MENU

9 octubre, 2013 Comentaris (29) Visualitzacions: 609 Sèries David U. Ruiz / @callahan_ruiz










Odio les sèries de televisió, les dels darrers anys, aquestes de nova fornada que tothom engoleix sense dilació com si fossin putes nimfòmanes. I encara més, odio tota aquesta gent que no para de tocar els ous comentant amb pèls i senyals la nova sèrie que ha afegit a la seva llista d’un total de …

Tant se me'n foten les sèries

series, els bastards, juego de tronos, walking dead, homeland, sherlock, true blood, como conoci a vuestra madre, californicationOdio les sèries de televisió, les dels darrers anys, aquestes de nova fornada que tothom engoleix sense dilació com si fossin putes nimfòmanes. I encara més, odio tota aquesta gent que no para de tocar els ous comentant amb pèls i senyals la nova sèrie que ha afegit a la seva llista d’un total de cent cinquanta-vuit que segueix, només pel sol fet de ser o sentir-se cool. «Winter is coming! Winter is coming…» Uuuuh…! I els meus collons! Realment es fan tantes sèries bones? Cal tota aquesta mostra de subnormalitat a les xarxes? La resposta és tan simple com monosil·làbica: no. Es diu que el cinema actual no passa per un bon moment i que per aquest motiu les sèries fa temps que han passat la mà per la cara al setè art. Bé, potser en part és cert, però no crec pas que sigui per la seva superioritat en qualitat tècnica o interpretativa, o per la seva exquisidesa en els guions o en la realització. Per favor…

Només vull apuntar aquesta febre, aquesta mena d’epidèmia zombi engolidora de sèries que afecta la gran majoria, i ni molt menys aturar-me a analitzar cap sèrie. Tinc altres coses amb les quals perdre el temps. Hi ha dos factors que ningú esmenta, al meu entendre, cabdals per entendre tot aquest fenomen: la gratuïtat del producte i la interacció dels seus seguidors via xarxes socials. Sense aquests dos elements, el vuitanta o el noranta per cent de les sèries no serien series, els bastards, juego de tronos, walking dead, homeland, sherlock, true blood, como conoci a vuestra madre, californication ni tan sols esmentades. Això és així. El fet de comentar amb algú la sèrie, és un actiu valuosíssim per al seu desenvolupament, per a la seva vida, cosa que el cinema, bastant allunyat de per si de l’espectador pel fet d’haver de pagar una entrada cada cop més abusiva, no ha sabut encara com enfocar; crear debat, polèmica, tot això ajuda a  fer xup xup, a botir el globus. Hi ha blogaires que viuen d’això, revestits d’una aura de guru televisiu del pal Carlos Jesús que descollona i, sovint, fins i tot donen idees als seus propis showrunners i guionistes quan estan més perduts que un fill de puta el dia del pare. Tornant al tema, en el meu cas, he deixat sèries a cabassos en les seves primeres temporades per les tristes trames dels episodis, per uns arcs argumentals de parvulari, per la falta de carisma dels seus personatges, per avorrides i previsibles o per la simple falta de moho que contràriament els seus fans preconitzen mentre les recomanen tot escopint escuma rabiosa pels orificis corporals. Entre aquestes hi destaco produccions en teoria mainstream com Juego de tronos, Homeland, Heroes, Misfits, True blood, Cómo conocí a vuestra madre (quant de mal ha fet Friends a la televisió!), Lost, Dexter, Fringe, Spartacus, Sherlock, Les revenants, bla, bla, bla… Sèries amb les quals la majoria s’ha tocat les parts més íntimes en grup tal com si estiguessin en bukakkes sectaris i cibernètics, i amb les quals deixen clar, de retruc, el tipus de vida sexual que porten. I això que jo em creia un friqui de nivell. És innegable que hi ha algunes sèries que han esquivat amb més o menys fortuna aquesta onada guai del paraguai, aquesta vomitiva eufòria gruppie, produccions objectivament molt superiors i sobretot molt més regulars com The wire, Deadwood, Modern family, The Big Bang theory, Californication o la Justified escrita pel mestre Elmore Leonard, per esmentar alguns exemples (i obviant-ne d’altres com ara Sons of anarchy Breaking bad de les que no he vist absolutament res), sèries que han renovat d’una manera o altra la narració televisiva, sigui per trama, per l’enfoc dels seus personatges o perquè tenen molt present el final des del mateix episodi pilot. I el més important: sense necessitat d’autoxupar-se les polles per res d’això.

Abans que decidiu lapidar-me per no creient, deixeu-me fer esment especial de la majoria de caretes d’entrada d’aquestes noves sèries, tan soporíferes i fetes amb tanta poca gràcia i manca d’estil, i sobretot amb uns temes musicals tan poc atractius i enganxosos, que ja suposen un obstacle inicial per visionar-les, i que confirmen, de retruc, la categoria de master piece per a les intros de les sèries dels setanta i sobretot la dels vuitanta, les veritables reines del pròleg episòdic televisiu. Cada dissabte podeu comprovar el que us dic, aquesta falta de moho generalitzada també en les caretes de les sèries de nova fornada, mercès a l’especial iniciat pel bastard Jep Soler en el nostre mateix blog bastard. Per sort també en trobareu d’altres èpoques i estètiques més agraïdes.

Odio les sèries de televisió, les dels darrers anys, aquestes de nova fornada que tothom engoleix sense dilació com si fossin putes nimfòmanes. I encara més, odio tota aquesta gent que no para de tocar els ous comentant amb pèls i senyals la nova sèrie que ha afegit a la seva llista d’un total de …










29 comentaris to Tant se me'n foten les sèries

  1. Kaiju ha dit:

    Patapammmmmm! Quina castanya! Que Déu et perdoni, pecador!

    Temps pretèrits foren millors?! Això ho diuen els iaios Mr. callahan. Avi: “ja no es fan pelis com abans” = Callahan: “ja no es fan sèries com abans”…

    Bé, ho provarem, anirem a perdre el temps (o a guanyar-lo) veient Salvame deluxe, Gandia shore… O els telenotícies vespre.

  2. Jep ha dit:

    Estic d’acord amb tu!! Hi afegiria que la manca de productes televisius decents i sense publicitat en les cadenes TDT provoquen que molta gent opti per la descàrrega i mirar els capítols sense interrupcions i el dia que decideixen.
    Gràcies per esmentar les intros bastardes dels dissabtes, aquest dissabte Magnum, ideal per comentar el que esmentes els canvis en els caretes televisives, sobretot a nivell musical (que gran Mike Post!!)
    Força Bastard!!!

  3. Taxidermica ha dit:

    Big Bang Theory superior. Té collons. La duus al dia? Perquè de veritat que moqueja molt.

    Les caretes de True Blood i Dexter son sublims! Superant de llarg a la sèrie mateixa.

    No diré res de la resta. Una moda? Pot ser. Que hi ha moltes sèries que son on son pel que les ha inflat la gent? No ho puc negar. Ara, que hi ha productes digníssims i del mateix nivell que pelis de les bones, és innegable.

    • callahanruiz ha dit:

      ‘The Big Bang Theory’ fluixeja molt cap al final, com totes les sèries, i més amb l’humor. Torno a repetir que ‘Friends’ aha fet molt de mal a l’humor catòdic. En conec ben poques de sèries i sitcoms que siguin regulars fins al final. Els guions de Chuck Lorre a aquesta i a ‘Dos hombres y medio’ són autèntics manuals del bon guió i el diàleg a les sitcoms. De fet, les sèries que enumero s’aguanten molt justetes fins i tot a la primera temporada, sobretot Dexter, i Juego de tronos.

      Si les caretes de True Blood i Dexter són superiors que les propies sèries, bastant clar em deixes el tipus de producte que hi ha al darrera. Musicalment són un autèntic cagarro. Visualment avorrides.

      Són una moda perquè les xarxes han fet molt al respecte; han ajudat a crear debat i tendència. Però el vestit de l’emperador és invisible i en veritat va despullat.

  4. Jany ha dit:

    Don Callahan… creo que si quería lograr crispación en algunos de los que leemos este blog.. lo ha conseguido!! le recuerdo que este blog no sólo se alimenta de pelis, sino que también de series… y muchas. Si usted las odia, me parece correcto, pero no intente convencernos que son todas inservibles y que perdemos el tiempo viéndolas y “tocándonos yo que sé…” Verdaderas obras de arte se están haciendo y no es nuestra culpa que estén ganando terreno frente a verdaderas porquerías de pelis que se estrenan últimamente. Si tengo que elegir entre ver el noticiario de turno y ver “House of cards” (una verdadera genialidad de serie) no dude que optaré por la segunda opción!!

    • callahanruiz ha dit:

      En verdad creo que no hay para tanto, que es a lo que voy, aunque lo diga estridentemente. Obras de arte las hay, las ha habido y las habrá siempre. Y como no has defendido ninguna serie de mi paquete troll de series, anoto gustoso tu recomendación de ‘House of Cards’. Tocarse siempre es bueno, my friend Jany! Yo lo hago casi diariamente. 🙂

      • Jany ha dit:

        Mi amigo Don Callahan… tocarse o no, no está en discusión. En esto sí estoy de acuerdo contigo, siempre es bueno y saludable. Mi pregunta es la siguiente… algunos estamos expectantes al estreno de nueva temporada de la SERIE “The walking dead”… También dirás que es una serie chorra? porque es una serie…

        • callahanruiz ha dit:

          Yo estoy muy expectante con ‘The walking dead’, una de las 3 series que sigo puntualmente, aunque alejado del fervor teenager al que hago crítica en el post de arriba. Soy fan acérrimo del cómic, y seguidor aunque crítico de una serie que parte de una buena idea original que se ha ido distorsionando con el tiempo. De hecho, el primer post sobre el espcial The walking dead del blog, creo que será el firmado por un servidor.

          • Jany ha dit:

            Bueno… por lo menos coincidimos en un SERIE!

          • mil3s ha dit:

            Com a fan del còmic que dius que ets….home Walking Dead (la serie) és moooooooolt fluixeta amb una segona temporada infumable. La tercera va tenir bons moments però……buuuuf amb lo ben parit que és al còmic….snif…

  5. Victor ha dit:

    Estic totalment d´acord amb el que diu la Jany. Afegiria que en aquests moments la complexitat narrativa està precisament en el fenomen de les sèries. No és una moda, com apunta la Taxidermica, discrepo, és un format perfecte per una generació que no té temps ni ganes de perdre el temps amb un cinema digitalitzat que no aporta trames interessants. Hi ha baixons en algunes sèries i temporades, és clar tot i que algunes s´aguanten molt bé i són verdaderes obres d´art com ¨House of Cards¨, ¨Six Feet Under¨, ¨¨The Sopranos¨, ¨The Wire¨, ¨The Good Wife¨ o ¨Sons of Anarchy¨. I m´he deixat moltes. Crec que em costaria molt començar a parlar de grans pel.lícules de forma tan seguida. Poder a les sèries sí. El cinema necessita urgentment tenir la imaginació i la complexitat del món televisiu. I en Kaiju, veig, té molt mala llet amb els comentaris. Una mala llet que
    m´agrada, tot s´ha de dir.

    • Taxidermica ha dit:

      La serialitat, ha anat lligada amb els temps que ens ha tocat i ens toca viure, està clar. Perquè una cosa esdevingui moda només cal que molta gent la faci alhora. Ara està de moda tenir smartphones. Cm bé dius té molt a veure amb el tipus de vida, però no treu que sigui una cosa fluctuant i que sgurament, en uns anys, la balança es decantarà, de nou, cap a el llargmetratge.

      • Victor ha dit:

        No ho crec. El llargmetratge serà una cosa del passat. Anem cap a la rapidesa visual. Sèries de capítols curts, com
        el format websèrie. Potser de 15 o 30 minuts. La gent està enganxada a altres inputs visuals de la xarxa. Ja no aguanta
        pel.lis de 2 hores. Tot i així no ho sabem. Ja veurem en un proper futur el que passa.

  6. Joan Ramon ha dit:

    Sincerament, jo miro poques sèries i molt cinema -via descarrega d’internet, perquè per anar avui en dia al cinema, als preus que està, he d’ estar molt segur del que vaig a veure abans-, però tal i com està avui en dia el pati, crec que realment les sèries de TV donen mil voltes a la majoria de pel·lícules de cinema actual. El gran defecte de les sèries, però, és no saber quan han de parar. Entenc que es vulgui aprofitar la gallina dels ous d’or fins al màxim, però d’aquesta manera, el que podria ser una sèrie perfecta i rodona acaba convertint-se en no res, en una ombra de si mateixa, com aquell heroi que no va morir en el seu moment de glòria i es va desfermant poc a poc en un geriàtric, anant cada cop a menys, o la mateixa gallina dels ous d’or a que feia al·lussió abans, que va morir desventrada a causa de la cobdícia humana, només per descobrir que dins seu no hi havia res. No, de vegades un bon negoci no està en explotar un filó o franquicia fins l’últim extrem, sinò en saber quan parar, i deixar que quedi una cosa amb cap i peus que pugui passar a convertir-se en un clàssic i aguantar el pas del temps. En el món del còmic, sense anar més lluny, per fer una comparació, s’ha demostrat que les coleccions de llarga numeració, però pensades com sèries tancades, amb un final concret, la cosa funciona així. Quan s’ha respectat el final, i un cop arribat a aquest s’ha tencat la sèrie, sovint en el moment en que la colecció tenia més ventes que mai, ha repercutit per bé, convertint-se en còmics rodons que han passat a convertir-se en auntèntics clàssics que han aguantat el pas del temps, fent-se reedicions periòdiques i constants (el millor exemple d’això seria “The Sandman”, de Neil Gaiman). Curiosament, quan s’ ha intentat allargar la vida de sèries que havien estat pensades inicialment com sèries tancades, precissament per voler explotar el filó de les ventes, l´efecte ha estat el contrari: unes ventes que, per norma general han caigut en picat (hi ha excepcions), i que ha malmés, de vegades, tot el conjunt del que s’havia fet anteriorment. Saber quan tancar una història de vegades és el que fa que aquesta història aguanti bé el pas dels anys. D’altra manera, el record d’un final rodó desapareix, i el que hauria estat una història perfecta que es guarda en la memòria passa al calaix dels records oblidats.

  7. jemima walker ha dit:

    Quines ganes de provocar… algú t’ha fet pupa i vols cridar l’atenció?

    Et puc oferir totes les temporades de Farmacia de Guardia, com que dius que les sèries dels 80 van ser tant bones….

    • callahanruiz ha dit:

      Perdona però ‘Farmacia de Guardia’ és plenament dels 90, com ‘Walker Ranger Texas’, no t’equivoquis.
      I on he possat que les sèries dels 80 siguin millors? Parlo únicament de les caretes d’entrada.

      Cridar l’atenció no m’apassiona especialment, però dir el que penso m’excita.
      I això no vol dir que tingui la raó. Ni molt menys.

      Petons.

  8. Darth Vastard ha dit:

    Que no es faci una segona temporada de Gandia Shore és una injusticia tan gran com les de les pel·lícules de Charles Bronson.

  9. Darth Vastard ha dit:

    I ara més en serio, que el comentari de Gandia no era broma, el format mini-sèrie és al que li veig més possibilitats cratives, sempre que hi hagi bons creadors…i HBO, en les grans sèries que hs citat és la champions.

  10. The Toxic Reptile ha dit:

    Jemima Walker. Et vols casar amb mi?

  11. Kaiju ha dit:

    M’encanteu, perquè no fem un gang bang plegats, amb en Callahan al mig, que em fa l’efecte que li va la marxa!

  12. Jhony polletty ha dit:

    joan Ramon, totalment d’accord amb tú, no ho podries dir millor, Callahan= jorge javier vazquez, s’ha convertit vosté en un norferatum de la provocació en el paul gascoine del bloc, maleït bastard, no canviis mai 😉

  13. callahanruiz ha dit:

    Amén!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.