MENU

6 agost, 2013 Comentaris (6) Visualitzacions: 3761 Cinema, Especial World War Z Jordi Camps













Els que hagin llegit el llibre de Max Brooks i en siguin fans, tenen dues opcions a l’hora de posar-se davant la pantalla si volen disfrutar mínimament de World War Z: fer un gran exercici mental per oblidar completament la novel·la en què es basa el film, o bé, directament, immolar-se, i així els que …

'World War Z': Cervells? No, crispetes!

world-war-z-poster-bannerEls que hagin llegit el llibre de Max Brooks i en siguin fans, tenen dues opcions a l’hora de posar-se davant la pantalla si volen disfrutar mínimament de World War Z: fer un gran exercici mental per oblidar completament la novel·la en què es basa el film, o bé, directament, immolar-se, i així els que hi siguem presents aplaudirem el seu sacrifici pel bé comú. Perquè en aquest moment, després de la campanya de promoció de la pel·lícula, ningú pot sentir-se ni de bon tros estafat pel que li ofereix aquesta adaptació, lliure absolutament del seu referent literari, i abocada descaradament a convertir-se en el gran blockbuster del subgènere zombi.

Als més ortodoxos del gènere, tampoc cal que els donem consells; que passin directament, sisplau, a la segona acció preventiva, i així també ens estalviarem d’escoltar el mateix rotllo de sempre per desqualificar la pel·lícula: que si els zombis no corren, que si això és una pel·li d’infectats, que si no hi ha ni una gota de sang, que si… Prou! Ja sabeu el que anem a veure, de manera que la pròxima vegada us estalvieu l’entrada, els diners i el mal de fetge. Amargar-se no és bo per a la salut. I és que WWZ no enganya ningú. És el que ven, un film apocalíptic amb rerefons zombi. O, si ho preferiu, d'”infectats”, què coi importa. Tranquils, si encara no ho teniu clar; els membres del col·lectiu bastard Bob Merrick estan enllestint un article a fons sobre el concepte zombi al llarg de la història que us il·lustrarà i que ben aviat publicarem en aquest blog.

World-War-Z-special-effects-helicopter-41Aprofitant el nou boom que viu el gènere, sobretot gràcies a l’èxit televisiu de The walking dead (AMC), Hollywood ens serveix un producte que, si bé és veritat que no aporta res al gènere –en tot cas, algunes imatges que passaran a la posteritat (com ara el tsunami d’infectats escalant els murs de Jerusalem)–, sí que ens deixa clavats a la butaca des que arrenca el metratge fins als títols de crèdit finals. Tot, a força de refregits, que van des dels films fundacionals de George A. Romero fins a 28 dies després, passant per la saga Resident evil.

Un dels al·licients és el seu ritme, trepidant. Ja des de la presentació de personatges, amb la família atrapada en una congestió de trànsit a Filadèlfia, fins a l’obligació moral i perversa del nou règim marcial perquè el protagonista, Gerry Lane (Brad Pitt), un funcionari de l’ONU es vegi obligat a recórrer mig món per trobar la baula que va iniciar la cadena d’esdeveniments catastròfics que porten la humanitat a la seva fi com a civilització. Filosofia? Ni una. Psicologia? Mínima. Diàlegs? Els suficients. Acció i més acció és el que ens ofereix aquest blockbuster que ofereix el que promet, entreteniment sense límit amb episodis que se succeeixen a mode de superació de pantalles d’un videojoc.

World-War-Z-45436Mark Foster, el director (sí, aquell que ens va regalar Monster’s ball i va escopir Quantum of solace), controla l’assumpte i aconsegueix fer-te mossegar les ungles amb seqüències com les de l’aeroport de Corea del Sud, amb elements tan simples com la pluja i un puto mòbil (perdoneu, però quan la veieu entendreu l’insult), o espectaculars com la que esdevé a l’assetjada Israel (on ja no són les tropes de Saladí intentant trencar els murs de la mítica Jerusalem, sinó una horda de zombis que semblen remetre als milions de jueus exterminats als camps de concentració). Que quina mala llet?! Doncs què en diran els procomunistes quan descobreixin què els fan, als ciutadans de Corea del Nord, per no infectar-se (una pista: imagineu-vos milers de funcionaris dentistes armats amb alicates…).

worldwarzzzzI què me’n dieu, del reeixit clímax final, l’acció del qual té lloc en un laberíntic i claustrofòbic laboratori de la OMS infestat de zombis, fent èmfasi en la teoria que a vegades amb menys es pot donar més. La tensió s’aconsegueix amb el muntatge i el so (sobretot amb les dents d’un infectat carrisquejant com a leitmotiv). Una seqüència, per cert, afegida a última hora per substituir un final que havia d’acabar amb una èpica batalla a Moscou, i que aplaudim sonorament des d’aquí: per fi una superproducció nord-americana no s’aboca a l’excés digital que s’ha imposat en l’era postanalògica, sobretot en qüestió de finals interminables.

Mengeu crispetes, doncs, fins que us n’afarteu.

Els que hagin llegit el llibre de Max Brooks i en siguin fans, tenen dues opcions a l’hora de posar-se davant la pantalla si volen disfrutar mínimament de World War Z: fer un gran exercici mental per oblidar completament la novel·la en què es basa el film, o bé, directament, immolar-se, i així els que …













6 comentaris to 'World War Z': Cervells? No, crispetes!

  1. The toxic reptile ha dit:

    Brutal article!!! M´ha encantat l´emprenyada zombi amb el crit de ¨Prou!¨. Ja era hora, collons!!

  2. Alt+126 ha dit:

    Ni he vist la pel·lícula, pero dir que no s’avoca a l’excés digital, amb milers de zombies que actuen com una marea i no com una estampida…

    No m’importa que els zombies corrin, no m’importa que els morts simplement desapareguin sota un miler de morts vivents i no se’ls vegi desmembrats… La història no es un tribut a Romero ni ho intenta ser, no és cap problema. Per totes aquestes raons la pel·lícula no perd ni una dècima des del meu punt de vista.

    Però em fa mal als ulls terrible veure l’excés digital en pantalla gran fent apareixer “coses vives” que es mouen com si fos fang que baixa en una riuada.

  3. Darth Vastard ha dit:

    L’article és de puta mare. No m’immolaré ni ens ha enganyat el tàndem Foster-Pitt, ja que en el tráiler es veia clar. de fet que caminin o corrin té molt poca importància, el que si en té i molta és l’essència de la novel·la, que malauradament no encaixa gens amb les crispetes. És molt descarat el rotllo best-seller bo(la majoria no ho són)+Brad Pitt+argumentfacilettrepidanttòpic = ho petem a guixeta. Clar seria l’equivalent a fet que los pitufos 2 amb Brad Pitt adaptessin el señor dels anells…el debat no és fàcil no…Esperem que facin una bona mini-sèrie…

    • Darth Vastard ha dit:

      Al final volia dir que seria com adaptar el senyor dels anells amb en Brett Ratner i els pitufos.

  4. Arnau ha dit:

    bé no volia donar la meva opinió ja que l’últim article escrit a aquest blog sobre la pel·lícula ja em va semblar bastant desencaminat…

    Així que penjo aquest vídeo que conte una opinió bastant propera a la meva.

  5. Jordi Camps ha dit:

    Alt-126: de veritat que la peli té menys d’infografia del que sembla. Els plans generals, on es mostra la massa humana com un formiguer sí, evidentment. Però l’acció directe està filmada amb actors de carn i ossos i és molt física. La combinació dóna molt bon resultat, trobo.

    Darth B.: m’encanta la teva proposta de fer-ne una mini-sèrie. Estic a la meitat del llibre i realment es podria adaptar per a la televisió, en format realista. Fins i tot la podria filmar en David Simon de “Treme” i “The Wire”… Seria l’hòstia!!

    Amb el debat de si són infectats o si els zombis corren o no, fa anys que el trobo estèril. Si fóssim ultra-ortodoxes els zombis quasi ni caminarien, serien com els de “Yo anduve con un zombi” (1943, Jaques Tourner), una mena de mòmies imbuïdes pel vudú.