MENU

10 desembre, 2013 Comentaris (2) Visualitzacions: 1398 Cinema Víctor Gonzàlez













Stephen King va escriure Carrie dins d’una caravana sense telèfon i amb les coses justes per menjar i sobreviure. Era la seva quarta novel·la i la primera per la qual va rebre un xec que el va ajudar a sortir de les penúries econòmiques que tenia amb la seva dona i que el va convertir …

'Carrie' 2013, cinema terminal

Carrie, 2013, els bastards, briand e palma, julianne Moore, Chole Grace Moretz, Stephen KingStephen King va escriure Carrie dins d’una caravana sense telèfon i amb les coses justes per menjar i sobreviure. Era la seva quarta novel·la i la primera per la qual va rebre un xec que el va ajudar a sortir de les penúries econòmiques que tenia amb la seva dona i que el va convertir en milionari de la nit al dia. El llibre utilitzava retalls de notícies de diaris, articles de revistes i cartes que portaven la trama de la protagonista cap a un clímax apocalíptic mai vist abans en què combinava la telekinesi amb una innocent festa de graduació d’institut i un bany de sang final espectacular. Les bases literàries de King eren clares: l’autor jugava sàviament amb els contes dels germans Grimm i la tradició innocent de la Blancaneu amb una mare possessiva que trencava el final feliç del conte de fades permutant-lo en un malson.

Com Steven Spielberg, Stephen King va saber combinar l’element Carrie, 2013, els bastards, briand e palma, julianne Moore, Chole Grace Moretz, Stephen Kingfantàstic i de terror en els espais de consum de les ciutats americanes (centres comercials, cinemes o McDonalds), apropant el conte gòtic a l’home capitalista de finals del segle XX amb èxit enllaçant el seu univers amb el món del cinema, com la versió cinematogràfica de Carrie l’any 1976, dirigida per Brian de Palma, un director poc conegut a l’època que va aconseguir mantenir —i fins i tot arrodonir— la novel·la  i que el catapultaria a la fama, i que es va convertir en un referent dels films de suspens postmoderns dels vuitanta i noranta.

Ara, trenta set anys després del deliciós clàssic de Palma, el cinema terminal de Hollywood s’ha atrevit sense vergonya a fer un remake de la pel·lícula. Sí, ja sabem que el 1999 es va estrenar The rage: Carrie, 2013, els bastards, briand e palma, julianne Moore, Chole Grace Moretz, Stephen KingCarrie 2, amb uns resultats desastrosos, però aquest nyap de la directora Kimberly Peirce ho supera tot i més.

No us faré perdre el temps; la Carrie del 2013 són pures escombraries. Un insult directe al cinema de terror. Ni la Chloë Grace Moretz, que fa de Carrie, ni la Julianne Moore en el paper de mare sectària fan res per ajudar que el film remunti. Les escenes estan focalitzades només en l’espectacle de la telekinesi amb una clara direcció cap a la massacre final com a espectacle, obviant la riquesa de la trama original i aconseguint que el públic exploti en rialles i s’enfonsi en la vergonya d’altri en estat pur, pel continu despropòsit de les escenes.

Carrie, 2013, els bastards, briand e palma, julianne Moore, Chole Grace Moretz, Stephen KingInútil, estèril i inservible, aquest és el cinema que Hollywood s’atreveix a portar a les grans pantalles. No pagueu, si us plau, no pagueu ni un cèntim per veure aquesta immensa porqueria. A mi em va costar 14$ el dia de l’estrena a Nova York i de l’únic que en vaig treure l’aigua clara van ser els roncs guturals, desesperats i tremebunds de l’espectador que tenia al costat.

Que no es digui que no us he avisat.

Stephen King va escriure Carrie dins d’una caravana sense telèfon i amb les coses justes per menjar i sobreviure. Era la seva quarta novel·la i la primera per la qual va rebre un xec que el va ajudar a sortir de les penúries econòmiques que tenia amb la seva dona i que el va convertir …













2 comentaris to 'Carrie' 2013, cinema terminal

  1. Señor Nilsson ha dit:

    Entre remakes, seqüeles, preqüeles i biopics (gènere que com bé diu Tarantino és “corrupte”, perquè és “la gran excusa pels actors per guanyar un Oscar”) el declivi de Hollywood és imparable. I encara s’estranyen que els cinèfils ens refugiem a les sèries!

    I gent com Brian de Palma menjant-se els mocs i fent petites joies que ni s’estrenen… Brian: per quan una sèrie?!

  2. Jany ha dit:

    Un género que no es uno de mis favoritos… pero una cosa es cierta… las “nuevas” pelis de terror (y digo nuevas, por decirlo, porque de nuevas no tienen nada… son una burda copia y mezcla de pelis viejas buenísimas) ¡no asustan! y los remakes son una porquería… no hay esperanza, creo!!

    Buen artículo don Víctor!