Ha estat tota una desgràcia. Paul Walker, jove, guapo i actor icònic de la franquícia de Fast & Furious, ha mort en un desafortunat accident de cotxe. Rius (i llàgrimes) de tinta han emplenat la globosfera, diaris i revistes. Als Bastards ens toca ara recordar la seva primera pel·lícula, Monster in the closet.
Monster in the closet és un film de la productora Troma Entertainment, dirigit per Bob Dahlin i rodat el 1986, amb un Paul Walker jovenet que havia fet els seus primers passos a la televisió quan només era un nadó, en anuncis de bolquers. La trama barrejava el terror i la comèdia jugant amb una sèrie d’assassinats a San Francisco que passaven misteriosament dins dels armaris, amb un reporter i un científic decidits a resoldre el misteri.
Com sempre, la crítica la va deixar molt malament. Era un film de Troma, la productora trash de Nova York, que s’havia atrevit a estrenar The toxic avenger uns mesos abans, trencant les convencions del terror més agosarat dels anys vuitanta, i es dedicava a copiar les pel·lícules teen d’horror d’aquella època sense aportar, a primera vista, res al gènere.
San Francisco?, armaris?, monstres? La Troma, com sempre, s’avançava en realitat als temps amb un film sobre la homosexualitat i el malson de la malaltia de la sida. Paul Walker, amb 12 anys, hi feia un paper deliciós de nen prodigi (el professor Bennett) actuant amb el gran John Carradine, que posa tot el seu talent en un producte imperfecte considerat pels crítics benpensants de tercera.
Monster in the closet va ser també una valenta revisió i un homenatge al cinema de terror i ciència-ficció dels anys cinquanta, molt abans que es fes Mattinée (1991). Una raó més per veure com Lloyd Kaufman, el seu president, és un dels artífexs principals del terreny imaginatiu d’aquest gènere, que ha estat copiat sense cap mena de vergonya per Hollywood.
Després de Monster in the closet, Paul Walker es va desvincular de la Troma per treballar amb Michael Landon en la sèrie Autopista hacia el cielo, en tres capítols, i un de doble –Special love– en què encarnava Todd, un nen que era rebutjat pels seus pares biològics, en un paper que va fer que el nomenessin als premis Young Artist Award al millor actor jove en un drama televisiu.
Acabem amb un somriure. Si podeu, torneu a veure Monster in the closet, amb el petit Paul Walker, per recordar com de bé s’ho va passar durant el rodatge. És, potser, el millor homenatge bastard que en aquests moments humilment li podem fer.
Quina putada, era molt, molt guapo…..
Miraré de trobar aquesta peli que digueu, però el meu homenatge particular serà buscar el documental dels taurons que va fer per a National Geographic.
Es verdad… muy guapo! Y Fast & furious no será lo mismo sin él!
Siempre va bien que nos recuerden los inicios “oscuros” o “raros” de actores y actrices en el mundillo del cine. Es una pena que lo hagamos cuando mueren…los dichosos “homenajes”. Ya podrían hacerse estando ellos vivos…para avergonzarlos un poco, claro!!… Eyyy que podría ser una nueva sección para este blog!! En todo caso, estaría mejor que la de los viernes y los vídeos juegos, sin ánimo de ofender a nadie 😛
Buen artículo Víctor!!
Apuntamos tus recomendaciones….
“Monster in the closet¨ és entranyable, una barreja de Clark Kent, Alien, Regreso al Futuro i els films dels monstres dels 50. La resolució final és impressionant i absurda. Una gran film amb escenes realment dolentes, estil Troma, però amb un nen, en Paul Walker, que sap actuar com ningú. La podeu veure en anglès per Youtube.