MENU

22 agost, 2013 Comentaris (11) Visualitzacions: 883 Cinema Anna Vilaró










No vaig al cinema tant com voldria. Per això, quan hi vaig m’agrada estar-me a la sala fins que acaba la pel·lícula. Tot i així hi ha pel·lícules que et posen al límit i et conviden a (com a mínim plantejar-te) sortir disparat de la sala. Des de Sweeney Tod (Tim Burton, 2007) no havia …

Mission: avoid 'Elysium'

Elysium, Matt Damon, Jodie Foster, Els bastards, Neill Blomkamp

No vaig al cinema tant com voldria. Per això, quan hi vaig m’agrada estar-me a la sala fins que acaba la pel·lícula. Tot i així hi ha pel·lícules que et posen al límit i et conviden a (com a mínim plantejar-te) sortir disparat de la sala. Des de Sweeney Tod (Tim Burton, 2007) no havia tornat a sentir aquesta urgència de fuga que he retrobat amb Elysium (Neill Blomkamp, 2013).

La història és senzilla. La terra està en decadència i els rics benestants decideixen crear un complex habitable a l’espai, el que anomenen Elysium. Això provoca l’afluència d’immigrants il·legals al paradís espacial, fet que genera ira i menyspreu en els governants i l’ús d’una violència extrema dirigida als nouvinguts.  I ja ho tenim: rics-dolents, pobres-bons i mercenaris mentalment inestables.

Elysium-03Entre els milions de desgraciats que s’han quedat a aquesta terra superpoblada i mancada de recursos, s’hi troba un nen, Max (Matt Damon), que serà l’esperança de salvació per a la humanitat. Però a Blomkamp li calen unes quantes excuses més per assegurar el destí de l’ara ja adult Max: una malaltia, una dona i una promesa.

El guió és poc original i els personatges no aconsegueixen crear empatia amb el públic. L’estat decrèpit de la Terra no ens genera cap malestar moral. Els diàlegs són monòtons i la millor rèplica és contestar «nenaza» a algú altre. I mentre mires la pel·lícula penses: «Bé, segurament l’acció suplirà la manca d’interès del guió.» Mentida. Em dius que ho han gravat els mateixos que els de Els jocs de la fam (Gary Ross, 2012) i m’ho crec. Pateixen un mal actualment molt estès en el cinema i que algú hauria de parar, el trontoll de càmera que impedeix veure amb claredat qualsevol escena d’acció.

Els efectes especials són destacables, però gens originals. Tornen a proposar una escenografia futurista que ja fa massa que mamem, la del blanc i negre asèptic conjugada amb l’ aridesa postapocalíptica. Per què ens conformem amb el de sempre? On queda l’originalitat i detallisme de Blade runner (Ridley Scott 1982) per exemple? No estaria malament aportar alguna novetat canalla i descarada a l’imaginari futurista actual.

Elysium-04Els grans reclams d’Elysium són el seu director, Neill Blomkamp, pel seu anterior i brillant film District 9 (2009), i en l’àmbit actoral, Matt Damon i Jodie Foster. En Matt sol caure simpàtic i en aquest cas fa el que ha de fer, ni millor ni pitjor. I la Jodie, pobra Jodie, no hi arriba, tot i que té un paper agraït de dona poderosa, avariciosa i malèvola. I en Diego Luna. Ah, no, que en Diego Luna no és cap reclam.

Ni la batalla final crea expectació, i mira que s’estan enfrontant dos homes biomecànics i un d’ells duu katana. I no hi ha res que desprengui epicisme. Ni l’intent poètic de seguir, a càmera lenta, el regalim de sang d’una ferida afegeix dramatisme a l’escena.

La missió del protagonista d’Elysium és, al cap i a la fi, salvar la humanitat. La meva, salvar-vos a vosaltres d’anar a veure aquest despropòsit que sembla que s’està guanyant el vistiplau de la crítica. Com a alternativa i de temàtica molt similar, us proposo Wall E (Andrew Stanton, 2008), si és que no l’heu vist, ja i gaudireu d’una gran pel·lícula d’animació amb un toc Greenpeace, però molt més carismàtica i entranyable i on la poca acció que hi ha és de la que colpeix.  També us podeu decantar per la meravellosa Gattaca (Andrew Niccol, 1997), que fila prim en les desigualtats socials i exposa una trama que deixa marca, amb una estètica atemporal i càlida.

I com no, no podeu deixar de veure la ja citada District 9, del mateix director, Blompkamp. En ella no hi trobem cap de les mancances d’Elysium. Es tracta d’un anàlisi molt més acurat sobre el racisme i les desigualtats socials. Conté bones dosis d’acció però fixant-se curosament en forjar una trama versemblant, ajudant-se de fragments en format documental. Tot un encert. Crea empatia des del primer minut amb uns personatges molt propers i ben perfilats. Us encoratjo, a tots aquells que no l’heu vist, a que li doneu una oportunitat. Aquesta sí que paga la pena.

No vaig al cinema tant com voldria. Per això, quan hi vaig m’agrada estar-me a la sala fins que acaba la pel·lícula. Tot i així hi ha pel·lícules que et posen al límit i et conviden a (com a mínim plantejar-te) sortir disparat de la sala. Des de Sweeney Tod (Tim Burton, 2007) no havia …










11 comentaris to Mission: avoid 'Elysium'

  1. Paul Kersey ha dit:

    Matt Daaamon…!!!

  2. Col·lectiu Bob Merrick ha dit:

    Val, d’acord…. de crispetes un diumenge a la tarda. Entesos
    Totament d’acord amb “Pateixen un mal actualment molt estès en el cinema i que algú hauria de parar, el trontoll de càmera que impedeix veure amb claredat qualsevol escena d’acció”.
    T’ha parlat Bob Merrick

    • Anna Vilaró ha dit:

      Per gustos ja se sap, però no vaig anar al cinema sola i més o menys tots vam quedar una mica o força decepcionats. Ara, hi ha gent que n’ha sortit encantada. És com tot.

  3. Alt+126 ha dit:

    Sabeu quin és el problema? Que la càmera trontolla fins i tot en escenes que no son d’acció.
    A més té recursos visuals molt potents que mostra, però no utilitza:
    – Càmera enganxada a l’esquena de Damon mentre corre, ell està fix en pantalla, el mon es mou… no arriba a 2s.
    – Moment “tiempo bala” seguint un braç que fot un cop de puny, 2 cops seguits, 2 segons, i no se’n torna a parlar més.

    Son tant diferents a la resta de pel·lícula que per molt bons recursos que siguin molesten, perquè se surten de la norma de forma estrident. Això sumat al trontoll i a la falta de profunditat en el guió, la deixen per terra. Maleït el dia que es va decidir anar a veure aquesta en comptes de Pacific Rim, pensant que Blomkamp, després de la seva Opera Prima li fotria una repassada a qualsevol peli SciFi…

    • Anna Vilaró ha dit:

      El moment de la càmera a l’esquena és molt bo, molt de videojoc. Hagués sigut perfecte per un pla molt més llarg, acompanyant al protagonista de ben aprop. District 9 em va deixar sense paraules, sobretot perquè la vaig veure després d’Elysium i dubtava del director. Ara torno a confiar en ell.

  4. Paul Kersey ha dit:

    Quan el senyor Matt Damon va posar de moda amb Bourne aquesta merda de realització a lo síndrome de Parkinson, ningú es queixava. Tothom xupant-se les polles amb Bourne. Jo sempre m’he cagat en aquest tipus de realització marejant. Amb Bourne vaig sortir del cine, cabrejat, marejat, fastigejat. Detesto aquesta realització tipus, sense mesura ni cobntrol.

  5. Jep ha dit:

    Molt bones reflexions Vilaró!!
    Pel que fa a Elysium no puc compartir la teva opinió, em sembla una bona pel·lícula d’acció-futurista-missatgesocial, de la mateixa manera que altres ho han provat i els hi ha sortit bé, també, com In Time. Utilitzar les pel·lícules de gènere, sobretot scifi i terror (en Romero ho feia molt), per plantejar problematiques socials o ecològiques em sembla interessant i una manera de fer reflexionar a la gent (si volen). Ja sé que les solucions que donen aquests films mai s’acabaran complint a la realitat i que, la majoria de vegades, són uns il·lusos. Ara bé, prefereixo passar una bona estona de cinema que veure un 30 minuts, que vols que et digui….
    SPOILER: Pel que fa a l’acció, bé, no està malament, no cansa, el mercenari boig que sembla tenir un paper residual acaba agafant un protagonisme interessant. A nivell dramàtic no es passen i per sort la nena no és filla d’en Damon. L’escenari és impressionant, el nou Los Angeles és un mix entre fabeles sudafricanes, la sudamèrica més pobra i la frontera mexicana.
    La diferència amb Blade Runner és que Elysium no et fa adormir, t’entreté i no és prepotent.

    • Anna Vilaró ha dit:

      In Time és una altra estafa. Segurament una bona idea al guió, molt mal duta a terme a la pantalla.
      El que dius em sembla genial, que s’usi un gènere concret per parlar del que es vulgui: racisme, pobresa, bé, desigualtats en general. D’això no em queixo, però trobo que el plantejament és molt infantil, bàsic, cosa que a District 9 no passa.
      Clar que no es passen a nivell dramàtic, perquè ni ho intenten!
      Podria ser una peli pitjor, ho sé, però amb el que vaig veure en vaig tenir prou. M’agrada que t’hagi agradat, no et pensis 😉

  6. Ramon Porta ha dit:

    La SF com a cinema cripetes unaltra vegada está de actualitat.La temática m’agrada,Oblivion,Star Trek. Elysium, Pacific Rim y la propera Gravity es una bona mostra, soc desde sempre amant del bon cinema però`la SF tambè es interesant, avegadas la seva temàtica ens fa pensar.

    • Anna Vilaró ha dit:

      M’agrada la ciència ficció, i entenc que hi hagi pelis més “de menjar crispetes”. Però Elysium em va arribar a avorrir. Ni per l’acció em va enganxar!
      Ara que cites Gravity em crida molt l’atenció. El poster m’ha deixat flipada. A veure la peli què tal serà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.