MENU

26 setembre, 2013 Comentaris (6) Visualitzacions: 392 Sèries Jordi Camps










Sí, ja s’ha acabat. Dexter (Showtime) ha finalitzat el seu recorregut vuit anys i vuit temporades després amb un episodi, no ho negarem, que no ha respost ni de bon tros a les expectatives ni ha arribat al nivell que els seus fans més entusiastes hauríem volgut. L’episodi final, amb un epíleg innecessari (per no …

Adéu, Dexter! (o no)

dexter-episode-8-feat

Sí, ja s’ha acabat. Dexter (Showtime) ha finalitzat el seu recorregut vuit anys i vuit temporades després amb un episodi, no ho negarem, que no ha respost ni de bon tros a les expectatives ni ha arribat al nivell que els seus fans més entusiastes hauríem volgut. L’episodi final, amb un epíleg innecessari (per no dir penós), ens ha deixat amb un mal regust i, el que és pitjor, amb un un gran interrogant, d’aquells que tant ens irriten. Una mica més d’imaginació, sisplau!

DEXTER (Season 6)Certament, la vuitena i última temporada ha estat la més irregular. Això, tanmateix (no us emocioneu alguns), no vol dir que hagi estat la pitjor. Aquest mèrit el té (i per golejada) la sisena temporada, amb aquella trama increïble que es resol amb un efecte tan trampós (i barroer), rapinyat d’El sisè sentit, com és descobrir –oh sorpresa!– que un dels psycho killers només existia en la imaginació del seu company de crims. I, evidentment, si en alguna cosa ens posaríem d’acord la majoria de seguidors de la sèrie, és en el fet que a partir de la mort de la (santa) Rita la davallada ha estat constant, sobretot perquè el llistó de la temporada de Trinity era alt, molt alt.

DexterI això que en aquesta, la vuitena, el brillant inici, amb l’aparició de la psicoanalista Evelyn Vogel (gran Charlotte Rampling), el descens als inferns de la Debra (arran d’haver matat la capitana LaGuerta i encara sense assumir el rol del seu germà assassí) i la reaparició de l’àngel de la guarda de la Hannah, donava molt de joc. Al final, aquests elements només han servit per apuntalar una temporada desigual, redundant i sobretot desgraciada per una acció servida a batzegades (obrint i tancant trames sense parar; algunes, sense desenvolupar) i, és clar, per oferir un final precipitat.

Tempesta sobre Miami (avisem: a partir d’aquí hi ha spoilers!)

header-dexter-season-8-sneak-peek-legacyDexter ens ha dit adéu. Ho ha fet no complint el seu somni de refugiar-se a l’Argentina (com els nazis?!?!?!) amb els seus estimats, però deixant al seu pas un rastre de morts i cossos mutilats que rebenta qualsevol plusmarca mundial de la història i, paradoxalment, convertit en un memorable superheroi quotidià (d’aquests que no porten pijames), flagell de criminals i assassins en sèrie. Laura, un huracà, l’ha vençut… o no… després de vèncer en el seu duel final amb Saxon i d’haver executat el seu darrer “assassinat”, sens dubte el més esfereïdor i dolorós a què s’ha hagut d’enfrontar mai: matar la seva estimada germana Debra, intubada per una paràlisi cerebral crònica. Un acte d’amor fraternal (eutanàsia, en termes mèdics) que ens ha deixat commocionats i esmaperduts (i que va deixar clar que els rumors d’un spin off amb la Debra eren més propis de ràdio macuto o, simplement, falses pistes).

I Dexter? Doncs ell sí que podria podria estirar més el xiclet, perquè amb aquest coi de final obert que ens serveix l’epíleg n’hi ha per assassinar sense pietat el guionista. Bé, i el maquillador, que ha perpetrat aquest Dexter grassonet i barbut, que què coi hi fot, als boscos d’Oregon tallant llenya quan podria oblidar les penes al costat de la Hannah (algun bastard ja ha reservat el vol a Buenos Aires) i el seu fill Harrison? Amb la deriva que tenia la sèrie, tant per tant, ja hauríem firmat que tot plegat acabés com un conte de fades, amb un final més o menys feliç… Però no, havien de repetir l’operació Rita, aquest cop sense èxit.

Simpatia pel diable

dexter-dexter-nueva-temporada-dexter-temporadaBé, fins aquí hem arribat, ens agradi o no. Però, malgrat aquest mal gust de boca, cal remarcar que només ens han fallat les postres, en aquesta delicatessen amb què tants bons moments ens ha servit el canal Showtime. Durant aquestes vuit temporades hem gaudit amb l’evolució i el procés de maduresa del personatge, un assassí en sèrie; un home disfuncional però que, en definitiva, ha sabut conviure amb el seu dark passenger a mesura que s’humanitzava. Contradient Rousseau, ell era dolent per naturalesa, però la seva convivència amb la societat l’ha fet bo. Ha descobert, any rere any, el que sentim la resta de mortals amb el que significa l’amistat (recordem Miguel Prado o Lumen), l’amor (Rita i, sobretot, Hannah), la paternitat (Harrison), el sexe (Lila, Lumen, Hannah…) i el dolor, molt de dolor (amb les morts de la Rita, Vogel i, finalment, la Debra).

Només ens queda dir: Adéu, Dexter! I preguntar-nos: A reveure?!

Sí, ja s’ha acabat. Dexter (Showtime) ha finalitzat el seu recorregut vuit anys i vuit temporades després amb un episodi, no ho negarem, que no ha respost ni de bon tros a les expectatives ni ha arribat al nivell que els seus fans més entusiastes hauríem volgut. L’episodi final, amb un epíleg innecessari (per no …










6 comentaris to Adéu, Dexter! (o no)

  1. jep ha dit:

    Molt bé Camps!! Ja s’ha vist que li perdones tot a l’amic Dexter. Jo no. Primer de tot aquesta patranya final dels sentiments del psicòpata i de l’evolució cap a persona normal ha estat patètic. L’emoció d’haver de interpretar emocions de les primeres temporades era una de les parts més interessant de tot l’argument.
    Només una cosa més, amb SPOILER, l’eutanàsia a la Debra no era el seu primer acte d’aquest tipus, només cal recordar el pastis de llima que, insistentment, li demana la seva amiga malalta terminal, fins que li porta amb una recepte mortal.
    L’han cagat i fort, han creat quatre temporades genials i quatre de prescindibles i de vergonya.

    • Jordi Camps ha dit:

      Jo no perdono la vida a ningú, perquè pobre de mi (ni ganes) no tinc aquest poder. Per altra banda, i amb tot el carinyo, sempre he admirat la gent (que en sou un munt) que us tragueu temporades senceres de sèries que us fan emprenyar, us irriten o que simplement no us agraden. Amb totes les sèries que corren pel món, si com dius a partir de la quarta Dexter és una vergonya vol dir que has perdut un munt d’hores perdent el temps?! Quina sort, jo les hauria dedicat a una altra cosa…

      La diferència de criteri és clara: coincidint que la 4a temp. és la millor, també podria dir que la 5a és superior a la 3a i, m’agradaria repassar la 2a… dit això, a mi DEXTER m’ha agradat (i molt) en general, el retrat del personatge ha superat de llarg les trames. I per això m’ha sabut greu, a mi i als que ens estimem la sèrie, la ressolució final.

  2. jep ha dit:

    a vegades les sèries es miren per poder opinar, si no… quin avorriment boss!!

    • Jordi ha dit:

      Això t’ho deixo a tu, que quan tus la destral ets únic! Per exemple True blood he aguantat fins el tercer episodi d’aquesta temporada i ja he dit prou. I em sap greu, però és ridícula.

  3. Victor ha dit:

    Per mi Dexter s´acaba a la cinquena temporada. 6-7-8 no s´haurien d´haver fet mai per evitar emprenyades.

  4. […] True blood, Cómo conocí a vuestra madre (quant de mal ha fet Friends a la televisió!), Lost, Dexter, Fringe, Spartacus, Sherlock, Les revenants, bla, bla, bla… Sèries amb les quals la majoria […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.