MENU

30 gener, 2014 Comentaris (1) Visualitzacions: 341 Sèries Jep Soler










Justícia. Només de sentir aquesta paraula ja ens vénen dubtes raonables al cap i preguntes inacabables sobre la seva existència i, sobretot, la seva igualtat. Tots som iguals davant la llei? Els que s’hi dediquen diuen que sí, però tots sabem que no. Només falta que mirem com està el pati actualment amb els casos …

'The escape artist': existeix el crim perfecte

The escape artist, crim perfecte, els bastards, David Tennant, Alfred Hitchcick, Fritz Lang

Justícia. Només de sentir aquesta paraula ja ens vénen dubtes raonables al cap i preguntes inacabables sobre la seva existència i, sobretot, la seva igualtat. Tots som iguals davant la llei? Els que s’hi dediquen diuen que sí, però tots sabem que no. Només falta que mirem com està el pati actualment amb els casos Nóos, els amics mossos, els estimats banquers o, com diria en Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), «la mateixa colla de porcs potinejant el món i fent destrosses». Els crims que cometen aquesta gent queden impunes davant la llei, o perquè són innocents o perquè no hi ha prou proves per condemnar-los. Tan complicat que semblava anys enrere cometre crims perfectes i ara sembla la cosa més senzilla del món.

El cinema negre més clàssic, encapçalat pel mestre Hitchcock, estava obsessionat per The escape artist, crim perfecte, els bastards, David Tennant, Alfred Hitchcick, Fritz Langaquest tema, era possible cometre un crim i sortir-ne lliure? Estranys en un tren (1951), Crim perfecte (1954) o La finestra indiscreta (1954) són alguns dels exemples del director londinenc, a qui també podem afegir grans obres mestres com ara Anatomia d’un assassinat (1959), Testimoni de càrrec (1957) o l’espectacular Més enllà del dubte (1956), de Fritz Lang. En aquest darrer film el protagonista volia demostrar que la justícia s’equivocava constantment, per això es declarava culpable d’un crim que no havia comès, era condemnat i quan estava a la presó esperant que l’única persona que sabia l’engany declarés la seva innocència, aquesta moria sobtadament.

A la minisèrie britànica de tres capítols The escape artist ens donen la solució per sortir indemne d’un crim: tenir el millor advocat. Resulta que la llei està feta de manera que creant un dubte raonable sobre la culpabilitat de l’acusat ja n’hi ha prou per deixar-lo lliure, per tant la feina essencial de l’advocat defensor és crear aquest dubte i girar full. La justícia no vol demostrar la culpabilitat o la innocència de l’individu, sinó que el més important és si es pot jutjar o no. A 12 homes sense pietat (1957), un membre del jurat aconsegueix crear dubtes a tots els demés i canviar el veredicte de culpabilitat. Aquest membre, a partir de raons argumentades, feia pensar i generava tantes incògnites sense resposta que els altres no podien contestar i per tant no tenien prou elements de judici. A The escape artist aquest paper l’assumeix l’advocat defensor, i se’n surt bastant bé.

The escape artist, crim perfecte, els bastards, David Tennant, Alfred Hitchcick, Fritz LangEl millor de la sèrie són les interpretacions de David Tennant, garantia de qualitat, Sophie Okonedo, nominada a l’Oscar a millor actriu de repartiment el 2004 per Hotel Rwanda  i Tobby Kebbell, Black mirror. Argumentalment és correcta i té una ambientació real i tensa, llàstima que hi ha alguns errors en la resolució final (que no diré però que us animo a trobar) que li fan perdre part de credibilitat. De totes maneres, val la pena dedicar una estona a veure aquesta nova minisèrie britànica de qualitat, molt millor que els telefilms de sobretaula que ens programen les nostres infames televisions. Aquelles mateixes que també es dediquen a fer judicis previs de qualsevol cosa, que acaben dictant sentències a tort i a dret, i que no demanen mai perdó si s’equivoquen o enganyen els espectadors. Bé… això de demanar perdó està mal vist, és clar…

Justícia. Només de sentir aquesta paraula ja ens vénen dubtes raonables al cap i preguntes inacabables sobre la seva existència i, sobretot, la seva igualtat. Tots som iguals davant la llei? Els que s’hi dediquen diuen que sí, però tots sabem que no. Només falta que mirem com està el pati actualment amb els casos …










Un comentari a 'The escape artist': existeix el crim perfecte

  1. Fàtima ha dit:

    si que et tornes profund….
    A mi em va agradar força, tot i que al final…hi ha coses fotudes amb calçador. Per mi el millor capítol el 1r, sens dubte!! En Tennant és capaç de dur una sèrie ell solet encara la mirada i fredor de Tobby Kebbell és esgarrifosa!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.