MENU

13 novembre, 2013 Comentaris (0) Visualitzacions: 558 Sèries Jep Soler













A la majoria dels espectadors ens agraden aquelles històries creuades que permeten jugar a descobrir casualitats programades, com les de Lost quan vèiem que els personatges ja havien coincidit en el passat, tot i que no n’eren conscients. En el cinema el gran creador d’històries creuades, deixant de banda Robert Altman, és el guionista Guillermo …

'Run': no cal que corris, no podràs fugir

Run, Guillermo Arriaga, Alejandro Gonzalez Iñarritu, Amores perros, 21 gramos, Babel, els bastardsA la majoria dels espectadors ens agraden aquelles històries creuades que permeten jugar a descobrir casualitats programades, com les de Lost quan vèiem que els personatges ja havien coincidit en el passat, tot i que no n’eren conscients. En el cinema el gran creador d’històries creuades, deixant de banda Robert Altman, és el guionista Guillermo Arriaga, amb la complicitat imprescindible d’Alejandro González de Iñárritu, en els films Amores perros, 21 grams i Babel. Ja sé que molts de vosaltres esteu pensant en el videoclip fet pel·lícula de Paul Haggis, Crash (2004), però prefereixo oblidar-la. Els més cahieristes deveu recordar amb profunda estima i admiració la trilogia dels colors d’aquell director polonès, el nom del qual m’és impossible recordar (tampoc m’esforçaré a anar al Google perquè ja ho podeu fer vosaltres i així no embruto la meva ment bastarda), per posar un exemple del cinema verité (ironia) d’històries connectades. En televisió, la sèrie Six degrees va ser, durant la projecció de la seva única temporada, l’exponent més clar.

Aquest any s’ha produït a la Gran Bretanya la minisèrie Run, que també ens convida a jugar i a descobrir els personatges creuats Run, Guillermo Arriaga, Alejandro Gonzalez Iñarritu, Amores perros, 21 gramos, Babel, els bastardsen quatre històries dures, cruels, devastadores. Al més pur estil de denúncia social Ken Loach la sèrie fuig de l’opulència londinenca, dels gran edificis i complexos comercials, de la cara bonica postolimpíades, per situar-se en la perifèria de la gran capital, allà on la moda, el disseny i l’oci tenen un significat diferent. Cada capítol ens explica un bocí de vida de persones de classe baixa, amb dificultats econòmiques i  problemes relacionals. Comencem amb una dona separada amb dos fills joves, molt violents, que vol refer la seva vida però no pot, no la deixen. Continuem amb la vida d’una jove immigrant oriental que ha de treballar al top manta per pagar el deute amb la màfia xinesa. Seguim amb un drogoaddicte que no sap com fer-ho per tirar endavant i tornar a tenir una vida “normal”. Acabem amb una noia polonesa que quan descobreix que el seu marit assassinat tenia una amant, amb fill inclòs, i molts deutes decideix canviar d’aires, si pot.

Totes les trames estant connectades i les decisions dels uns poden afectar, de diverses maneres, el futur dels altres, encara que no es coneguin de res. I és que la vida és així, anem fent i no ens plantegem mai com influeixen en els demés els nostres actes. Sé que em direu que és impossible controlar-ho tot, ja ho sé. Tot i això ens hi podríem fixar una mica, no?

 

A la majoria dels espectadors ens agraden aquelles històries creuades que permeten jugar a descobrir casualitats programades, com les de Lost quan vèiem que els personatges ja havien coincidit en el passat, tot i que no n’eren conscients. En el cinema el gran creador d’històries creuades, deixant de banda Robert Altman, és el guionista Guillermo …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.