MENU

14 novembre, 2013 Comentaris (12) Visualitzacions: 437 Sèries, The walking dead Jordi Camps










“Una ànima trista pot matar més de pressa que un germen.” Ho diu Hershel, tot citant Steinbeck. Sempre queda bé començar un article amb una citació, no us sembla? Hi dóna un aire pseudointel·lectual, i si ho fan d’altres Els Bastards no volem ser menys! De tota manera, també és cert que som plenament conscients que parlem …

TWD 4×05: L'àngel exterminador

twd2“Una ànima trista pot matar més de pressa que un germen.” Ho diu Hershel, tot citant Steinbeck.

Sempre queda bé començar un article amb una citació, no us sembla? Hi dóna un aire pseudointel·lectual, i si ho fan d’altres Els Bastards no volem ser menys! De tota manera, també és cert que som plenament conscients que parlem de The walking dead i no pas de The wire. Però què voleu que us digui, som així de pretensiosos, talment com els guionistes de la sèrie, que estan pletòrics i no desaprofiten cap ocasió per demostrar una i altra vegada que també ells tenen una sòlida base literària. A més de Steinbeck, el Tom Sawyer de Mark Twain és una altra de les referències que apareixen en aquest darrer capítol, titulat Internment.

El que tenim clar és que els guionistes, si és que tenen un referent, és sens dubte Lost (Perdidos). Ja ho heu anat dient alguns de vosaltres en comentaris d’articles recents, i la veritat és que teniu tota la raó. L’estructura d’aquesta temporada, més que mai, ha derivat descaradament en un calc del desenvolupament de la sèrie de J.J. Abrams. Per això, si algú es pensava que aquest capítol se centraria en les conseqüències de la decisió de Rick de deixar fora (i sola) Carol, s’equivocava de totes totes. Com succeïa constantment en la canònica Lost, l’acció immediata en començar un nou episodi es desplaçava de lloc per concentrar-se en altres personatges marcats per altres conflictes. I així ha estat, en aquest cas amb Hershel, Maggie, Rick, Carl i Glenn com a personatges principals d’aquest nou relat coral amb zombis pel mig.

I és que Carol importa poc davant el que succeeix a la presó, on tot s’ensorra precipitadament. Això sí, la seva ombra plana constantment sobre l’episodi…

the walking dead 4 twdHershel (com m’agrada aquest home!), a qui s’ha girat molta feina per ajudar els infectats, s’erigeix en l’antítesi de Carol intentant salvar tot el món. Això, fins que la situació se li mostra insostenible i, com es pot apreciar aleshores, no té més remei que convertir-se en una mena d’àngel exterminador de les ànimes extraviades. El contrast amb l’exiliada Carol és remarcat tota l’estona i no fa res més que plantejar un dubte a l’espectador: què coi és millor, tallar d’arrel com feia ella o consagrar-se a salvar el màxim de malalts? Fer com Hershel, com apreciem, provoca danys col·laterals notables (com és el fet que morin víctimes innocents), però també permet salvar-ne d’altres. Les decisions sota la pressió zombi, ja ho sabem, no són fàcils.

twd33Paral·lelament, trobem Lara Maggie Croft aplicant un mètode prou eficaç per desestressar-se en absència del seu estimat Glenn: matar zombis. És tanta la seva passió per exercir aquesta pràctica que, quan és la primera a saber què li ha passat a Carol, i segurament pel fet que Glenn és un infectat, aprova totalment la decisió de Rick el justicier. Per la seva part, Rick està engrescat a (sobre)protegir Carl i per això el té confinat amb la resta d’infants en una ala de la presó per por d’un possible contagi. Però tot això canvia radicalment quan la tanca de protecció exterior cedeix per la pressió d’una horda de walkers i, en el mateix moment, a dins, els infectats que van morint ressusciten convertits en morts vivents (segons la terminologia romeriana que aquí tant s’obvia).

És arran d’aquests dramàtics successos que descobrim:

1. Que Hershel és el millor sogre del món… protegint el demacrat Glenn del contacte amb Maggie i salvant-lo d’una mort segura. Això sí, no sabem com reaccionarà després de descobrir que la seva sagrada Bíblia no és tan eficaç com sempre havia cregut a l’hora d’enfrontar-se a la fi del món. Acabarà caient al costat fosc? Bé, sempre li quedarà Steinbeck.

2. Que Rick té el millor fill del món… un cadell que emocionaria el mateix Chuck Norris! Només per aquella mirada orgullosa del pare observant com Carl dispara a tort i a dret i domina la tècnica de canviar ràpidament els cartutxos del seu subfusell d’assalt, estem segurs que hi ha membres de l’Associació Nacional del Rifle (NRA) que han sol·licitat ja la substitució immediata dels retrats de Charlton Heston penjats a les seves seus pels del nostre estimat xèrif Rick Grimes (confessa-ho, Callahan: et vas mig emocionar, oi?!).

3. Que a la innocent Lizzie… algú li ha d’insistir que els caminants no són pas coloms i mosseguen de debò.

4. Que Rick… insistirà, tossut ell, en el tema de fer de pagès i conrear un hortet (i fins i tot jo exclamo: “Oh my god!”)

i 5. Que quan el contagi sembla ja superat… va i torna el Governador…

the walking dead 4 twdEsperem que torni per mantenir aquest nivell de mitjana tan alt que té aquest any la sèrie. Sense anar gaire lluny, com en aquest episodi tan intens i trepidant, sobretot en el tram final, en què, a diferència d’altres ocasions, s’ha sabut jugar bé amb el muntatge d’accions paral·leles. També fins ara s’ha espremut molt bé l’escenari principal de la presó, amb les seves cel·les i, sobretot, aquella vidriera que separa els confinats talment com si fos un mur infranquejable; elements que han ajudat a afegir tensió i incrementar la sensació de perill.

Tanmateix, s’ha de dir que no tot llueix en aquest episodi, en el qual hem trobat lamentable, per no dir decebedor, que Glenn i la germana de Tyreese s’hagin salvat en l’últim minut. Primer, perquè malgrat les falses pistes era de calaix que se’n salvarien, d’aquesta, fet que perjudica una de les claus d’aquesta sèrie, que és la vulnerabilitat dels personatges protagonistes. I segon, perquè carrega d’arguments els que critiquen la sèrie o, com en el cas del meu estimat col·lega de secció, el bastard Callahan Ruiz, qualifiquen la sèrie de Zombieland; un terme, per cert, que m’encanta i que no sabia com encaixar en aquest post, cosa que he fet.

“Una ànima trista pot matar més de pressa que un germen.” Ho diu Hershel, tot citant Steinbeck. Sempre queda bé començar un article amb una citació, no us sembla? Hi dóna un aire pseudointel·lectual, i si ho fan d’altres Els Bastards no volem ser menys! De tota manera, també és cert que som plenament conscients que parlem …










12 comentaris to TWD 4×05: L'àngel exterminador

  1. jemima walker ha dit:

    Ostres pobre Glenn, tots el voleu finiquitat…
    En aquest capítol estava segura que pringava -més que les sabates de la Lizzi remenant el vòmit sangonós- i que la Maggie li hauria de donar el toc de gràcia.
    A veure si ara el governador els posa a tots a rega.
    Per cert, en la segona tanca que cau es veu un moment un zombie que s’assembla molt a la Carol.

    • Darth Vastard ha dit:

      Els debia faltar personal o són uns catxondos, jo vaig veure morir el mateix Zombie 3 vegades

      • Jordi Camps ha dit:

        Jo crec que és la segona teoria: són uns catxondos.

        Això ja ho feia el mestre Hitchcock, per tocar els collons a aquells pelmes que es passen tota l’estona observant obsessivament els petits detalls. Trencava les teories del raccord tot jugant amb un got de llet, quan canviava el pla per un contrapla en una conversa dels protagonistes mostrava un got més ple, mig buit, buit i així tota l’estona.

        A TWD fa temps que la gent juga a veure quantes vegades maten un zombi més d’una vegada. Em sembla que l’Anna Vilaró parlava un dia d’una noia amb jersei que no parava de sortir per morir un altre cop…

        Això ho deuen fer per quan baixa el ritme!

    • Jordi Camps ha dit:

      A mi, per raons que ja he expressat, per pura enveja eliminaria en Glenn. La Maggie faria més bona parella amb en Daryl… Però què coi estic dient, a The Walking Dead el sexe és pura imaginació!!

  2. taxidermica ha dit:

    “Angel of death, Monarch to the kingdom of the dead” apa, ja ho he deixat anar.
    No sabeu el que m’ha cabrejat que en Glenn es salvi. Estava al punt perfecte per a la transformació! És sumament injust. Com dius, Camps, que no matin els “protas” els perjudica. És una maleïda epidèmia, i enganxa al primer que se li posa per davant. Indignant. D’altra banda m’ha agradat veure’ls rodejats de zombies a dins i fora la presó de nou. La resta del capítol força del piló, un més.
    Ara, ningú és capaç de defensar a la Carol? Verge Santa, en quin món vivim? Què en dirà en Daryl?
    Per acabar de queixar-me, no m’atrau gens que ara torni el Governador. De fet mai m’ha agradat gaire. Espero que retorni amb molt malrollisme.

    • Jordi ha dit:

      Carol? Pot desaparèixer. El Governador? Estic amb tu. És una etapa passada. Vull personatges nous. Que evolucioni la trama, ara que l’arc argumental (picada d’ullet a Darth Bastard) de l’epidèmia sembla haver-se tancat amb aquest episodi. Veurem. Jo m’ho passo prou bé i la sèrie em té totalment enganxat, com a molts que la critiquen.

    • Darth Vastard ha dit:

      En Daryl l’anirà a buscar i si jo fos guionista, faria que li salvés el cul a en Rick, rodejats de Zombies, amb una epidèmia i sense mitjans s’ha de ser més pràctic…mira la que ha liat en Hershel per apurar massa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.