MENU

27 novembre, 2013 Comentaris (0) Visualitzacions: 133 Cinema Jep Soler










Val més començar sense embuts, Retornados de Manuel Carballo és un bon telefilm per mirar tranquil·lament a casa, després de dinar, al sofà amb una copeta de ratafia al costat i poder anar comentant la jugada amb els acompanyants. Res més. El plantejament argumental és el més destacat, gens nou però interessant: una pandèmia viral es …

'Retornados': el dia de la marmota infectada

Retornados, Andrew Niccol, In the flesh, Infectados, Manuel Carballo, els bastards

Val més començar sense embuts, Retornados de Manuel Carballo és un bon telefilm per mirar tranquil·lament a casa, després de dinar, al sofà amb una copeta de ratafia al costat i poder anar comentant la jugada amb els acompanyants. Res més. El plantejament argumental és el més destacat, gens nou però interessant: una pandèmia viral es controlada gràcies a una proteïna que deixa al virus adormit, s’estan acabant les reserves d’aquest antídot natural, els laboratoris no n’aconsegueixen fer un de sintètic i, per tant, un percentatge molt alt de població morirà. No només això, sinó que es convertiran en gent rabiosa que atacarà als sans, contagiant-los i acabant amb la raça humana. A partir d’aquí els paral·lelismes amb l’estructura nazi d’extermini o les metàfores amb malalties cròniques actuals són abundants, com també el debat dels costos mèdics pels tractaments crònics. Aquest darrer punt és el que està d’actualitat a casa nostra, cada vegada l’accés al medicament i als tractaments sembla més complicat o més costós, que per algun sector de la societat que sigui costós voldrà dir que serà impossible. A nivell d’imatge el director demostra que domina els espais tancats i en un parell de moments gaudim de sensacions angoixoses que, desgraciadament, no proliferen.

Retornados, Andrew Niccol, In the flesh, Infectados, Manuel Carballo, els bastardsPensava que Retornados seria capaç d’anar més enllà, que s’atreviria a burxar més en la ferida de les retallades en sanitat, que parlaria més de l’auge de les polítiques populars que castiguen als més dèbils. De fet pensava que aniria a fer un discurs en contra de les polítiques econòmiques actuals i de com el capitalisme no és la solució, sinó que és el problema. Segurament tenia unes expectatives massa altes. Bé, ho accepto. Per tant si no em dones res a nivell metafòric com a mínim que hi ha hagi acció i sang. Doncs tampoc.

Un expert en màrqueting em deia que si volia muntar un negoci havia d’especialitzar-me i ser el primer, o si ja existia el producte ser el millor. Manuel Carballo no és el primer a fer aquest plantejament: la sèrie britànica In the flesh (2013) ja proposa el retorn dels morts a la societat com a membres de ple dret (ja sé que els zombies i els infectats són diferents, però el plantejament és idèntic), In Time (2011)  d’Andrew Niccol posava als seus protagonistes al límit, quedant-se sense temps de vida, on els rics tenien més facilitat per aconseguir-ne. I n’hi ha molts més que no cal explicar com Infectados (dels germans Pastor) o Les revenants (2004) de Robin Campillo, per tant Retornados no ha aconseguit ser el primer, ni tampoc el millor en la seu gènere.

Val més començar sense embuts, Retornados de Manuel Carballo és un bon telefilm per mirar tranquil·lament a casa, després de dinar, al sofà amb una copeta de ratafia al costat i poder anar comentant la jugada amb els acompanyants. Res més. El plantejament argumental és el més destacat, gens nou però interessant: una pandèmia viral es …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *