MENU

9 novembre, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 1528 Intros bastardes, Sèries Jep Soler













Música: Six Feed Under – Thomas Newman La vida, representada amb un ocell i l’arbre arrelat damunt d’un turó, donen pas a dues mans agafades que se separen. Arriba la pèrdua. Ens transportem a la part més enigmàtica de la mort, la preparació del funeral, dels rituals d’acomiadament. Tot molt delicat, net, pausat. Considerada una …

'Intros' bastardes: 'A dos metros bajo tierra' (2001 – 2005)

Música: Six Feed Under – Thomas Newman

adosmetrosbajotierra2La vida, representada amb un ocell i l’arbre arrelat damunt d’un turó, donen pas a dues mans agafades que se separen. Arriba la pèrdua. Ens transportem a la part més enigmàtica de la mort, la preparació del funeral, dels rituals d’acomiadament. Tot molt delicat, net, pausat. Considerada una de les millors sèries televisives, té la capacitat de tocar un dels temes tabú de la societat, la mort, amb el punt necessari de comèdia sense deixar de banda l’entreteniment, la crítica social, i l’art, molt present tant en la preparació dels funerals com en la vida dels protagonistes. Thomas Newman, el compositor de la intro, i Alan Ball, creador de la sèrie, ja havien treballat junts a American Beauty i d’aquí aquesta col·laboració musical.

 

Música: Six Feed Under – Thomas Newman La vida, representada amb un ocell i l’arbre arrelat damunt d’un turó, donen pas a dues mans agafades que se separen. Arriba la pèrdua. Ens transportem a la part més enigmàtica de la mort, la preparació del funeral, dels rituals d’acomiadament. Tot molt delicat, net, pausat. Considerada una …













» Intros bastardes, Sèries » 'Intros' bastardes: 'A dos metros bajo tierra' (2001 – 2005)

2 comentaris to 'Intros' bastardes: 'A dos metros bajo tierra' (2001 – 2005)

  1. Jordi ha dit:
    9 novembre, 2013 a les 9:46

    Sens dubte, una de les millors intros de la història per a una de les milllors sèries de la història.

  2. Joan Ramon ha dit:
    9 novembre, 2013 a les 22:37

    Una de les poques sèries de les que he estat capaç de gaudir de tots els episodis de totes les temporades, emblemàtica d’una època en que es començava a fer millors sèries televisives que no bones pel·lícules en el cinema “Made in Hollywood”.