MENU

4 desembre, 2013 Comentaris (7) Visualitzacions: 1626 Cinema Jep Soler













Ai, la cervesa! Quin plaer! Que faríem sense ella… En el passat aquesta beguda dels déus era una font d’alimentació important, sobretot a l’edat mitjana, i ha esdevingut un refresc imprescindible en la nostra cultura i en el moment actual. Tanqueu els ulls. Bé, val més que no ho feu, perquè no podríeu continuar llegint. …

'The World's End': no es pot viure sense cervesa

the-worlds-end

Ai, la cervesa! Quin plaer! Que faríem sense ella… En el passat aquesta beguda dels déus era una font d’alimentació important, sobretot a l’edat mitjana, i ha esdevingut un refresc imprescindible en la nostra cultura i en el moment actual. Tanqueu els ulls. Bé, val més que no ho feu, perquè no podríeu continuar llegint. Imagineu per un instant que la cervesa no existeix. Que fort, no? No tindríem l’anàlisi anual del Bastard Callahan Ruiz sobre l’anunci Mediterràniament. El Barça perdria un patrocinador que permet als jugadors mostrar-se tal com són en les celebracions populars. No tindríem excusa per quedar amb els amics. I no existiria The World’s End.

edgar-wright-reveals-new-worlds-end-quad-poster-134064-a-1367848899-470-75La darrera pel·lícula de l’equip Wright-Pegg-Frost, després de Hot Fuzz i Shaun of the dead, és una oda a la cervesa i l’amistat en la seva màxima expressió. Qui no recorda aquelles competicions, en la joventut més hormonal, en què emplenar la taula del bar de quintos buits era l’objectiu a mitja tarda? O aquelles feines d’estiu en què la set era sadollada amb Xibeques quasi glaçades? En la majoria de records amb la colla d’amics adolescents hi apareix una cervesa, o més d’una. Així comença The World’s End, amb l’aventura d’uns amics que volen aconseguir fer una cervesa en cada bar del poble, acabant en el pub World’s End del títol. Tot i que no ho aconsegueixen, un dels nois recorda, quan arriba a la quarantena, aquella experiència com la més feliç de la seva vida, i es posa en contacte amb els seus antics companys per repetir la prova i arreglar el que va quedar pendent.

Segurament aquesta arrencada ens prepara per a una història semblant a la trilogia de Resacón en Las Vegas i s’espera humor, bogeria, rauxa. L’habilitat de The World’s End és saber sortir d’aquesta tendència per dirigir-se, sense abandonar la conya, a una trama de ciència-ficció –clares referències a La invasión de los ultracuerpos i a El pueblo de los malditos–, mantenint el tema principal del film: la síndrome de Peter Pan en la crisi dels quaranta.

the worlds endFer-se gran es viu de manera molt particular, és clar. Tot i això, hi ha alguns patrons que es repeteixen en la majoria de la població. Un d’aquests patrons és el record de la joventut com una etapa feliç, com la més divertida i atrevida. Parlant amb persones del meu entorn, quan els pregunto a quin moment de la seva vida tornarien, la majoria diuen que a la vintena, o una mica abans. Les seves explicacions solen anar dirigides cap a la llibertat, a la sensació que eren els amos del seu temps, de les seves accions. Els personatges de The World’s End enyoren el passat perquè el present no els gratifica. Com aquells Bastards que encara se’ls escapa una llagrimeta i se’ls ericen els pèls canosos de l’esquena quan veuen The Goonies i Stand by me, i que defensen Super 8 (de l’alumne de l’innominable).

The World’s End va ser una de les pel·lícules més ben rebudes en el passat Festival de Cinema de Sitges; tot i això, cap programador de la demarcació de Girona ens ha regalat l’oportunitat de veure-la en pantalla gran. Es va estrenar divendres, a veure si aquesta setmana algun cinema gironí ens dóna una alegria i la programa.

Ai, la cervesa! Quin plaer! Que faríem sense ella… En el passat aquesta beguda dels déus era una font d’alimentació important, sobretot a l’edat mitjana, i ha esdevingut un refresc imprescindible en la nostra cultura i en el moment actual. Tanqueu els ulls. Bé, val més que no ho feu, perquè no podríeu continuar llegint. …













7 comentaris to 'The World's End': no es pot viure sense cervesa

  1. Darth Vastard ha dit:

    Els Goonies crescudets en plena intoxicació etílica…interessant.

  2. Lord Vador ha dit:

    I, si no, sempre ens quedarà la fibra òptica!

  3. Alt+126 ha dit:

    Una gran pel·lícula, tot i que durant la recta final és bastant caòtica, el final “final” és algo que mai ningú s’hauria esperat que tanqués aquesta “falsa trilogía” del cornetto (per cert, algú té vist un cornetto en aquesta última? A la gasolinera potser? Ara no hi caic, però és necessari que hi surti)

    Pegg és un crack fent gamberrades, Frost m’encanta que hagi deixat de banda el personatge “tonto” per passar a ser només un incomprès (però amb alguna cosa dins el crani) i la resta d’acompanyants son cadascun més sonat que l’anterior.

    Per cert:
    Ara s’estrena al cinema? Aquesta gent son ben burros. Per la xarxa fa pràcticament un mes que corre doblada perfectament i amb 5.1 al castellà en la més alta definició possible.
    I no em refereixo a la pirateria, em refereixo que a AMAZON.ES (si, la web espanyola) ja podem comprar la película en Blu-Ray importada del Regne unit per uns 21€.
    O sigui que 2 persones, cocacola i crispetes… Ja surt més a compte mirar-la a casa que anar el diumenge al cinema. Així si que faran negoci aquesta gent! (segurament per això ni l’estrenen)

    • Jep ha dit:

      Tema Cornetto, queda un paper de l’envoltori del gelat emplastat en un vidre.
      Tema estrena, totalment d’acord. Últimament s’estrenen tard i malament, com per exemple Kon-tiki, nominada a l’oscar a principi d’any i s’estrena a l’estiu, Enemy va a Sant Sebastià i Sitges i no s’estrenarà fins primavera de l’any vinent, Dos madres perfectas, es postposa l’estrena previst per octubre sense data, i així anar fent…. desprès es queixen de les descàrregues…

  4. Fàtima ha dit:

    doncs avui o demà….caurà!!

  5. Señor Nilsson ha dit:

    Realment aquests paios són molt bons. La peli és molt Zombis party, però està més depurada i el traç delw personatges protagonistes és més definit. Quina mala llet.que gasten!

    Per cert, no hi ha res dolent en què t’agradi Stand by me i els Goonies, el problema és benerar-les com so no fa fet res millor des de D’aleshores.

    Visca la cervesa!!

  6. Anna Vilaró ha dit:

    La primera part em va encantar, però el final se la carrega. Una llàstima. Salut i birra!