MENU

30 setembre, 2013 Comentaris (0) Visualitzacions: 540 Cinema Jordi Taulats













Si sou d’aquells afortunats que, en els temps que corren i amb la pujada de l’IVA, podeu continuar anant al cinema, no us diré que no aneu a veure R.I.P.D.: Departamento de policía mortal, però sí que us diré que serà el mateix que agafar els 8 euros que us costarà l’entrada (això si no …

‘R.I.P.D.’, descansa en pau

RIPD, departamento de policia mortal, Jeff Bridges, Ryan Reynols, Kevin Bacon, Mary-Louise Parker, Robert Schwentke, Els bastards

Si sou d’aquells afortunats que, en els temps que corren i amb la pujada de l’IVA, podeu continuar anant al cinema, no us diré que no aneu a veure R.I.P.D.: Departamento de policía mortal, però sí que us diré que serà el mateix que agafar els 8 euros que us costarà l’entrada (això si no feu parada i fonda a la barra de crispetes i begudes, que llavors ja és dispara la cosa) i llençar-los al vàter.

A tots aquells que ja hagueu vist el tràiler no us descobriré pas la sopa d’all si us dic que R.I.P.D.: Departamento de policía mortal és una còpia de Men in black però sense la gràcia d’aquesta. Pels que no l’hagueu vist ni sabeu de què va la pel·lícula, us en faig cinc cèntims i així us estalvio 7,95 euros: Nick Walker (Ryan Reynolds, Ted) és un policia que mor en acte de servei, però en comptes d’anar al cel, al purgatori o a l’infern, és fitxat per Proctor (Mary-Louise Parker, RED) per formar part del departament R.I.P.D. i ser el company de Roy Pulsipher (Jeff Bridges, Valor de ley), un agent veterà mort fa centenars d’anys. Aquest departament es dedica a perseguir i tornar a l’infern els dimonis que viuen al món dels vius. A grans trets aquest és l’argument del film. Bé, hi ha una història de traïció i una història d’amor, però tampoc us vull explicar tota la pel·lícula, que les sales de cinema també han de menjar.

ripd_proctorSi agafem els dos films (R.I.P.D. i MIB) i els comparem trobarem poques diferències: dos agents, un de veterà i un de novell, sota la direcció d’un cap sever, que es dediquen a perseguir éssers per tornar-los al lloc que els pertoca. En aquest cas els rols s’intercanvien i el personatge seriós és el novell i l’esbojarrat el veterà. Pel que fa als efectes especials s’ha de dir que MIB dóna cent voltes a R.I.P.D. En moltes ocasions els dimonis no semblen res més que uns personatges de joc d’ordinador.

Però no tot ha de ser dolent. Hi ha tres coses a destacar del film: el paper que fa Mary-Louise Parker com a Proctor que, tot i que apareix en pantalla pocs minuts , destaca per sobre dels altres; la gràcia que té la manera en que els vius veuen els protagonistes (una rossa de traca i mocador i un vell xino) i el fet de que Kevin Bacon és capaç de mostra més expressions facials que no la que ens té acostumats a The following.

Actualment a la cartellera hi ha un bon grapat de pel·lícules millors que no pas aquesta. Només heu de fer un volt pel nostre blog, llegir les crítiques que us oferim i decidir.

Si sou d’aquells afortunats que, en els temps que corren i amb la pujada de l’IVA, podeu continuar anant al cinema, no us diré que no aneu a veure R.I.P.D.: Departamento de policía mortal, però sí que us diré que serà el mateix que agafar els 8 euros que us costarà l’entrada (això si no …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.