MENU

19 novembre, 2013 Comentaris (7) Visualitzacions: 13643 Cinema Jordi Taulats

Títol


Director


Actors





No he tingut oportunitat de veure Enemy, però si he de fer cas de les puntuacions que donen a IMDB a Enemy (7,2) i a Prisoners (8,1), em sembla que l’he encertat.

Presoners dels nostres actes

Aquest any Denis Villeneve ha presentat dues pel·lícules: Enemy i Prisoners. De la primera, en Jep Soler ja en va fer un escrit quan va anar –per dir-ho d’alguna manera– d’enviat especial al Festival de Sant Sebastià.

De la segona, ho sento, però em sembla que seré jo qui en parlarà. Malauradament no sabré trobar totes les connexions cinèfiles, psíquiques i psicològiques que el meu company bastard sap trobar i explicar tan bé en els seus escrits, però faré el que podré i no aprofitaré per anar a menjar a compte del bloc…

Prisoners comença quan la família Dover (pare, mare, fill gran, filla petita) se’n va a celebrar el dia d’acció de gràcies amb els seus veïns i amics, els Birch (pare, mare, filla gran, filla petita). Mentre els grans fan la sobretaula, les filles petites aprofiten per anar a buscar una cosa a la casa dels Dover… però mai hi arriben.

Aquest és l’inici d’aquest bon thriller policíac protagonitzat per Hugh Jackman en el paper de Keller Dover, el pare disposat a tot per trobar la seva filla, i per un magnífic Jake Gyllenhaal, el detectiu encarregat de solucionar el cas i que té el rècord de solucionar-los tots. Acompanyats de Maria Bello en el paper d’esposa de Keller i de Terrence Howard i Viola Davis en els papers de Franklin i Nancy Birch, respectivament, pares de l’altra nena desapareguda, Denis Villeneve ens proposa unes quantes preguntes: fins on arribaríem per saber la veritat? Estaríem disposats a torturar a un possible sospitós, tot i que la policia l’hagués exculpat? Qui és el responsable, el segrestador o el pare que va prometre que no els passaria mai res? Com a policia, per qui has de vetllar, per la família destrossada per la pèrdua de la filla o per protegir els drets dels sospitós?

No he tingut oportunitat de veure Enemy, però si he de fer cas de les puntuacions que donen a IMDB a Enemy (7,2) i a Prisoners (8,1), em sembla que l’he encertat. I ara sí, un cop feta la feina, me’n vaig a menjar una sardina

No he tingut oportunitat de veure Enemy, però si he de fer cas de les puntuacions que donen a IMDB a Enemy (7,2) i a Prisoners (8,1), em sembla que l’he encertat.

Títol


Director


Actors





7 comentaris to Presoners dels nostres actes

  1. Taxidermica ha dit:

    La vaig anar a veure sense cap expectativa, per passar l’stona i em va sorprendre per bé. En Jackman i en Gyllenhal(amb ls seus tics als ulls, que a vegades feien més riure que incomodar)estàn magnífics. La peli, tot i ser força llarga no decau ni es fa pesada. La vaig trobar ben treballada, cuidada. Ara, com sempre, hi ha alguna cosa que no m’acaba de fer el pes. En aquest cas el tema dels laberints, que surt fins i tot a la imatge del catell de la peli. En el fons, acaba essent un tema excusa per introduir un element més de misteri, però que al final és força casualitat tot plegat. És un element molt interessant, i ja li treuen una mica de suc, però poc comparat amb l’anada d’olla que podría generar. En general vaig trobar que era un bon thriller, que funciona fins el final, ben resolt i amb tot lligat.

    Spoiler alert!: el motiu de la desaparició de les nenes el trobo péssima. No per la cosa que van a buscar, sinó la dels segrestadors. Pèrdua de fe? Va home va. Venjar-se de déu? No fotem.

  2. Víctor ha dit:

    Trobo molt interessant el tema de la sardina.

  3. Jep ha dit:

    Com diu en Victor la sardina em té intrigat, com te la vas menjar, a la brasa, amb escabetx…?
    Pel que fa a la peli m’encanta tota la posada en escena i sobretot el fet de que l’espectador ja intueix el que passarà, tot és força previsible, només cal saber com ho descobriran els polis. Em va fer pensar amb Zodiac, en aquest sentit.
    Molt recomanable i amb dosis de tortura que sempre fan bonic 😉

    • Jordi Taulats ha dit:

      La sardina ni era a la brasa ni en escabetx. Era a la llauna. Una llauna de sardines.

      Com bé dius no hagués estat el mateix sense els petits detalls de tortura que ens ofereix la peli, a anys llums de la fantàstica “Martyrs”, però que sempre et donen idees per si mai…

      No havia pensat en Zodiac, i sí, tens tota la raó, recorda força a la peli. Ja ho he dit al començament, no sabré trobar les referències que tu hi trobes, gran mestre Ioda Jep

    • Taxidermica ha dit:

      Zodiac per la temàtica o per l’estètica, el color, els cels grisos, etc? L’estètica sí que m’hi fa pensar, la peli no ho recordo, perquè amb Zodiac em vaig quedar mig clapada.

  4. Fàtima ha dit:

    Una bona peli que no vaig acabar de disfrutar, ja que la vaig anar a veure la famosa setmana de 2,90 euruuus, el cine estava petat de gent que no acaba de disfrutar del cinema, només hi van anar a passar l’estona, i entre les crispetes, que parlàven com si fóssin al sofà de casa i les converses per whatsaap em van fotre dels nervis i l’estona s’em va fer llarguíssima. d’aquí a un temps la tornaré a mirar 😉

  5. […] ha prou per animar els espectadors. Per aquest motiu s’ha fet càrrec del guió Aaron Guzikowski (Prisoners), a la direcció hi ha un especialista en cinema d’intriga i la parella protagonista està […]