MENU

17 setembre, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 494 Cinema Víctor Gonzàlez










Aquest setembre va morir el millor director català de cinema explotation i slasher amb un ressò pràcticament nul per part dels mitjans de comunicació del nostre país. Estic parlant de José Ramón Larraz, nascut a Barcelona el 1929 i que va començar la seva carrera com a dibuixant de còmics i fotonoveles a principi dels 50, …

Parlem de sexe i vampirs. Parlem de José Ramón Larraz

Jose_Ram_n_LarrazAquest setembre va morir el millor director català de cinema explotation i slasher amb un ressò pràcticament nul per part dels mitjans de comunicació del nostre país. Estic parlant de José Ramón Larraz, nascut a Barcelona el 1929 i que va començar la seva carrera com a dibuixant de còmics i fotonoveles a principi dels 50, essent un dels principals dibuixants d’El Coyote  de José Mallorquí.

El 1954 sortiria de l’encartonada Espanya franquista per anar a França i Bèlgica i treballar a la revista Spirou. Una de les seves creacions més famoses va ser Paul Foran sota el pseudònim de Gil, scaffale900015una joia del còmic basada en un aviador que passa aventures sobrenaturals de caire alienígena i monstruós i que alguns vàrem llegir amb avidesa. Va ser a Brussel·les on l´any 1964 sortiria de farra amb Morris, el creador de Lucky Luke , i Pierre Culliford (conegut com a Peyo) amb el que, en una nit de borratxera, dibuixarien junts als set nans fornicant amb la Blancaneus i de la que sortiria la idea dels famosos barrufets blaus.

El 1968 coincidiria en un cinema de la capital belga amb Josef Von Sternberg. Segons Larraz, el director austríac i ell estaven sols a la sala veient un film de terror de la Hammer, i va ser Sternberg el que se li va apropar per demanar-li l’opinió sobre la pel·lícula. Varen acabar sopant en un restaurant parlant de la Marlene Dietrich a El Angel Azul o de com O’Selznick va acomiadar a Sternberg de Duelo al Sol per negar-se fer més primers plans de la Jennifer Jones;  ¨Llençat al carrer i fes films. La manca d´experiència és un avantatge. Tens una ment oberta, sense prejudicis¨, li va aconsellar Sternberg aquella nit.

001408-01Larraz va aleshores decidir convertir-se en director de cinema. Whirpool (1970) va ser el seu primer film. Rodat a Londres, la pel·lícula apuntaria les obsessions del director amb el sexe (l’eros) , la violència (el tanatos). Symptoms (1974) seria poc després la seva entrada a Canes, representant el Regne Unit amb un film de terror i apuntalant les bases del seu cinema; escenaris petits i atmosfèrics dels camps  anglesos, grup d´actors mínim (tres o quatre), enquadraments cuidats com si fossin quadres pictòrics i escenes viscerals de sang i fetge amb molt de sexe. Els crítics es van quedar literalment al·lucinats. Aquell director menut de l´Espanya franquista havia trencat amb els esquemes del gènere. Ni la productora Hammer s’havia atrevit mai a tant.

Larraz però es superaria poc després amb Vampyres (1974). Aquesta joia és sens dubte una de les millors pel·lícules de terror de la història del cinema. La crítica britànica i americana es va fondre literalment davant les imatges del film i encara ara Quentin Tarantino i Francis Ford Coppola la mencionen com una de les pel.lícules que els ha marcat més a les seves vides. No és només el sexe lèsbic, les escenes grotesques o l’atmosfera dels plans;  és també la trama, memorable, Vampyresexcepcional i increïble que deixa  en calçotets  a tot el cinema de James Wan. Larraz coneix a la perfecció les històries d´horror de d’Arthur Machen i les trasllada (indirectament) amb un toc de modernitat a la pantalla deixant l’espectador amb la boca oberta. Explica el director que Vampyres va passar la censura britànica ja que el responsable de retallar les escenes de sexe es va posar tan calent que les va considerar apropiades per l’audiència adulta (!). El film no ha envellit, ben al contrari. Segueix essent una obra mestra.

A final dels 70 tornaria a l´estat espanyol de la mà de José Frade dirigint films de riure i de caire eròtic com El Periscopio (1979) o Los Angeles de Fuego (1979), i rodant alguns capítols de la sèrie Goya (1985) i Las Aventuras de Pepe Carvalho (1986). Va  acabar malauradament la seva carrera amb produccions de terror marcianes amb diners nordamericans que no arribaven com Al Filo del Hacha (1988). Quan es va retirar a principi dels 90 va rebre un parell de premis honorífics (Sitges el 2009 o Crypshow el 2012). queixant-se de que ningú al seu país ¨li havia fet putu cas¨ a excepció dels crítics de cinema Diego Galán i la incombustible Maruja Torres.

Respectat al món anglosaxó i despreciat a l’Estat espanyol, José Ramón Larraz és  encara una gemma a descobrir per molts. Recordem-lo ara que està mort. Almenys d’aquesta manera li farem justícia.

Aquest setembre va morir el millor director català de cinema explotation i slasher amb un ressò pràcticament nul per part dels mitjans de comunicació del nostre país. Estic parlant de José Ramón Larraz, nascut a Barcelona el 1929 i que va començar la seva carrera com a dibuixant de còmics i fotonoveles a principi dels 50, …










2 comentaris to Parlem de sexe i vampirs. Parlem de José Ramón Larraz

  1. Kaiju ha dit:

    Vaig corrent a cercar Vampyres!!!

  2. Jep ha dit:

    No el coneixia. Gràcies per recordar-lo, en el teu cas, i per descobrir-lo a gent com jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.