà per sempre. Encara ens queden uns mesos per gaudir de l’assassí en sèrie preferit dels Estats Units, però, què voleu que us digui, ja sento una enyorança. Una buidor. Ja el trobo a faltar. Exactament el mateix que em va passar amb Tony Soprano o Jimmy McNulty (The Wire). Són uns personatges que durant anys han format part de la nostres vides i que, de cop, desapareixen. Per sort sempre ens quedarà el DVD per rememorar les seves històries o els nombrosos escrits que Els Bastards hem dedicat amb devoció a Dexter.
La vuitena temporada té dotze capítols i ningú té clar a hores d’ara com es certificarà la fi de Dexter. La seva detenció, o mort, cada cop sembla està més a prop i cada moviment que fa el condemna més. La relació amb Debra s’enverina i l’aparició de la doctora Evelyn Vogel, interpretada per la magnífica Charlotte Rampling, acostarà Dexter cap a l’abisme. La incògnita és si serà al purgatori o a l’infern. Però qui ja està als inferns és Debra, que no ha pogut pair el passatger fosc que acompanya el seu germà i que camina sense rumb. Veurem si aquest tortuós camí que segueix s’acaba girant contra el mateix Dexter.
Passi el que passi, ningú no entendria que aquest cop Dexter se’n sortís. Com deia abans, o acabarà mort o detingut. Esperem, però, que el desenllaç estigui a l’altura d’una sèrie, que tot i algunes baixades de tensió, sempre ocuparà un lloc d’honor dins del món d’Els Bastards. LLARGA VIDA A DEXTER!!!
I deixar en Harrison orfe? Ni t’ho pensis. Amèrica no s’atrevirà a matar a en Dex. Veig final obert, amb en Dexter que s’en torna a sortir i continua amb el seu codi. A la Debra sí que la veig a l’altre barri.
Bon post Marc!!
El primer episodi de la temporada final no pot ser més magistral. Funciona per si sol i enceta una trama interessant que sembla poder tancar el cercle. Amb una gran Charlotte Rampling. El personatge de Debra guanya enters, amb el seu descens als Inferns. Veurem per on va, però jo també ja començo a plorar pel seu comiat anunciat.
Així que tiren el xiclet a les escombraries. Puc entendre la tristesa i el dol per “The wire” o “Los Soprano” (dues de les més grans sèries de la història). De fet, fins i tot, per “Dragon Ball GT”. Però tot i que les 3 primeres temporades de Dexter eren bones, bàsicament per la premissa i cuatre personatges…a partir de la 4a m’anava de perles per combatre l’insomni. Tenint Hannibal…Dexter, paqué?
Darth Vastard, no entenc com pots dir que la quarta temporada et donava insomni. Amb un espectacular John Litgow és, per mi, la millor de totes.
Perdó, rectifico, era la 5a crec, fa anys, la del senador Organa. Deia que m’anava bé per dormir no que no em deixés dormir. Salut company!!
Companya, perdó.
Tens raó!! La sèrie s’havia d’haver acabat a la quarta!! Sense Rita no hi ha Rock and Roll!!
Amb tot el carinyo, Darth B.: a Dragon Ball GT no estiren la sèrie com un xiclet, sinó que ja ho fan amb cada episodi, amb lluites interminables i sense argument de fons que no sigui si sorpendre l’espectador amb una patada per la dreta o per l’esquerra. Per a gustos… Jo em quedo amb Dexter, un personatge que evoluciona i creix emocionalment. Me la miro com un retrat del personatge, el que l’envolta serveix per ampliar el seu analisi.
No puc estar més d’acord.
¿Hannibal? Amb tres capitols e tingut prou o sento.
No el trobaré pas a faltar, jo. Més aviat tinc ganes de desfer-me d’ell. Que com a personatge és interessant? Sí, mentre vas descobrint coses d’ell, però a hores d’ara està tot dit. El coneixem massa, a ell i al seu Dark Passenger. Trobo que la sèrie fa molt que va caient en picat. Algun capítol puntual es mig aguanta i fa que no fa que em quedi clapada. La resta? Tocant el sopor.
La Rampling es bona però ¿ a sant se què i troben la seva presencia?Una impossició rocabolesca que no emb plau.Dexter es fluix,llástima.
D’acord.
Debra guanya, la sèrie ja fa un parell de temporades que perd, i molt… però per a gustos…