MENU

17 octubre, 2013 Comentaris (14) Visualitzacions: 3448 Sèries, The walking dead David U. Ruiz / @callahan_ruiz













Es percebia en l’ambient unes ganes desmesurades per la represa de The walking dead, i com em temia no n’hi ha hagut per tant. Després de la mort de l’Andrea (que mal aprofitat ha estat aquest personatge a la sèrie, per déu!) i la fugida del governador amb la seva guàrdia a Copacabana al final …

TWD 4×01: 'The death is cumming'

The-Walking-Dead-4x01-30-Days-Without-an-Accident-619x350Es percebia en l’ambient unes ganes desmesurades per la represa de The walking dead, i com em temia no n’hi ha hagut per tant. Després de la mort de l’Andrea (que mal aprofitat ha estat aquest personatge a la sèrie, per déu!) i la fugida del governador amb la seva guàrdia a Copacabana al final de la tercera temporada, l’arrencada d’aquesta quarta es presumia certament interessant, amb algunes incògnites per resoldre que, no obstant això, ni s’han plantejat en el seu primer episodi. I no només això; si durant la primera meitat de l’episodi alguns maleíem furibunds una mena de retorn a The Talking Dead (diàlegs estúpids, puerils i repetitius que aporten poc o res a la trama o als mateixos personatges), la segona part ha fet callar algunes boques amb dues seqüències amb més aventura, una de suspens i misteri al bosc i l’altra de més acció al supermercat, ambdues força ben plantejades, tot i que aquesta última no especialment massa ben resolta tècnicament, molt caòtica, molt Christopher Nolan, cosa que no és gens estrany si tenim en compte que les escenes d’acció no han estat massa el fort de la sèrie. Ni de Nolan, per descomptat.

Un dels al·licients d’aquesta nova sessió hauria de ser, sens dubte, la irrupció i confirmació de nous personatges, la majoria d’ells refugiats de la ciutat caiguda de Woodbury, i en conseqüència les relacions personals que es plantegin entre tots els habitants de la presó. La pregunta és: estaran aquestes relacions a l’alçada del que la història necessita realment? Partint de la base que des de la segona temporada els guionistes han deixat bastant clar que, a diferència del còmic pensat per un públic més adult, la sèrie apunta descaradament a tots els públics, ningú pot obviar, en aquest aspecte, que la sèrie avança com pot en aquesta bonica Zombilandia. Les relacions personals continuen estant mancades de conflictes creïbles, punyents, reals, i es troben a faltar situacions que et deixin clavat al seient pensant sobre la vida en un món podrit per la mort i la destrucció. Un món que costa de veure a la sèrie i que no està massa allunyat, per sort o per desgràcia, del que en realitat ens ha tocat de viure. Cert és que, de tant en tant, els seus responsables ens regalen algunes escenes excel·lents (la mort de l’Andrea, en Daryl lluitant contra el fantasma del seu germà al bosc), i en comptades ocasions, fins i tot, episodis sencers superbs (la persecució del governador i l’Andrea camp a través, el retorn d’en Rick i en Carl a casa seva, la fugida final de la segona temporada, aquell duel westernià al bar de poble, la incursió a l’institut amb la mort de l’Otis, etcètera). Però això no sol ser suficient per una odissea d’aquestes dimensions.

En aquesta línia, en Rick continua fent el marica dins el grup cuidant hortets i plantant pastanagues, tot i que la seva tensa i dramàtica aventura pel bosc amb la cosina de la Sadako -sembla- ha de ser definitiva per foragitar tots els seus fantasmes d’una puta vegada. En Hershel segueix repartint frases existencials de merda (a veure quan collons el pelen), i en Glenn i la Maggie discuteixen sobre una paternitat que en veritat no li importa a ningú. La Carol ensenya als més menuts que la lectura els pot arribar a salvar la vida, mentre sospira per què en Daryl li clavi la ballesta fins al fons algun dia. Aquest, però, no ho té gens clar, i més quan la tendra ‘Lolita’ del grup, la Beth, se li llença als braços al final de l’episodi. Us juro que la cara que posa el tiu en aquesta escena no sé si és ben bé d’un rotllo paternal o més aviat del fucker que porta a dins (és possible que l’excés de porno durant la meva adolescència m’hagi fet veure coses que no són, m’ho diuen molt sovint). La Michone a la seva, pentinant caps tant de zombis de cartró pedra com dels que li cauen del cel en la incursió al supermercat. En Tyresse, personatge cabdal al còmic, segueix buscant aquí la seva rellevància, tot i la cara de restret que gasta. Contràriament, en Carl és sens dubte el personatge que més ha evolucionat fins al moment: té el cabell més llarg. Malgrat tot, sembla que la cosa s’ha d’animar de seguida mercès a una mutació del virus Z dins la presó que presumiblement ha de desembocar en el caos més absolut, sempre segons les imatges vistes en l’avançament del proper episodi.

En definitiva, un començament de temporada força irregular, una vegada més, i que per tant ens deixa a tots amb un regust de boca agredolç. Bones intencions però poca cosa més, de moment. És com aquelles lleterades, aquelles vigoroses explosions d’amor testicular que acaben en la boca d’algú: ningú dubte de la seva dolça procedència però el sabor no ho és massa. Això diuen. The death is cumming, amics meus, The death is cumming

Es percebia en l’ambient unes ganes desmesurades per la represa de The walking dead, i com em temia no n’hi ha hagut per tant. Després de la mort de l’Andrea (que mal aprofitat ha estat aquest personatge a la sèrie, per déu!) i la fugida del governador amb la seva guàrdia a Copacabana al final …













14 comentaris to TWD 4×01: 'The death is cumming'

  1. Darth Vastard ha dit:

    En Daryl es posa fucker, és evident i ella estava fucker pel disgust, psicologia pura. Què collons més pots fer en aquell panorama.

    • callahanruiz ha dit:

      No, si jo ho aplaudeixo! Ara espero que acabi tot en un trio entre en Daryl, la Beth i la Violet.

  2. jemima walker ha dit:

    A la Beth aquesta quan es va posar a cantar en un foc de camp en no sé quin episodi ja li vaig agafar una mica de tírria, però si se li torna a posar a tiro a en Daryl resaré perquè es trobi un zombi al wàter.
    No estic d’acord amb què aquest primer capítol sigui decebedor, els fans del talking dead vam tenir les lliçons de’n Hershel i les paranoies de’n Rick (ja pots anar-li dient marica, ja, només espero que no faci servir la maquineta d’afaitar que li ha portat la Michonne, que amb aquesta barbeta i tot suadet no fa falta ser zombie per tenir ganes de menjar-te’l). Què deia? A sí, els fans de les vísceres també vam disfrutar a tope amb els zombies esbudellats i la matança del super. Per mi va ser la combinació perfecta. Per cert, el negre calvo em va resultar molt repelent, espero que no duri gaire, en canvi en Tyresse a veure si es posa les piles.

    • callahanruiz ha dit:

      No entenc els fans de ‘The talking dead’, per això he posat entre parèntesi el que per mi significa el concepte. M’encantaria que la meitat de l’episodi fos de conversa, per carregar emocionalment als personatges, però els diàlegs no tenen cap mena de interès, són buits. Quan dius que ets fan de ‘The talking dead’ és que t’agraden els diàlegs així, buits i sense conflicte? The walking dead és una sèrie que vol anar de sèria però no arriba amb els temes que planteja en un hipotètica situació de survival horror com la de la sèrie. Això és ‘talking dead’. Matar d’avorriment parlant de res en absolut. L’aventura i el suspens, i alguns pocs moments d’acció la salven. I sí, aquest Rick Grimes és un marica, em reafirmo.

      • jemima walker ha dit:

        Tot és qüestió de gustos, la conversa sobre la por entre en Glenn i la Maggie (quan ell diu que han de tenir por per sobreviure i ella li fa veure que viure amb por no és viure) em va agradar molt. I jo no crec que TWD vulgui anar de sèria, que va de zombies!
        El tema de’n Rick, valens reconec que no mola gaire el seu nou paper d’hortolà ecològic i pacifista, i que llueix més amb la pistola a la mà.

  3. Bocanegra ha dit:

    Tot i que ja m’ho imaginava el que passaria, la part més emocionant… la del bosc. I tal com dius, el final de l’episodi deixa una bona sensació del que pot ser aquest segon capítol.

    • callahanruiz ha dit:

      Sí, un començament bastant fluix. La part del bosc bona però mal resolta, com la del supermercat. Lo millor és el cliffhanger final.

  4. Jep ha dit:

    Molt bé Callahan, i molt d’acord!! Realment si no fos per la darrera escena del capítol no em vindria de gust veure el següent, tot ha sigut massa “light” i sembla que la cosa millorarà. De fet això ho vam anar dient tota la temporada passada i va millorar poc. A veure com va…. Realment en Tyresse és un personatge molt desaprofitat!!
    Felicitats pel post!!

  5. Black Mamba ha dit:

    Efectes especials cutres a matar, tot i que l’escena de la “pluja” és un moment que s’apropa a l’èpic. Es troba a faltar un rerefons més potent en els personatges. La dona del bosc em sembla palla, posat per posar. Per veure com hauria acabat en Rick no cal, ens ho sabem imaginar. Gràcies. I tot i els “peros” que hi trobo, el capítol en sí no em va desagradar, suposo que n’esperava tan poca cosa que fins i tot va ser entretingut. Com a temporada suposo que serà més del mateix. Ara al grup ja hi ha consciència d’on es troben, tenen la situació força assimilada, pel que els personatges seràn més planers (més?). Això o l’han de liar parda i posar alhora tots els elements de “caos” que hi ha la sèrie. Resaré perquè així sigui. I que no l’allarguin gaire més ja. O innoven molt o cansarà.

    • callahanruiz ha dit:

      La pluja de zombis la vaig trobar bastant lamentable, per com està rodada… Ara, divertida i entretinguda. Èpica? No fotis. L’Andrew Lincoln ha avançat que en aquesta temporada hi haurà un element que crearà un estat de psicosi latent entre el grup. Ha dit que no serà ni humà i es referix als zombis… No sé per què però el comentari m’ha portat al clàssic de Carpenter ‘La Cosa’. M’estic flipant, ho sé…

  6. Kaiju ha dit:

    Si tu ets en Rick a la portada d’aquest Especial… Vol dir que també ets marica?! Podem quedar?