MENU

19 juliol, 2013 Comentaris (6) Visualitzacions: 207 Cinema Jep Soler

Títol


Director


Actors


A més d’un argument convincent, tot i un desenvolupament i un final previsibles, el film està ple de referències cinematogràfiques d’alt nivell, sense arribar a superar-les, és clar.

‘The purge’: barra lliure de violència

La majoria de gent quan va a un casament, a banda de renegar durant uns quants dies pel cost del regal, espera amb candeletes l’àpat i el moment de la barra lliure. Segurament durant la setmana hi han estat pensant i han reservat espai a l’estómac i al fetge. «Aquesta setmana menjo poc perquè el dia del casament aprofitaré», «faig bondat uns dies que ja em passaré a la barra lliure». Aquest fet també passa quan arriben les festes de Nadal i a l’horitzó albirem àpats copiosos. Ara imagineu que una nit a l’any us poguéssiu desfogar violentament, que alliberéssiu tota la ira de la manera que volguéssiu: matant, destruint, incendiant…. Que totes les venjances poguessin ser executades dins d’un marc legal i sense remordiments. Ho faríeu? Saciaríeu la vostra set de violència en una barra lliure anual? D’això va The purge: la noche de las bestias.

El plantejament és molt interessant i el desenvolupament de l’argument ens proposa diversos dilemes, a més d’ètics i morals, sobre la pròpia existència humana. L’excusa per fer una purga anual i deixar desfogar lliurament els que ho desitgin amaga unes maldats evidents. La majoria de les víctimes són de classe social baixa, que no es poden defensar i que són fàcils d’eliminar, sobretot vagabunds. Tot es fa per un bé comú, perquè d’aquesta manera la resta de l’any la població no actuarà violentament, acumularà la ràbia per a la nit de la purga, la del 21 al 22 de març. Aquesta forma de control sembla que funciona als nous Estats Units d’Amèrica, que ha reduït els actes violents i l’atur també ha baixat. A The village de M.N. Shyamalan ens proposava el control a partir de la por com a recurs per crear una nova societat sense violència. Aquí el control es fa sabent que no hem d’eradicar les conductes irades, sinó que les hem de posposar. En psicologia s’utilitza una tècnica semblant per gestionar i canalitzar la ira, als adolescents se’ls recomana que tinguin un sac de boxa o similar per poder practicar durant una estona cada dia. D’aquesta manera es deixa sortir d’una manera controlada l’excés hormonal i la ràbia. En adults, si la solució anterior no la troben adient, s’utilitza el “coixí de picar”, no cal explicació. La mare de la Nené, Moeko Sakurada, a la sèrie d’animació Shin Chan n’utilitzava un en forma de conill.

Com és habitual en aquests tipus de pel·lícules hi és present Rousseau. El missatge li va molt a favor perquè veiem com els nens no volen aquest tipus de violència, encara que només sigui per un dia, en canvi els adults ho tenen assumit com a positiu i els joves adults en gaudeixen plenament. Per tant, tots naixem bons i purs, la societat ens corromp.

A més d’un argument convincent, tot i un desenvolupament i un final previsibles, el film està ple de referències cinematogràfiques d’alt nivell, sense arribar a superar-les, és clar: Assalt a la comissaria del districte 13, de Carpenter; Funny games US, de Haneke; Perros de paja, de Peckinpah; La nit dels morts vivents, de Romero; The strangers, de Bryan Bertino; The collector, de Marcus Dunstan, i un llarg etcètera de films clàssics que hi anireu descobrint.

James DeMonaco, el director, ja havia fet el guió del remake Assalt al districte 13 i havia treballat anteriorment amb Ethan Hawke a Staten island. Curiosament Ethan Hawke té en cartellera dues pel·lícules de terror en aquest moment, la millor és The purge, tot i que la que provoca malsons és Antes del anochecer.

A més d’un argument convincent, tot i un desenvolupament i un final previsibles, el film està ple de referències cinematogràfiques d’alt nivell, sense arribar a superar-les, és clar.

Títol


Director


Actors


6 comentaris to ‘The purge’: barra lliure de violència

  1. Darth Vastard ha dit:

    Molt bon article…tot i així i per deformació professional…Rousseau està desfassadet. Naixem quasi purs, la genètica també forma part del joc. Bàsicament els èssers humans som bio-psico-socials i aquests 3 factors ens acaven definint. No són matemàtiques, cada persona és un món i té lo seu. La premissa de la pel·li realment convida a veure-la i sí la desenvolupen bé, pot ser una bona pel·li que convidi una mica a la reflexió…a veure què tal.

  2. Jep ha dit:

    No et facis moltes il·lusions, el desenvolupament no acaba de complir les expectatives. Tot i això és força interessant. Rousseau a més de està desfasat no tenia raó, prefereixo Lorenz (ideòleg del gimnàs i l’esport per canalitzar l’agressivitat)

  3. Alt+126 ha dit:

    Doncs totes les crítiques que estic veient per internet és que a la pel·lícula se li’n va bastant la pinça i no agrada…

    S’haurà de veure per poder-ne opinar…

  4. Paul Kersey ha dit:

    […] “Ethan Hawke té en cartellera dues pel·lícules de terror en aquest moment, la millor és The purge, tot i que la que provoca malsons és Antes del anochecer”.

    Gran Jep Soler

  5. Hawkeye ha dit:

    Per opinar cal veure una pel.lícula. Teniu raó. Per això jo aniré a veure The Purge, però més d’un hauria d’anar a Antes del anochecer… O és que teniu “por” de veure-us-hi reflectits? Pel que dieu i pel que diuen, The Purge fa pinta de ser una comèdia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *