De la irregular filmografia de l‘Álex de la Iglesia, i sense haver vist el seu darrer treball Las brujas de Zugarramurdi, trio La comunidad (2000) perquè la trama enganxa i l’aparició de detalls freakies i surrealistes no li fan perdre ni la història ni la gràcia. Les interpretacions extraordinàries de Carmen Maura i Emilio Gutiérrez Caba arrodoneixen un producte a mig camí entre la comèdia i la intriga. El mateix esquema, format per un escenari principal tancat –l’edifici–, un misteri i uns personatges amb comportaments estranys, el trobem a la filmografia de Jaume Balagueró, sobretot amb Rec (2007), el telefilm Para entrar a vivir (2006) de la sèrie Películas para no dormir, i Mientras duermes (2011). El recurs, doncs, és habitual, sobretot perquè abarateix considerablement la producció i pot generar un clima de suspens i claustrofòbia molt apropiat. What remains tria un edifici semblant al de La comunidad; aquí els veïns també amaguen un secret, la diferència essencial és que en aquesta minisèrie britànica han obviat la comèdia.
L’acció arrenca amb la visita d’una de les veïnes del immoble, la Melissa, a les golfes. Veiem com dos anys després troben les seves restes en estat de descomposició i comença la investigació policial dels fets. Com és que ningú ha trobat a faltar la inquilina? Com és que cap familiar ha preguntat per ella durant dos anys? Pot ser que una persona passi tan desapercebuda que ningú la trobi a faltar? Algú va matar la gorda del pis de dalt? O es va suïcidar?
Totes aquestes preguntes busquen resposta, però no totes n’obtenen. La sèrie ens va donant la informació amb comptagotes, a partir de flashbacks molt ben situats, per anar entrant en la personalitat de cada habitant de l’edifici. Només hi viuen quatre “famílies” i tots ells mantenien una relació amb la morta, tot i que ho amaguen. Però aquest no és l’únic secret que guarden. Saber el que va succeir sembla que només importi a un policia retirat que no es vol oblidar d’una víctima a qui ningú fa cas, i que, de passada, vol ajornar l’inevitable retir. Quan va estirant el fil veu com tothom havia format part de la vida de la Melissa. Per què ho amaguen?
Alguns de vosaltres creureu que he sigut poc considerat quan m’he referit a la víctima amb l’adjectiu gorda. La sèrie juga amb aquest detall, fer invisible socialment una persona que és impossible no veure per la seva grandària. Ens convertim en voyeurs i així descobrim com una persona que se sent infravalorada i menystinguda pels altres és capaç de marginar-se fins al punt de no existir. Més ben dit, existir per a moltes persones i alhora ser rebutjada i amagada pels mateixos. Perquè la Melissa lluita per ser visible i poder fer una vida semblant a la de tothom, però els altres no ho veuen així i entre tots l’acaben aïllant. Bé, algun d’ells l’acaba matant… o no.
What remains, la podem afegir a la llista de minisèries britàniques d’aquest any, amb un nivell molt alt. Només cal recordar algunes de les perles: The politician’s husband, In the flesh, The fall, Black mirror 2, Run, Dates, Southcleef…
Una molt bona sèrie, plena de mentides,misteris, veritats amagades, dobles vides…que et fa pensar si realment coneixem els nostres veins d’escala…i si un dia t’esfuméssis, algú et trobaria a faltar?? de fet diuen que no et mors del tot mentre hi hagi algú que et recordi…pobre Melissa…estava morta en vida…
te n’has sortit molt bé explicant el per què de la gorda…. 😉