MENU

23 gener, 2014 Comentaris (5) Visualitzacions: 1005 Sèries Jordi Camps













Bond, James Bond, té un problema. I es diu Sherlock Holmes. Gràcies al poder de la ficció televisiva, el famós detectiu privat ha fet un salt de cent anys, i, en ple segle XXI, reclama el seu lloc. I què hi pot haver millor, després de saber sobre la crisi encetada per Skyfall, que treballar …

L'agent Sherlock contra el Dr. Google

Sherlock 3
Bond, James Bond, té un problema. I es diu Sherlock Holmes. Gràcies al poder de la ficció televisiva, el famós detectiu privat ha fet un salt de cent anys, i, en ple segle XXI, reclama el seu lloc. I què hi pot haver millor, després de saber sobre la crisi encetada per Skyfall, que treballar com a agent secret de l’MI6 al servei de Sa Majestat britànica… Així que, estimat James, ja ho saps: espavila’t o et prendran el lloc!

Sherlock, a més, té un padrí. El seu nom també comença per M, com el de la cap superior de l’agent 007, però en el seu cas és un parent directe, el seu estimat germà, Mycroft, que és qui mou els fils a la seguretat nacional i, des de la seva misteriosa desaparició tot fent un salt mortal al buit, li encarrega missions secretes de gran rellevància per a l’estabilitat del seu país. Malgrat aquesta conversió de la privada en pública, Sherlock no ha alterat pas la seva idiosincràsia. Continua sent tan carismàtic com sagaç, tan asocial com superdotat, tan fidel al personatge original com a la modernitat.

Sherlock 3Sherlock, la sèrie de la BBC creada per Steven Moffat i Mark Gatiss (que també es reserva el paper d’intèrpret de l’esmentat Mycroft), ha tornat amb una nova tongada de tres episodis per refermar allò que tres són massa pocs.  Qualitat, talent i sobretot un gran sentit de l’humor tornen a ser els seus puntals. Segurament no ha estat la millor temporada, però després de deixar el llistó tan alt en la segona la veritat és que no era gens fàcil. Potser per això els seus creadors han apostat per solidificar la química existent entre la parella protagonista, Sherlock i Watson, amb els extraordinaris Benedict Cumberbatch i Martin Freeman en els papers respectius. I això que en aquesta nova temporada hi havia una tercera en discòrdia, Mary Watson, interpretada per Amanda Abbington (parella de Martin Freeman a la vida real), que no tarda  a demostrar que allò que tres són multitud no és més que una bajanada.

En aquest aspecte, el reforçament de la relació entre els personatges principals és el punt en què els tres nous episodis han donat els millors fruits. Ara, qui s’atreveix a posar en dubte que hi ha un Sherlock millor que Cumberbatch (per més que ens agradi Robert Downey Jr.), ni un Watson més entranyable que l’emmurriat Freeman? Nosaltres segur que no.

Sherlock 3De bon principi (3×01 The empty hearse), el retorn d’entre els morts de Sherlock després del salt de l’àngel sense piscina ha resultat magistral. La seva aparició disfressat de cambrer amb bigoti postís és hilarant i ofereix un dels moments més còmics de la sèrie, que fins i tot hauria fet riure el gran Peter Sellers. La resolució d’aquest esperat retorn ha estat enginyosa, però irrellevant per a la trama. Perquè, més que mai, el més important ha estat jugar amb les situacions humorístiques i les autoreferències (cal destacar la de la presumpta relació sentimental entre Sherlock i Watson, amb la llogatera pel mig). Realment, els diàlegs han estat brillants.

Sherlock 3Com sempre, el capítol del mig (3×02 The sign of three) és el més intranscendent, que no vol dir dolent, perquè la història del casament amb la inacabable matrioixca argumental al més pur estil Sherlock ens va semblar majestuosa. I en el tercer (3×03 His last vow), l’aparició del malvat de la funció, que en altres temps hauria estat en nòmina a Spectra, Charles August Magnussen (quina casualitat, encarnat per Lars Mikkelsen, germà de Mads Mikkelsen, entre altres el dolent memorable de Casino Royale), ens ha fet oblidar la pèrdua del gran Moriarty. A aquest, propietari de bona part dels mass media britànics (faria empal·lidir el mateix Murdoch) se’l considera el Napoleó del xantatge, i, armat tan sols amb unes ulleres plagiades de les Google Glass, ha estat capaç de posar-nos la pell de gallina, sobretot si ens imaginem el futur pròxim que ens espera si les tecnologies es posen al servei del mal…

Per sort, però (i això és un spoiler), el Bé sempre triomfa sobre el Mal, almenys en la ficció. L’agent Sherlock ha estat capaç de derrotar, no sense mètodes poc ortodoxos i al més pur estil Daniel Craig, el Dr. Google. I això no s’acaba aquí. Com deixa clar l’epíleg, l’MI6 encara té molta feina i l’aparició del Joker-Moriarty fa presagiar que tenim Sherlock per a estona i que el millor encara pot haver d’arribar.

Llarga vida a Holmes, Sherlock Holmes.

Bond, James Bond, té un problema. I es diu Sherlock Holmes. Gràcies al poder de la ficció televisiva, el famós detectiu privat ha fet un salt de cent anys, i, en ple segle XXI, reclama el seu lloc. I què hi pot haver millor, després de saber sobre la crisi encetada per Skyfall, que treballar …













5 comentaris to L'agent Sherlock contra el Dr. Google

  1. Taxidermica ha dit:

    Sherlock mai falla. Ara, Magnussn no li arrba ni a la punta de les sabats al gran Moriarty.

    Did you miss me?

    La 4a es presagia com a imponent!

  2. Fàtima ha dit:

    Sherlock is The Best!!!! només no m’ha fascinat massa el tema de la dona de Watson!!!

    Esperant la 4a amb candeletes!!!
    Did you miss me??

    PD: boníssims els del canal TNT avisant durant el capítol que esperéssim al final dels títols de crèdit!!

  3. Alt+126 ha dit:

    Taxidermica: No li arribarà a la sola de la sabata quan a carisma, però estic d’acord amb Sherlock, que fa més por que qualsevol altre.

    Per altra banda la temporada a mi m’ha agradat, més de lo que ha agradat als que buscaven 3 nous grans casos a solucionar, per el que he vist. Sherlock no només és un cervell capaç de des-entrellaçar els casos més estranys, també és un antisocial de cap a peus que estranyament li agafa un cert carinyo al Dr Watson i faltava deixar-ho clar, des del meu punt de vista.
    Ara ja està clar i ja podem tornar a fer gresca.

    I precisament per això el 3×02 no el veig tant intrascendent. Si tenim en compte les “relacions socials” 3×02 i 3×03 son un pack complet inseparable.

    La única “pega”? Per moments, durant el casament, em va semblar que Sherlock era Matt Smith fent de The Doctor.

  4. Ramon Porta ha dit:

    Estic perdut.Son ulleres Google o la memoria dam Magnussen? M’agrada con es fa servir las novas tecnologuies.

    • Jordi ha dit:

      És la sva ment. Lo de Google és una llicència que em prenc, però realment els guionistes juguen amb això, mostrar el que poden arribar a fer unes ulleres intel·ligents com les de Google.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.