MENU

9 agost, 2013 Comentaris (18) Visualitzacions: 2927 Cinema, Especial World War Z David U. Ruiz / @callahan_ruiz













Quan es va fer públic el primer tràiler de World War Z es va generar gairebé instantàniament una polèmica un pèl exagerada al voltant seu, fruit sobretot dels eixams de zombis-velocistes-castellers, que semblava que la infestarien sense gaire sentit. La gent va entonar amb massa celeritat el «ui, ui, ui…»  sense tenir en compte, entre …

'World War Z', l'autèntica cadena zombi per la independència

world_war_zQuan es va fer públic el primer tràiler de World War Z es va generar gairebé instantàniament una polèmica un pèl exagerada al voltant seu, fruit sobretot dels eixams de zombis-velocistes-castellers, que semblava que la infestarien sense gaire sentit. La gent va entonar amb massa celeritat el «ui, ui, ui…»  sense tenir en compte, entre altres coses, que l’actor Brad Pitt n’era el seu gran valedor. Si una cosa és segura és que Pitt, actor de primera divisió i de filmografia de pes, no té per norma acostar-se a projectes de merda. De fet, el meu gran dubte era saber què collons havia vist Pitt en la sobrevaloradíssima novel·la homònima original, per fer-se amb els drets i produir-ne l’adaptació fílmica que ens ocupa. L’única resposta possible era aprofitar la idea general de la novel·la que narra l’eclosió d’una pandèmia zombi a escala mundial, per fer una cosa força diferent, un blockbuster en tota regla d’aquells que fa anys que no veiem. Efectivament, el film de Pitt, signat en la direcció per un aquí correcte Marc Foster, s’erigeix com una obra mestra del cinema crispeter, i més encara si tenim en compte que fusiona sense miraments i amb força solvència dos gèneres fins a la data inexplicablement allunyats: els zombis i l’acció. La fórmula de l’èxit rau, a parer meu, en cinc punts fonamentals:

-El primer, com ja he dit, obviar el text original per fer-ne una adaptació més lliure. Ja em perdonareu però el llibre de Max Brooks (fill del mític cineasta Mel Brooks), és una santa merda punxada amb un pal d’avorrit que és, i aporta ben poc per no dir res a l’univers zombi. A més, l’estil de narració tipus diari no fa altra cosa que potenciar l’irregularitat i el desmembrament argumental d’un text quasi impossible d’adaptar fidelment sense provocar somnolència. El cert és que hi ha més acció a La Bíblia i està molt més ben narrada. Amén!

world-war-z-2-El segon, partir de la base que tothom coneix com funcionen les pel·lícules de zombis. Un dels errors més estesos en els films del gènere és que se solen passar la primera mitja hora de metratge intentant explicar el perquè de tot. Al cap de cinc minuts d’arrencar el film, just quan ja estàs començant a odiar la repel·lent família de Pitt, WWZ agafa una velocitat de creuer que no abandonarà fins a l’epíleg final. ‘Pim, pam, pum’ i a córrer s’ha dit. Fantàstic! A partir d’aquí, acció i molt ben feta, encadenant escenes i seqüències amb un dinamisme inusual en el gènere, per què ho hem de negar? Cal destacar sobretot, les espectaculars imatges aèries i els eixams de zombis-castellers, una meravellosa flipada que serà del gust de l’espectador, sobretot del més nacionalista, ara que casualment està tant d’actualitat una reivindicació quasi rabiosa de les identitats nacionals. Arribat a aquest punt, més d’un trobarà a faltar veure un zombi enxaneta ondejant al vent una estelada, mentre la gent fuig de les cadenes zombi al ritme dels Manel, però l’única estelada que apareix en el film és l’americana, i la genial banda sonora (amb algun tema que remet fins i tot a la millor música electrònica dels vuitanta) va a càrrec de Muse. Jo sóc, però, dels que vol veure en les hordes zombi un descontent generalitzat de la població mundial vers els sistemes dominants, i que anel·la la destrucció del món com a solució única a tots els (meus) mals. L’apocalipsi, perquè ens entenguem.

-El tercer, l’humor. El zombi està tan sobat que sense acció i humor difícilment cola (a veure si els de TWD prenen nota d’una vegada), però per sort, la hipèrbole general sobre la qual està planificada la narració del film destil·la pertot arreu. A aquesta cal sumar-hi, entre d’altres, detalls tan hilarants com els mencionats eixams de zombis, l’entrebanc del jove epidemòleg, la cursa en bicicleta, l’aparició estel·lar de David Morse i el seu acudit d’odontòlegs, la clatellada religiosa a la ciutat emmurallada de Jerusalem, el ‘taca-taca’ de dents dels zombis i l’enginyós i alhora recargolat taló d’Aquil·les d’aquests.

1040928_859928-El quart, l’encertada resolució del debat zombi-infectat. És clar que el film es recolza eminentment en els infectats del tipus ‘Ben Johnson’, éssers dopats fins a les celles d’algun enzim rabiós. Tot i que el lent, el de tota la vida, és el meu preferit, el film -conscient del debat que hi ha al voltant-, resol amb encert i amb molt d’humor aquesta disjuntiva i ens ofereix als amants dels fills de Romero, una mitja hora final excitant en què l’infectat rau com en repòs, mig endormiscat, movent-se i actuant com els cànons del rigor mortis exigeixen. Val a dir, a més, que aquesta mitja hora final adapta molt millor i més fidelment al cinema l’univers Resident evil, que la seva immunda i aberrant saga cinematogràfica oficial.

-El cinquè i últim punt, el mateix Brad Pitt. Sense l’actor com a cara visible i responsable últim del projecte, aquest no hauria tingut ni la repercussió, ni la factura final, i lluny de l’espectacle que ens ha regalat, la seva adaptació segurament hauria caigut en la mateixa presumptuositat que destil·la l’infumable text original. Pitt, conscient que el film es dol d’evidents mancances dramàtiques, tira de carisma i de saber estar per compondre un agent de l’ONU que es veu obligat a trobar l’origen de la pandèmia per salvar la seva família, i de retruc el món, i no a l’inrevés.

WWZ és en definitiva, i sense gaire discussió, el millor film d’acció zombi fet fins a la data, una autèntica joia de l’entertainment que a més un pot veure en família sense problemes perquè no hi ha ni una sola gota de sang ni vísceres en tot el metratge. I ni falta que hi fa, la veritat. Només el discurset final, i l’absència de mala llet en algun moment puntual, poden arribar a molestar, però la pel·li en realitat no va d’això, i entendre-ho és fonamental per poder gaudir-ne al màxim.

Quan es va fer públic el primer tràiler de World War Z es va generar gairebé instantàniament una polèmica un pèl exagerada al voltant seu, fruit sobretot dels eixams de zombis-velocistes-castellers, que semblava que la infestarien sense gaire sentit. La gent va entonar amb massa celeritat el «ui, ui, ui…»  sense tenir en compte, entre …













18 comentaris to 'World War Z', l'autèntica cadena zombi per la independència

  1. Hawkeye ha dit:

    100 per cent d’acord. Per passar-t’ho teta. No hase falta (desir) nada mas!

  2. Marc R ha dit:

    Personalment molt superior al què esperava. No obstant si que es veritat que trobo que la peli sen va força a la merda en el tram final final(ultima set-piece) que juga totalment en contra de tot allò que el film ens havia ofert fins aquell moment. Com si fos portada per un altre realitzador… Tambè el film aprofita molt el recurs, “y con él llegó el desastre”.

    Tot-hi això la peli funciona, te ritme i no està de polles filosofiques, m’ho vaig passar molt b i amb aire acondicionat i unes crispetes, que es del que va el tema… o no¿?

    • callahanruiz ha dit:

      Jo el tros del laboratori el vaig trobar fantàstic, què vols que et digui… Posant pausa al ritme trepidant del film, i substituint-lo per una tensió més pròpia de les pel·lis de zombi clàssiques.

      • Marc R ha dit:

        Justament, x molt be k estigui es carrega la part identitaria del film, canviant la essencia del film… No feia falta, era la solució fàcil.

        Igualment ja dic, molt entretinguda.

        • callahanruiz ha dit:

          No et negaré que aquesta part està una mica encaixada amb calçador, en relació al desenvolupament de tota la trama. Però un cop a dintre em va agradar, era com una història dintre d’una història, però tot amb una certa coherència.

  3. Dr.Rectum ha dit:

    Me pareció de lo peor que he visto este año junto con THe Purgue.,aun pueden caer mas mierdas. Pero para gustos colores, muy comercial , pensada para ver en familia.Aprovechando que no habia walking dead hubo taquillazo eso sumado a brad pitt que no pega nada y menos su pelito y su rollo papa super guay salvo a mi familia.Pero que decepcionante todo en general. Menos mal que ya no hago caso a las criticas, porque vaya tela.

    • callahanruiz ha dit:

      Haces pero que muy bien Dr. Rectum. Yo nunca he hecho caso de la opinión de ningún crítico, ni de nadie. Por eso veo lo que me apetece, y escribo realmente lo que opino, pero NUNCA he estado en posesión de la verdad. Mulder creyó tenerla, y todos sabemos la tela que tuvo que cortar.

  4. Llorenç ha dit:

    A partir de “sobrevaloradíssima novel·la homònima original” he deixat de llegir…

    És una pel·lícula que no te res a veure amb el llibre, un llibre que requereix atenció i comprensió lectora… Òbviament un impediment per a molta gent com la que aquí escriu.

    • callahanruiz ha dit:

      Després de “…un llibre que requereix atenció i comprensió lectora…” he deixat de llegir jo.

      • Marc R ha dit:

        Doncs jo he llegit els dos i espero sang!

        Llorenç es un blog d’opinio, no d’analisi cahieristica. Els judicis personals els trobo fora de lloc. Moltes vegades xoco amb algun Bastard xo no el catalogo… No publicament. En lintimitat tinc ninots de budu de la majoria.

        Espero k el comentari fos sarcasme.

        • callahanruiz ha dit:

          Jajaja… No, home si a mi ja m’agrad que em fustiguin. Senyal que no genero indiferència! A més, l’apunt d’en Llorenç és del tot respectable. S’equivoca en lo de l’impediment, però ha estat afilat el tiu! Ninots de vudú? Ara ja sé d’on venen les fiblades a la polla que estic patint des de fa uns mesos…

          • Marc R ha dit:

            Mmm… Tens un pilo de punxades, justament tu moltes… Pero a lesquena… Millor ves al metge fill 🙂

  5. Arnau ha dit:

    És curiós que hagueu de desprestigiar a cada post el llibre, quan te ben poc a veure amb la pel·lícula…

    Un llibre que no tracta un tema standard ni busca tornar bojos als adolescents hormonats…

    Sembla que regalin els Best Sellers… I amb la dificultat afegida que quan va sortir els zombies era una temàtica considerada “friki”.

    • callahanruiz ha dit:

      Bé, crec que he deixat clar que no té res a veure una cosa amb l’altre. Desprestigiar? Jo crec que el llibre no està gens mal escrit, simplement que no passa massa res, és fa avorrit fins almenys passada la meitat del llibre. L’adaptació cinematogràfica es podria haver fet de moltes maneres, però s’ha optat per un blockbuster d’estiu, i s’ha de valorar com a tal. La gent que es fan del llibre no sap desvincular-se. Els zombis fa com més de 40 anys que existeixen, i sempre han estat un tema recurrent, friki sí, però també molt popular. Ara estan més de moda, i molts s’apunten al carro, entre ells Max Brooks, de qui per cert sí adoro el seu anterior llibre ‘Guia de superviencia zombie’.

  6. Jany ha dit:

    En gustos no hay nada escrito… el problema ha sido ir a ver esta peli pensando en el libro y en “The walking Dead” … y no recordar que es una americanada en su máxima expresión con Brad Pitt como estrellita … y sí que hay amantes del género “made in USA” (lo del género…eso me lo he inventado) y que para ellos la peli es genial… y lo es. También me he acordado de los castellers al ver la tropa de zombies escalando jajaja… ha sido un detalle y por favor, no olvidar la mención especial a la “gripe española” que podría ser una de las causantes de esta epidemia … Resumiendo, que para un público que se contenta con el “real fast food- american cine”, esta peli ya les va bien… por lo demás, yo me aburrí con ella…

  7. Alt+126 ha dit:

    David, molt suau i bon jan t’he llegit en aquesta crítica. On s’és vista una crítica on només parlis dels punts forts? On és la sang i fetge? (no de la pel·lícula, obviament no n’hi ha. La que generes tu!)

    On està la teva Magnum destrossant els malvats errors de la pel·lícula? Per destacar encara més els valerosos encerts, clar, tampoc se’ls ha de deixar de banda.

    Tu abans molaves… Jejeje

    • callaha ha dit:

      Jajaja… Touché. No, jo sincerament crec que aquest pel·li no dóna per massa, ho he dit. Història senzilla i guió pràcticament inexistent amb diàlegs únicament funcionals. Jo crec que és una gran pel·li d’acció amb moltes dòsis d’humor. I punt. Punts febles? Ja els he dit, però també crec que no són massa importants pel que la pel·li busca i pretén; entreteniment i espectacle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.