MENU

31 octubre, 2013 Comentaris (10) Visualitzacions: 3078 Sèries, The walking dead Anna Vilaró













L’aire està viciat. Costa respirar. A cada inspiració l’olor de la mort s’accentua. Ho noteu? Estem en quarantena. L’episodi d’aquesta setmana, Isolation (4×03), ens transporta a un nou nivell de desesperació, angoixa i impotència. Com es pot lluitar contra l’inevitable? L’epidèmia té a tots els personatges en estat d’alerta. I a nosaltres. Calia un nou …

TWD 4×03: pel bé comú

twd4x03_2L’aire està viciat. Costa respirar. A cada inspiració l’olor de la mort s’accentua. Ho noteu? Estem en quarantena.

L’episodi d’aquesta setmana, Isolation (4×03), ens transporta a un nou nivell de desesperació, angoixa i impotència. Com es pot lluitar contra l’inevitable? L’epidèmia té a tots els personatges en estat d’alerta. I a nosaltres. Calia un nou catalitzador, una nova por, per poder jugar amb les emocions i reaccions dels protagonistes. I el virus és l’element perfecte.

Els supervivents ja estaven massa acostumats a tractar amb els zombies i l’únic problema que tenien era la superpoblació de morts vivents. Amb el virus engegat no hi ha volta enrere i tots poden ser-ne les seves víctimes. Entre el gran gruix d’afectats hi trobem a Sasha, la petita Lizzy i Glenn. La Sasha és la gota que fa vessar el got d’en Tyreese, ara més alterat que mai. La Lizzy és tot un enigma, ja que juraria entra en quarantena sense estar realment malalta. Què es proposa? I finalment en Glenn. Els guionistes ens hauran escoltat i es desfaran d’ell? I entre els afectats, en Hershel. Fent el que ha de fer. Intentant posar remei a l’irremeiable a base d’infusions d’herbetes.

imagesIsolation és un capítol ple de “I have to”. Els protagonistes ja no actuen per ells mateixos, tot es basa en el bé comú. I faran el que faci falta per posar ordre al caos. En Hershel ha de posar la seva vida en perill per ajudar els aïllats. En Glenn ha de deixar la Maggie per no contagiar-la. En Rick ha d’agafar de nou la pistola i treure els punys per enterrar la seva etapa “pagès” i superar, ara sí, la mort de la Lori (no se la troba gens a faltar, eh? Quin descans!). En Daryl i la Michonne han d’encapçalar el viatge cap a la recol·lecta d’antibiòtics en la que sembla una missió suïcida. La Carol (moment de sorpresa absoluta protagonitzat per, a partir d’ara anomenada Carol The Killer) ha de matar els que suposen una amenaça, ja sigui a dins o fora les parets de la presó. Y en Tyreese ha de lluitar per la seva vida. Com la resta. Tots lluiten per les seves vides, i per la dels demés. Per poder mantenir l’esperança.

I amb tots aquests sacrificis per la comunitat, ens trobem amb el retorn, de nou, del Talking Dead. Odiat per molts, alabat per tants altres. En tres episodis hem passat de grans dosis de violència  a casi ni veure els zombies. I no és un retret. El Talking, a Isolation, funciona. Notem la por, amagada rere cada paraula que vocalitzen. Els veiem escudats en aquests “I have to” per poder dedicar-se només en actuar i així evitar pensar en quant trigaran en caure malalts. Es pot palpar una notable proximitat amb els personatges com pocs cops abans ha passat. Observem la maduresa de Beth assimilant cada mort i cada situació amb una fredor esfereïdora. O recordem, si no, el plor colpidor de la Michonne a Infected (4×02). Sobren les paraules.

Com ja sabem, no tot pot brillar, aquest capítol no es pot salvar d’algun retret. Entre ells m’agradaria destacar dos moments que freguen l’absurd. Es tracta de la Carol The Killer remenant les mànegues a l’exterior i acorralada en segons per un grup de zombies. Tan preocupada per salvar el grup, que s’oblida de salvar-se a ella. El segon moment el protagonitza en Daryl i ens recorda que, quan conduïm, hem de mirar sempre a la carretera per no acabar a una “rave” zombie.

The-Walking-Dead-lzpI per acabar, voldria concloure amb un bri d’esperança. La ràdio. En el seu viatge per buscar antibiòtics, Daryl aconsegueix sintonitzar el que podria ser un destí segur per refugiar-se dels zombies. Un santuari. Es tractarà d’una gravació que data dels inicis de la invasió zombie o serà una emissió en directe? I si és real, serà un nou Woodbury?

El que està clar és que tenim The Walking Dead per estona. I està ple d’incògnites i sorpreses, tot acompanyat d’un bon inici de temporada i un punt més de qualitat. Aguantarà? Esperem-ho.

L’aire està viciat. Costa respirar. A cada inspiració l’olor de la mort s’accentua. Ho noteu? Estem en quarantena. L’episodi d’aquesta setmana, Isolation (4×03), ens transporta a un nou nivell de desesperació, angoixa i impotència. Com es pot lluitar contra l’inevitable? L’epidèmia té a tots els personatges en estat d’alerta. I a nosaltres. Calia un nou …













10 comentaris to TWD 4×03: pel bé comú

  1. Jep ha dit:

    Excel·lent post Anna!!
    El personatge de la Carol em comença a caure bé, en alguns moments té més ous que en Rick, ja sé que no costa gaire. Des del meu punt de vista tampoc ha estat un capitol molt Talking Dead, com a mínim és el capítol en que no ha sobrat cap diàleg, tots eren importants, que en capítol anterior tot era palla.

    • Anna V. ha dit:

      Diguem-ne “talking Dead del bó”, doncs.
      A la Carol li deuen quedar un parell de telediaris, m’ensumo.

  2. jemima walker ha dit:

    Quina desconfiança cap a la pobre Lizzy! De debó penseu que haurà entrat en quarentena perquè vol?
    I quina tírria que li teniu a en Glenn… a mi m’agrada molt aquest personatge i les anades d’olla que té en la seva relació amb la Maggie. A més és ell qui diu la millor frase del capítol, quan reconeix que seria estupid haver sobreviscut als zombies i acabar morint per una grip.
    Per cert, la grip no es cura amb antibiòtics, però és igual, la mani-zombie de la facultat de veterinària va ser un dels moments que més em va agradar.
    Ah, i les òsties entre en Rick i en Tyresse han deixat ben clar que el xèrif, de marica, res de res.

    • Anna V. ha dit:

      Agraeixo molt la baralla Rick-Tyreese. Va ser clau per recuperar un Rick més centrat i oblidant fantasmes del passat.
      A en Glenn li falta mlta sang a les venes, és una mica mindundi. Crec qu quan s’esvaeixi del mapa de TWD ens trobarem amb una Maggie renovada i amb un parell de collons.

  3. Darth Vastard ha dit:

    Jo si hagués de viure amb un món com aquell tindria un Tyresse pels moments complicats, tot i que faríem una mica de psicoteràpia. Si tens un Tyresse, pots anar méss relaxat pel món, és una bèstia.

    I com afectarà el que ha fet la Carol amb la seva amistat amb en Daryl??? En Rick li taparà el cul? Aposto que sí

    • Anna V. ha dit:

      En Rick ja torna a ser el que era, una versió millorada, fins i tot. Sap quan cal fer segons què. I deixarà de ser un xivato per ser pràctic i efectiu. En Daryl a vegades no sé en quin món viu. El salvatge solitari amb problemes morals? En Rick el va deixar mig lelo.

  4. Kaiju ha dit:

    M’encanta, amb aquest capitol tothom es declara fan de Talking dead. Molt bona anàlisi i ens inquietes amb enigmes que no havia pas caigut. La nena fent veure que està infectada, per què?! Mama por!

    La rave zombi, com dius, gran moment. Brutal. Sort que Tyreese sap sortir de la melé.

    La Carol, ha de morir. Ara ja no té ni coartada.

    I com bé dius, la infecció carda més por que els zombis.

    • Anna V. ha dit:

      Tot està prenent una molt bona direcció. Esperem no endur-nos un xàfec i esperem que el nivell de talking es mantingui. Tot regat amb les frases lapidàries que va deixant, com engrunes de pa, el gran Hershel, la veu de la consciència de TWD.

  5. Jordi Babot ha dit:

    Hola, sóc nou aquí.

    No us agrairé mai prou que utilitzeu els pronoms “en” i “la” davant els noms dels personatges. Sembla que hi hagi una croada en contra del seu ús a tots els mitjans!

    Dit això, coincideixo plenament amb això de que la veu que se sent per la radio suposa un bri d’esperança, tanta presó ja cansa!

    Gràcies 😉

    • Anna Vilaró ha dit:

      Gràcies Jordi i benvingut!
      A veure com va avui el nou episod de TWD que ens té a tots molt intrigats.