MENU

23 desembre, 2013 Comentaris (1) Visualitzacions: 421 Cinema Fatima Deulofeu










Començaré dient que és una pel·lícula duríssima que fa patir de principi a fi. Avalada àmpliament per la crítica internacional amb 7 nominacions als Globus d’Or i ferma candidata a triomfar als Oscars. Alguns la qualifiquen d’obra mestra, a mi personalment m’ha agradat molt, però reconec que no és per a tots els públics,  jo …

No vull sobreviure, vull viure. '12 anys d'esclavitud'

12 anys esclavitud, 12 años de esclavitud, Brad Pitt, Steve McQueen, els bastards, Benedict Cumberbatch, Paul Giamatti, Micjael Fassbender

Començaré dient que és una pel·lícula duríssima que fa patir de principi a fi. Avalada àmpliament per la crítica internacional amb 7 nominacions als Globus d’Or i ferma candidata a triomfar als Oscars. Alguns la qualifiquen d’obra mestra, a mi personalment m’ha agradat molt, però reconec que no és per a tots els públics,  jo mateixa vaig haver d’apartar la mirada en moltes escenes.

El britànic Steve McQueen dirigeix aquesta obra sobre els anys negres d’esclavitud a l’Amèrica profunda. Brad Pitt exerceix com a productor i es reserva un paper, un paper petit, però que tindrà una gran importància en el desenllaç de la història.

12 anys d’esclavitud és una història basada en fets reals que ens explica la lluita d’un home per la seva supervivència i la seva llibertat.

A partir d’aqui, espòilers:

12 anys esclavitud, 12 años de esclavitud, Brad Pitt, Steve McQueen, els bastards, Benedict Cumberbatch, Paul Giamatti, Micjael FassbenderPels voltants de 1841 Solomon Northup (l’impronunciable Chiwefel Ejiofor) és un home negre lliure que viu a l’estat de Nova York. Violinista de prestigi, viu plàcidament i acomodadament amb la seva família. És un home culte i altament valorat per la seva comunitat.

Una nit, dos homes amb els quals treballa, l’emborratxen, el segresten i el venen com a esclau. És així com l’endemà quan es desperta descobrirà que ha començat el seu malson, ha perdut la llibertat i comença la seva vida com a esclau.

Assistim com es duia a terme la compra-venda d’esclaus per part d’un comerciant sense escrúpols (Pau Giamatti). Els mostraven despullats als futurs amos per tal que poguéssin triar quin dels exemplars reunia les condicions que buscaven.

Solomon, a l’inici del calvari, intentarà fer valer la seva identitat d’home lliure i fer-se escoltar pels venedors d’esclaus, cosa que només li comportarà conèixer el patiment, el dolor, la violència i el sometiment amb els quals viurà a partir d’ara. Un company li aconsella que si vol sobreviure accepti la seva nova situació i s’oblidi de la seva antiga vida, ja que ningú el creurà. Ell li respon amb molta fermesa: «Jo no vull sobreviure, vull viure.»

Aviat, però, aquesta premissa canvia, i decideix sobreviure treballant i acceptant les humiliacions i les pallisses que li infligeixen els amos. Li col·loquen una identitat que no és la seva, però que assumirà com a pròpia per tal de sobreviure. A base de treballar de valent i, sobretot en algun moment, de mostrar la seva cultura i intel·lecte superiors a la resta, amb algun dels seus amos arriba a guanyar-se alguna cosa semblant al respecte i l’amistat.

Solomon és venut com si fos bestiar. El compra l’amo Ford (Benedict Cumberbatch), un bon home amb qui manté una bona relació, però tindrà problemes amb el capatàs de l’amo i haurà de tornar a ser venut.

Amb l’últim amo (Michael Fassbender) és amb qui manté una relació més tensa, perquè és un terratinent alcohòlic i colèric que no dubta a infligir dolor i patiment als seus negres a la mínima ocasió que se li presenta.

12 anys esclavitud, 12 años de esclavitud, Brad Pitt, Steve McQueen, els bastards, Benedict Cumberbatch, Paul Giamatti, Micjael FassbenderLes escenes en què Salomon i els seus companys són assotats brutalment, d’una gran violència, és on l’espectador ha d’apartar els ulls de la pantalla, sembla que t’estiguin assotant a tu mateix. El director es recrea en aquest tipus d’escenes i crea un clima asfixiant en què se’t posa un nus a la gola. La BSO ajuda a crear aquest clima ja que intercala notes estridents amb uns silencis en què es fa pal·lesa la desesperació dels personatges.

Solomon espera amb convicció i paciència el seu moment. En cada idea o intent d’escapar-se, l’espectador entra en una fase de patiment esperant el pitjor desenllaç. Després d’alguns intents de comunicar-se amb l’exterior, ho aconseguirà amb l’ajut d’un abolicionista d’origen canadenc.

La resta ja és història i va quedar degudament documentada  al llibre que  Solomon Northup va publicar  l’any 1853 en què explicava la seva baixada als inferns i que té el mateix nom: 12 anys d’esclavitud.

Així doncs, una pel.lícula altament recomenable, malgrat que cal estar preparat per veure-la i no sortir-ne destrossat.

Començaré dient que és una pel·lícula duríssima que fa patir de principi a fi. Avalada àmpliament per la crítica internacional amb 7 nominacions als Globus d’Or i ferma candidata a triomfar als Oscars. Alguns la qualifiquen d’obra mestra, a mi personalment m’ha agradat molt, però reconec que no és per a tots els públics,  jo …










Un comentari a No vull sobreviure, vull viure. '12 anys d'esclavitud'

  1. Señor Nilsson ha dit:

    Per a mi, el millor del film és com ho filma el director. En mans d’un altre la pel·lícula no deixaria de ser una gran història, en les seves passa a ser un molt bon film. La sensació de claustrofòbia, la sensació d’experiència viscuda en primera persona, la pèrdua de noció temporal… Tot està rodat amb un saber fer i amb una intenció, que l’esclat emocional força contingut al llarg de la història (menys com bé dius en les escenes de violència brutal) es desfermi en l’emocionant final.

    Aquest tal Steve McQueen ja ens va captivar amb Shame i aquí ens torna a saccejar la consciència amb bon cinema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.