MENU

8 novembre, 2013 Comentaris (6) Visualitzacions: 2313 Cinema Víctor Gonzàlez













Quentin Tarantino va confeccionar una llista dels seus films preferits del 2013  i la va haver de canviar després d’anar al festival internacional de cinema de Busan a Corea i veure el film israelià Big bad wolves, codirigit per Aharon Keshales i Navot Papushado, i de col·locar-lo en el número u.  N’hi havia per a tant? Per …

'Big bad wolves', el millor film de l'any

big_bad_wolves_05Quentin Tarantino va confeccionar una llista dels seus films preferits del 2013  i la va haver de canviar després d’anar al festival internacional de cinema de Busan a Corea i veure el film israelià Big bad wolves, codirigit per Aharon Keshales i Navot Papushado, i de col·locar-lo en el número u.  N’hi havia per a tant?

Captura de pantalla 2013-11-02 a las 16.00.24Per comprovar-ho, vaig assistir a una de les dues projeccions que se’n van fer en el Film Festival de Filadèlfia aquest octubre, amb una afluència més que acceptable d’espectadors americans tot i ser un film subtitulat i en versió original en hebreu. El presentador del festival ens va avisar que la pel·lícula era arriscada i que no ens deixaria indiferents. La reacció del públic va superar totes les expectatives. A part de les ovacions, hi havia els somriures de satisfacció. Finalment es podia veure un film violent de terror i de qualitat, després d’un any d’absoluta sequera del gènere. I no, James Wan no ha salvat res amb el seu The conjuring. Però ara no toca parlar d’això.

Big bad wolves ho té tot (no faig spoilers): un conte de fades angoixant, la justícia dels vigilants, el concepte de tortura com a eina de poder, el poder de les noves tecnologies en la propagació de l’espectacle de la crueltat BBWposter-1humana i la tensió del conflicte araboisraelà. El tema principal és la pedofília, ja tocada en l’exquisita Hard candy (2006) i en el magnànim documental Capturing the Friedmans (2003) –per posar només dos exemples–, un argument sempre escabrós si no es vol ferir la sensibilitat dels espectadors utilitzant clixés fàcils i de mal gust.

Els directors treballen principalment en tres fronts. Primer ens presenten uns personatges que, tot i que tenen un fort equipatge estereotípic, són capaços de mostrar les ombres i llums de la seva personalitat. Després podem gaudir d’uns sobtats i sorprenents canvis de trama amb la sensació que el públic es troba en una situació en la qual realment no sap com acabarà tot allò. I finalment la sensació d’atrocitat i espant es compagina perfectament amb una angúnia, dolor i malestar que descol·loquen fins i tot el públic més entrenat.

Com a epíleg, l’humor. I és aquí on entren els gustos bastards de Quentin Tarantino. Si us he dit que les sensacions poden ser més que incòmodes, els creadors ho han sabut combinar amb una constant picada d’ullet a episodis hilarants molt propers a Reservoir dogs, però amb pinzellades insòlites, singulars i sorprenents; sempre sense copiar, només faltaria.

big-bad-wolves3.jpg?w=477&h=357El millor film de l’any? Segurament ho és. Sens dubte és el millor de terror, un gènere que personalment m’estimo massa per veure com ha evolucionant en un cinema de pandereta com ha passat aquest 2013. Més que recomanar Big bad wolves, el poso com un film obligatori per entendre que en cinema encara podem tenir esperances. I que consti que jo no sóc ningú per dir res, tot i que la meva bastardia m’obligui a donar una taula d’edictes i lleis que podeu seguir o no. Feu el que vulgueu.

Jo ja hi he dit la meva.

Quentin Tarantino va confeccionar una llista dels seus films preferits del 2013  i la va haver de canviar després d’anar al festival internacional de cinema de Busan a Corea i veure el film israelià Big bad wolves, codirigit per Aharon Keshales i Navot Papushado, i de col·locar-lo en el número u.  N’hi havia per a tant? Per …













6 comentaris to 'Big bad wolves', el millor film de l'any

  1. Jep ha dit:

    Quines ganes m’has fet venir!!!! Apuntada. Segur que a les pantalles catalanes no la veurem, em temo.

  2. Kaiju ha dit:

    Anotat barra! Si ho recomana en Quentin i tu ho reafirmes és que val la pena.

    Jo sí que entro al debat sobre The conjuring (expediente Warren). És una bona peli de gènere. Te cagues de por i tot. Això sí, no és capaç d’aportar res nou, tot està reciclat. Carpenter sí que va inventar, explorar, trasbalsar… A Wan li queda molta mili per fer. Amb A todo gas no sé quina nova entrega li faré el buit absolut.

    • Víctor ha dit:

      Què és ¨The Conjuring¨? Poltergeist, amb els seus investigadors paranormals? Chucky, amb la nina infernal? ,
      Amityville amb la casa encantada? o l´exorcista? Por? A mi em fa por en Wert. The Conjuring està ben rodada
      però ho copia tot i més. Originalitat zero.

  3. Víctor ha dit:

    Si no m´equivoco la varen estrenar a Sitges. Les sales comericals s´han de posar les piles. És un molt bon film.

  4. Jany ha dit:

    Con esta tremenda recomendación… la veremos!!!.. y no porque lo diga el señor Tarantino, sino porque lo dice un bastard que sabe del tema… buen artículo don Víctor! 😀

  5. I. ha dit:

    Completament d’acord, un gran film. Vaig tenir la sort de veure-la a Sitges i vaig xalar com feia temps que no ho feia. Fantàstics els tocs d’humor que desdramatitzen unes situacions que fan posar els pèls de punta.